Un dels millors esportistes de Vic del 1973

En el Campionat de Catalunya per Equips de 1973, Jordi Lázaro, aleshores en una forma de joc increïble, va fer un resultat sensacional jugant amb el Vic "A" en la 1ª Divisió catalana, un total de 12'5 punts de 13 partides (+12 =1 -0) i encara abans va guanyar l'Open Internacional juvenil de Berga d'aquell any [1]. Tot això va ser el que va acabar de decidir per tal que fos presentat pel Club Escacs Vic, que no ho solia fer mai, com a candidat a millor esportista de Vic de l'any [2], ja que a més culminava tot una temporada d'éxits, potser no tan espectaculars com aquests dos citats, però importants i meritoris tots ells. Així que es va fer amb ell una excepció i com a jugador d'escacs molt exitós va optar a millor esportista vigatà de l'any. 

Jordi Lázaro rebent el premi  del llavors alcalde de Vic Antoni Bach Roura,
en la cerimònia oficial a la sala d'actes de l'Ajuntament, Vic 2 d'abril de 1974 

I tot i que els escacs no tenien el prestigi d'esports com l'atletisme o el futbol, en les deliberacions i les votacions va estar a punt de guanyar. Però just aquells anys s'havien donat també altres proeses, com les de Miquel Espona (1931 - 2013), que va ser millor esportista de Vic el 1972, amb el billar i el llistó estava molt alt. Al final Jordi Lázaro no va ser el guanyador, però si que va estar en un lloc molt alt entre els finalistes presentats per les entitats esportives vigatanes, potser segon o tercer, fet que li va meréixer un trofeu com a candidat destacat a aquest títol. El lliurament del trofeu li va fer Antoni Bach Roura, que fou alcalde de Vic entre 1959 i 1975. Els escacs començaven a visibilitzar-se al costat dels esports a la comarca d'Osona per aquella època de finals dels 1960s i primers 1970s i aquest fet en va ser una fita més en aquest procés d'equiparació. 

[1] Jordi Lázaro, amb 17 anys, va quedar campió de l'Open Internacional juvenil de Berga de 1973 superant al madrileny Quintana (2n), l'alemany occidental Wichmann (3è), l'espanyol Samaniego (4t) i altres com el català Artur Canela i per davant d'una nodrida participació que passava dels 20. Com si fos una característica seva d'aquest any, va quedar imbatut amb 6 victòries i 3 taules, una d'elles a l'última ronda el va fer campió, empatat a punts amb el segon però superant-lo pel sistema de desempat. 

[2] Feia molts anys que el C.E. Vic no presentava cap candidat a millor esportista de Vic, si es que ho havia fet algun cop abans, i tardaria molts anys després en presentar-ne un altre.