Els dos millors escaquistes juvenils d'Osona dels 1970s i 1980s

Durant els anys 1970s i bona part dels anys 1980s els millors escaquistes juvenils de Vic, i probablement de tota la comarca d'Osona, foren Jacint Raurell (n. 1954) i Jordi Lázaro (n. 1956), amb força diferència sobre els seus immediats competidors. 

Jacint Raurell i Jordi Lázaro, els dos més grans escaquistes juvenilsde Vic
i fins i tot d'Osona de l'època, en una festa d'escacs sense data a primers-mitjans dels 1970s. 

A primers i mitjans dels 1970s Raurell, jugant amb el Vic "A" a la Divisió d'Honor dels escacs catalans solia guanyar minipartides a jugadors de categoria preferent, usant l'obertura del Gambit de Rei, a part d'altres resultats molt meritoris en torneigs, sovint en el primer o els primers llocs, tot i el gran nombre de jugadors molt bons, propis i de fora, que hi havia aleshores al Vic.
Pels mateixos anys Jordi Lázaro, que usava sistemàticament 1. d4 i sobretot l'obertura Catalana amb blanques i la defensa India de Rei i la defensa Siciliana variant del Dragó amb negres, va obtenir uns resultats extraordinaris, essent campió de l'Open Juvenil Internacional de Berga del 1973 i candidat a millor esportista de Vic el mateix any.
El domini de tots dos en els escacs vigatans i osonencs -  superant a altres juvenils com Miquel Fabré, Ricard Lázaro, Miquel Solà, Llorenç Canal, Eduard Vinyet, Joaquim Vilarrasa, Santi Simón, Carles Vilarrasa i Xavier Lázaro, entre els més destacats -  no va ser realment desafiat ni superat fins a l'aparició de Lluís Comas a principis-mitjans dels 1980s i d'Eduard Ibáñez a mitjans-finals dels 1980s. Tant per dedicació com per resultats foren únics des de 1970 fins als primers anys 1980s aproximadament, just quan obtingueren el reconeixement oficial als seus èxits: Raurell va pujar a preferent el 1980 i J. Lázaro el 1981.