L'equip de Lacambra

La Farga Lacambra va començar a participar en els Comarcals ja a la 2ª edició l'any 1972, que va tenir lloc a Osona entre els mesos de maig i juny. El seu debut no va ser bo, doncs va quedar 8è i últim amb 0 punts de 7 possibles. Però en la festa de lliurament de trofeus els seus representants van dir animosos que havien pagat la inexperiència però que aviat mirarien de lluitar pels primers llocs. 

Al III Comarcal del 1973 l'equip del Lacambra s'hi va apuntar, però amb la celebració del Torneig de Lliga a la primavera d'aquell any -  en que aquest equip també hi va participar i va obtenir una bona classificació - les dates de joc del Comarcal es van posposar fins l'agost-setembre i a últim moment es van trobar que no podien participar, perquè tenien diversos dels seus jugadors de vacances, algun d'ells a Anglaterra i tot.

La gran actuació de La Farga Lacambra, el seu zènit, va ser al IV Comarcal de 1974, amb 10 equips participants, tots contra tots, on va tenir reals oportunitats de quedar campió, però finalment va quedar 2n en la classificació general, amb 6'5 punts de 9 possibles, superat només per l'equip de l'Institut Jaume Callís de Vic que en va obtenir 7, però superant per desempat a l'Orfeó Vigatà (6'5) i per davant del Centelles (6) i del Vic (5'5). Aquest 2n lloc va ser una proesa extraordinària, feta amb jugadors locals de l'empresa i alguns de la zona, essent el primer cop que un equip de fora de Vic quedava subcampió en un Comarcal [1].

Aquest éxit, com també la participació en diverses competicions comarcals, es va deure sobretot a la direcció del equip per part de Narcís Rodas pare (1921 - 1984) i als bons resultats obtinguts pels seus jugadors, entre ells el mateix citat i el seu fill Narcís Rodas (n. 1957). A destacar que tant Narcís Rodas Sr. com el director de l'Institut, Ricard Lázaro Sr,, eren químics de formació, d'edat similar - en Narcís Rodas era dos anys i escaig més gran -  i tenien llocs directius a part de compartir l'afició als escacs i el fet d'una nissaga familiar que seguia els seus passos i el cert és que van tenir una relació d'amistat, mentre van coincidir en activitats i esdeveniments [2]. 

Ricard Lázaro Sr. donant una conferència a La Farga Lacambra,
convidat per Narcís Rodas Sr, al seu costat, en una data entre els anys 1974 - 1978

Al V Comarcal a la primavera de 1975, en que degut a la participació de 14 equips es va dividir en dos grups de 7,  el Lacambra va quedar 3è del grup A amb 5 p de 7 i a la final va perdre el seu matx  amb l'Orfeó Vigatà, 3è del grup B, quedant 6è en la classificació conjunta de 14 equips. 

I al VI Comarcal, abril - juny de 1976, el Lacambra va quedar 7è de 10 equips i a partir d'aleshores va deixar de competir i no va participar ja en el VII Comarcal de 1977.

Algun jugador del Lacambra va jugar amb altres equips de la zona, almenys en alguna ocasió. Així el Ripoll va debutar en aquestes competicions jugant el gran VIII Comarcal de 1978 a 13 rondes, quedant 7è de 14 equips amb 6'5 punts. Després el St. Quirze de Besora va participar en els següents campionats, quedant 4t de 14 equips al IX Comarcal de 1979 (sistema 7+7 equips) i 7è de 13 equips al X Campionat de 1980... però la seva posterior participació es donaria en els últims Comarcals, el XI de 1981 i el XII de 1982, dels que tenim per ara poca informació. 

[1] La Farga Bebié va quedar campiona el 1973 però del Torneig de Lliga Comarcal, jugat amb unes altres condicions diferents, notòriament el fet de no jugar tots els equips junts sinó en encontres particulars com en els Cts. de Catalunya per Equips, ser a dos voltes, etc. La Farga Bebié comptà aleshores amb Isidre Capdevila i altres jugadors del Bisaura i del Ripollès i tota una tradició que es remuntava a Joan Bäbler i als anys 1930s, però que havia sigut abandonada a finals dels anys 1950s o principis dels 1960s. El seu retorn, desprès d'una dècada i mitja o dos, va ser molt exitós però no es va produïr en els Comarcals, en els que La Farga Bebié no va jugar mai, jugant els seus jugadors en altres equips, un d'ells La Farga Lacambra, i a més el seu èxit va ser per tant únic, en la Lliga.  

[2] Fet que va tenir lloc entre els anys 1972 - 1976, perquè a partir del 1977 el Lacambra ja no va participar en les competicions d'escacs d'Osona