Comas, campió mundial infantil 1984 (II)

El nom oficial del torneig en que Lluís Comas va participar i guanyar el títol era 4ª Copa Mundial Infantil de Ajedrez, com duien a les samarretes els participants;  a vegades amb l’afegit  “Libertadores de América”, com sortia en el poster anunciador del campionat.  Estant reservat als menors de 14 anys, se li va dir en alguns mitjans de comunicació argentins el Festival Mundial Infantil, essent segons algunes interpretacions el següent de 1985, també a Lomas de Zamora, el primer Campionat Mundial Infantil amb aquest nom, si bé els anteriors ja ho eren també.  I precisament el de 1984 es va jugar en paral·lel a un Congrés de la FIDE allà, cosa que en certa manera augmentava la seva importància. 

L'organització va anar a càrrec de la FASGBA (Federación Ajedrez Sur Gran Buenos Aires) i Comas, aleshores de 13 anys, estudiava 7è d'EGB, però essent del 25 d'agost al 5 de setembre, va poder assistir-hi durant les vacances escolars. I per relaxar-se i mantenir-se en forma durant les jornades del torneig en Lluís Comas feia llargues curses corrent amb el seu preparador Heribert Gutiérrez per les kilomètriques avingudes del Gran Buenos Aires. 

A l'Argentina, país eminentment escaquista des de força abans de que s'hi disputés el matx pel campionat del món entre l'aleshores campió del món, el cubà José Raúl Capablanca, i l'aspirant el rus exiliat Alexandre Alekhine l'any 1927, amb la victòria d'aquest, a aquest esdeveniment dels escacs, com a totes les grans confrontacions, se li va donar una gran importància oficial. Per exemple amb els autobusos que portaven cada ronda els participants i els seus acompanyants des de l’hotel al local de joc amb un cotxe patrulla i un o dos motoristes de la policia obrint pas. I, com queda constància en la fotografia, el president de l'Argentina entre 1983 i 1989, Raúl Alfonsín (1927 - 2009), va presidir la cerimònia del lliurament de premis, considerada i celebrada al més alt nivell i amb un seguiment destacat per part de la premsa del país, a part del ressò a tot el món i no només en mitjans escaquistes o esportius sinó en la informació general. 

Es va donar la coincidència que a Osona feia poc s'havia celebrat també per sorpresa un altre campionat mundial juvenil: Pere Casacuberta (n. 1965), un noi de Gurb, havia guanyat el campionat mundial de cross en la categoria junior el 25 de març de 1984 a l'estadi de Meadowlands de New York al guanyar en l'sprint final a l'etíop Tezema i entrar primer a la meta. La rebuda que se li va fer a Vic i a la comarca d'Osona va ser triomfal, no sols pel fet en sí sinó també perquè situava l'esport osonenc en general, i l'atletisme en concret, en primera línia mundial. Per això quan poc més de 5 mesos després es repetia la sorpresa amb el títol mundial infantil de Lluís Comas, la rebuda que se li va fer va ser tant apoteòsica o més, perquè un cas podia ser casualitat o una enorme gesta individual, però dos i a més tan seguits i en esports tan diversos posava inesperadament a Catalunya i a la comarca d'Osona especialment en primera línia de l'esport mundial. A Comas se'l va anar a rebre a l'aeroport del Prat a Barcelona a la seva arribada en avió del vol transatlàntic, se li va fer una gran rebuda al seu poble de Sta. Eugènia de Berga i després al local del seu club, el Club Escacs Vic, a Vic, amb representació de l'ajuntament al més alt nivell i la presència del mateix Casacuberta que el va anar a felicitar. Durant un temps l'eufòria escaquista i esportiva va ser general i Vic i el seu club d'escacs van ser focus d'atenció a tota Espanya i Europa, com ja havia succeït a Amèrica, a part que en els següents anys Comas va seguir participant al múndial sub-16 de Petah Tikvah a Israel el 1985 i de nou a l'Argentina, a Rio Gallegos (Patagònia) el 1986, amb l'Heribert Gutiérrez d'acompanyant. I els escacs a Osona  van viure un gran auge en participació, interès i ensenyament a les escoles que es va perllongar fins a finals dels anys 1990s o principis dels 2000s. 

L'actuació de Comas a la 4ª Copa Mundial Infantil de Lomas de Zamora va ser: 

José Sequera Paolini (Veneçuela) – Ll. Comas, 0-1 en 50 jugades.

Ll. Comas – Joël Lautier (França), 0-1 en 39 jug.

Carlos Andrés Perdomo (Argentina) – Ll. Comas, 0-1 en 37 j.

Ll. Comas – Adriano Caldeira Marques (Brasil) , 1-0 en 28 j.

Ll. Comas – Alejo De Dovitiis (Argentina), 1-0 en 49 j.

Leonardo Graievsky (Argentina) – Ll. Comas, ½ - ½ en 73 j.

Ll. Comas – Andrés Benesko (Argentina), 1-0 en 60 j.

Luis Monzón Pando (Argentina) – Ll. Comas, 0-1 en 46 j.

Ll. Comas – Shane Malcolm Hill (Austràlia), 1-0 en 23 j.

Com es veu només va perdre amb en Joël Lautier (3è classificat) a la 2ª ronda i va empatar en una llarga partida ajornada amb Leonardo Graievsky (2n classificat) a la 6ª ronda. Però a part de la victòria inicial, Comas va guanyar 3 partides seguides abans de les taules i de nou 3 partides seguides després, aconseguint 7'5 punts de 9 i superant en mig punt a Lautier i Graievsky. 

La partida decisiva de la última ronda que li va donar a Comas el primer lloc i el títol de campió mundial infantil:

Lluís Comas – Shane Malcom Hill 

Ct. Mundial Junior sub-14, 9ª i última ronda

Lomas de Zamora, Buenos Aires, Argentina, 5 setembre 1984

1. Cf3, Cf6;  2. g3, g6; 3. Ag2, Ag7; 4. o-o. 0-0; 5. d3, d6; 6. e4, Cc6; 7. h3, Ad7; 8. Cc3, Ce8; 9. d4, e5; 10. Ad2, f5; 11. dxe5, Cxe5; 12. Cxe5, Axe5; 13. exf5, Axf5; 14. g4, Ac8; 15. Ah6, Ag7; 16. Dd5+, Rh8; 17. Axg7+, Cxg7; 18. Ce4, De7; 19. Tae1, De6; 20. Dd4, a5; 21. Te3, Dxa2; 22. Cxd6, c6; 23. b3 (1-0). 

El més curiós del cas és que tot i que Vic i Osona tenien una llarga tradició escaquista, amb el primer equip vigatà a la Divisió d'Honor dels escacs catalans al llarg dels anys 1960s i fins el 1973,  aparentment eren superades en nombre, activitat i categoria per Barcelona ciutat, evidentment, però també per les seves veïnes Manresa, Olot, Granollers  i fins i tot Berga, amb els seus opens i certàmens internacionals, davant dels quals Vic quedava en un segon pla.  Això havia començat a canviar ja amb els èxits de la Penya Escacs Centelles a partir de 1978, que situaven aquest equip osonenc en un tu a tu amb els altres equips en el Ct. d'Espanya per Equips, però tot i així la victòria mundial del vigatà Comas el 1984 va ser inesperada, una autèntica sorpresa, que va agafar ben desprevingut al món dels escacs català i espanyol. Molts no s'explicaven com havia pogut ser, però va ser la creativitat i originalitat de joc dels campionats comarcals per equips d'Osona al llarg dels 1970s i primera meitat dels 1980s la que va ho va fer possible.