Lluís Comas, campió mundial infantil-84 (III).

Les actuacions posteriors de Lluís Comas en els mundials junior (sub-16) dels anys 1985 i 1986, quan encara era jugador del Club Escacs Vic, el seu primer club i aquell en que es va formar: 

5è Campionat Món menors de 16 anys

Petah Tikva (Israel)  21 març – 3 abril 1985

1 Eduardo Rojas (Xile) 8.5 punts

2 Slavko Cicak (Suècia) 8 p

3 Ilan Manor  (Israel) 7.5

4 Dragan Kosic (Iugoslàvia) 7.5

5 Joris Brenninkmeijer (Holanda) 7.

6 Stuart Rachel (USA) 7.

7 Jorge Rosito (Argentina) 7.

8 Christopher Lutz (Alemanya Occidental) 6.5

9 Lluís Comas (Espanya) 6.5

10 Pascal Horn (Suïssa) 6.0

11 Alberto David (Luxemburg) 6.0

12 Demetrios Agnos (Anglaterra) 6.0

13 Claudiu Zetocha (Romania) 6.0

14 Kiem Tjiong Tjin (Surinam) 6.0

15 Pablo San Segundo (Espanya) 5.5

16 Fábio Bellini (Itàlia) 5.5

17 Ami Gal (Israel) 5.5

18 Yona Kosashvili (Israel) 5.0

19 Rune Djurhuus (Noruega) 5.0

20 Sotirios Gaidagis (Grècia) 5.0

21 Frederic Peltrault (França) 4.5

22 Matti Tomiska (Finlàndia) 4.5

23 Norbert Sommerbauer (Àustria) 4.5

24 Yinon Boim (Israel) 4.5

25 Adrián Omaña (Colòmbia) 4.5

26 Ian Mackay (Escòcia) 4.5

27 Roni Marini (Honduras) 4.5

28 Matthew Long (Gal·les) 4.0

29. John Joyce (Irlanda) 3.0

30. Morgan Butt (Canadà) 0.5

Al mateix temps es va jugar també allà el campionat femení sub-16, guanyat per la sèrbia Mirjana Maric (n. 1970).  

De l’actuació de Comas sabem que a la 3ª ronda va fer taules amb R. Djurhuus, a la 5ª ronda va perdre amb S. Rachels, que a les rondes 7ª a 9ª va guanyar tres partides seguides a R. Marini, C. Zetocha i M. Tomiska, cosa que el va situar ben posicionat en la classificació provisional però que a la 10ª i penúltima ronda va perdre amb I. Manor i a la última va guanyar a F. Bellini. Si hagués guanyat la penúltima partida hagués pogut optar a una de les primeres places, cas de guanyar també a la ronda final, cosa que el podia haver situat potser al 3è lloc. En tot cas va superar per un punt a l’altre espanyol, el madrileny Pablo San Segundo (n. 1970), un any i mig més gran que ell.

D’aquest torneig se’n saben poques coses. Comas, com els altres participants, s’allotjaven en un kibbutz i les condicions no eren massa luxoses, es va comentar que dormien en una habitació amb lliteres. Tampoc l’època en ple curs escolar, va ser massa favorable. 

 

Vladimir Akopian (n. 1971) entrenant amb el seu preparador
el GM Oleg Dementiev (1938 - 1991) a Erevan (RSS d'Armènia) el 1985

6è Campionat del Món d'escacs de menys de 16 anys. 

Rio Gallegos (Argentina)  19 setembre – 4 octubre 1986 

1. Vladimir Akopian (URSS)  8'5 punts d'11

2. Ilya Gurevich (USA)*  8 p

3. Everaldo Mutsuura (Brasil)  7'5

4. Christopher Lutz (RFA)  7'5 

5. Aleksander Deltchev (Bulgària) 7

6. Vladimir Kontic (Iugoslàvia) 6'5 

7. Pascal Horn (Suïssa) 6'5

8. Zsófia Polgár (Hongria) 6'5

9. Martin Hofbauer (Àustria) 6'5 

10. Lluís Comas (Espanya) 6'5 

11. Jacek Gdanski (Polònia) 6'5

12. Thandalam Shanmugam Ravi (Índia) 6

13. Alex Sherzer (USA) 6 

14. José Sequera Paolini (Veneçuela) 6

15. Christopher Johnson (Canadà) 6 

16. Amaury Corzo (Cuba) 6

17. Gustavo Hernández (R. Dominicana) 5'5

18. Facundo Román (Argentina) 5'5 

19. Oscar De la Riva (Espanya) 5

20. Andrés Benesko (Argentina) 5

21. Pablo Zarnicki (Argentina) 5

22. Everaldo Vázquez Toledo (Mèxic) 5 

23. Gregory Canfell (Austràlia) 5

24. Andrés Rodríguez Vila (Uruguai)  4'5 

25. Thomas Hendarto (Indonèsia) 4'5 

26. Pascal Vandervoort (Bèlgica) 4

27. Arnaud Payen (França) 4

28. Leonardo González (Colòmbia) 4

29. Carlos Frey (Xile) 4

30. Luis Méndez (Paraguai) 3’5

31. Jorge Abdala (Bolívia) 3

32. Robert Moron (Antilles Holandeses)  1 p.

La versió femenina del campionat, jugada allà mateix, la va guanyar la búlgara Katrin Aladjova (n. 1971) [1]

* Tot i que ucraïnès, nascut a Kiev el 1972, Ilya Gurevich ja residia als Estats Units i va ser des d'aquest país que va guanyar el dret a participar en aquest torneig, al quedar campió escolar. En aquell moment es va dir que els dos primers eren "soviètics", potser per la seva formació a la URSS, però Gurevich sembla que ja estava nacionalitzat nord-americà. 

A Rio Gallegos, a la Patagònia argentina, no gaire lluny de l'arxipèlag de la Terra de Foc i de l'Oceà Glacial Antàrtic, i en plena primavera austral, Comas es va enfrontar successivament a  A. Rodriguez (1/2), L. González (1), I. Gurevich (0), P. Zamicki (1/2), G. Canfell (1), J. Gdanski (1/2), E. Matsuura (1/2), A. Benesko (1), A. Sherzer (1), V. Akopian (0) i A. Deltchev (1/2).

A la 10ª i penúltima ronda es va aixecar una gran expectació a la nit [2] a Vic i a Osona, perquè en Lluís amb 6 punts s’enfrontava al líder Akopian amb 7 i va arribar a tenir la partida superior, va descartar fer taules – que segons sembla Akopian li va oferir en una o dues ocasions, cosa que l’hagués col·locat en els primers llocs però l’impedia optar pel títol de campió, pel que encara tenia possibilitats si guanyava les dues últimes partides, depenent de l’actuació dels rivals – va arriscar en busca de la victòria i va acabar perdent, cosa que el va relegar finalment al 11è lloc de 32 participants.

Com es va comentar ja en el moment dels seu gran èxit “Comas té molt talent, però a més ha estat al lloc adequat, al moment oportú, amb el suport necessari i amb la persona idònia”, cosa que ell mateix reconeixia [3]. En ocasions posteriors es va parlar de que al 1984 no s’havia trobat amb escaquistes de la Unió Soviètica ni de l’Est d’Europa, que va ser al 1985 i 1986 quan realment va enfrontar-se a l’élit juvenil mundial, que a més ja no era de menys de 14 anys sinó fins a 16. Els seus papers foren força bons, 9è de 30 a Israel-85 i 11è de 32 a l’Argentina-86, superant sempre als altres espanyols (San Segundo 15è amb un punt menys a Israel i el català De la Riva [4], amb qui compartia com a entrenador el Heribert Gutiérrez 20è amb 1’5 punts menys), però ja no repetí l’enorme proesa del 1984, on va aprofitar unes circumstàncies que li van ser molt favorables, com ell mateix reconeixia ja llavors, i no va deixar passar l’oportunitat. Des d’aleshores cap altre català ni espanyol ha quedat campió d’un mundial.    

[1] Es dona la circumstància que Zsófia Polgár (n. 1974), amb sols 11 anys i que aquell mateix any va ser campiona mundial femenina sub-14 a San Juan de Puerto Rico, va preferir jugar en el campionat "dels nois", o "general" essent ella la única noia, i no ho va fer gens malament doncs va quedar 8ª amb 6'5 punts, igualada en puntuació amb en Comas, 10è, i va guanyar la seva partida de la penúltima ronda amb l'Óscar De la Riva, que si no fos per aquesta derrota i la de l'última ronda hauria pogut quedar dels primers. 

[2] Com a periodista d’escacs vaig trucar un parell de vegades a la localitat de la Patagònia argentina i vaig parlar amb l’Heribert Gutiérrez. Per la diferència horària, la primera vegada va ser gairebé a mitjanit i segons vaig saber Comas tenia reals possibilitats de guanyar i qui sap si repetir a la Patagònia l’èxit argentí de Buenos Aires de dos anys abans. Per unes hores ho vam veure a tocar de la mà i confiàvem en una repetició ara en el sub-16 del que havia passat al sub-14.  A la segona vegada, ja a la matinada, va arribar la decepció, Comas havia acabat perdent i se li esfumaven les opcions a quedar primer. Vaig quedar tant decebut i paralitzat per la notícia que l’endemà al matí no vaig esmenar l’article de les seves opcions pel títol i va ser el cap d’esports d’El 9 Nou, Josep Capdevila, qui veient la falta de novetats va trucar, se’n va assabentar i va fer ell mateix aquesta vegada la redacció de la notícia amb el resultat.

[3] Campió infantil de Catalunya el 1983 i 1984, campió de Vic el 1983, ascens a preferent el 1984... Comas explicava que un seu oncle el va ensenyar a jugar a escacs i molt bé, tant que sempre se’n sentia deutor. La seva família, sobretot el seu pare i la seva mare, sempre li van donar suport, el seu pare amb una gran experiència pel món, l’acompanyava a jugar les partides, a vegades fins altes hores de la nit. Ricard Lázaro Sr., president del CE Vic entre 1979/82 – 1983 va ser el que va iniciar tots els tràmits i gestions perquè pogués jugar els campionats infantils i això ho va continuar Pere Vegara, president 1983 – 1987. El vigatà i jugador del CE Vic Joan Segura, molts anys ja vicepresident de la Federació Catalana d’Escacs, era el president des del 1983. L’Heribert Gutiérrez, uns anys retirat de la pràctica activa dels escacs i més dedicat a altres esports com el tennis, hi va tornar progressivament a partir de 1975 fins la seva prematura mort l’any 1988 i va acompanyar al Lluís en els dos desplaçaments a l’Argentina del 1984 i 1986 i potser també, però falta comprovar-ho, a Israel el 1985. Va ser una conjuntura excepcional, extremadament favorable, i Comas va saber aprofitar-la superant fins i tot les expectatives. Com ell també deia ja aleshores “el que t’ensenya una persona val molt més que el que pots aprendre dels llibres...”. 

[4] Ja he explicat l'anècdota de com un dia de 1985 o potser ja de 1986 l'Heribert Gutiérrez es va presentar al local del C.E. Vic amb un noi d'uns 13 o 14 anys, que jo desconeixia i que em va dir que ell entrenava,  i com que en aquell moment hi era jo allà a la sala de joc ens va deixar diverses hores jugant al llarg de tota la tarda fins que ell va tornar d'uns recados que havia de fer. En l'improvisat matx vaig començar guanyant fent sacrificis i combinacions espectaculars i vaig seguir guanyant les primeres partides, però vaig notar que cada cop em costava més de guanyar-lo, com si el noi anés desenvolupant resistències contra el meu estil de joc, les partides s'anaven fent més llargues i ja no podia jugar alegrement, cap al final vam fer ja una o dos taules i la última partida que vam jugar me la va guanyar ell, que va ser just quan va retornar l'Heribert. Li vaig comentar aquesta circumstància a l'Heri i ell va assentir amb el cap, "si, els ensenyo que aprenguin del contrari..." em va dir. Era l'Óscar de la Riva, que es preparava amb ell, com vaig saber després.