El Campionat d'Espanya femení a Vic del 1979

El Club Escacs Vic va estrenar local social, construït expressament, un edifici nou de planta baixa i dos pisos, amb bar, al setembre de 1977. Va ser una iniciativa de Joan Serra (1934 - 1988), qui fou president de l'entitat entre 1974 i finals de 1979, després d'haver sigut molts anys vicepresident amb Jaume Portet i haver estat ja president "de facto" un any o un any i mig abans de ser-ho oficialment, degut a una malaltia de l'anterior president que el tingué bastant apartat de la direcció del club (1973). 

Les instal·lacions foren considerades tan modèliques per a un club d'escacs que, convidat pel llavors recent president de la Federació Catalana d'Escacs, el vigatà Joan Segura, el també nou president de la F.I.D.E. l'islandès Fridrik Olafsson, les va visitar oficialment l'abril de 1979,  emetent una opinió molt favorable. Corresponien a un club a l'alçada dels millors.

Tant va ser així que Vic va ser escollida per la Federació Espanyola d'Escacs (FEDA) com a seu del XX Campionat d'escacs femení amb la col·laboració de la F.C.E., del C.E. Vic, l'Ajuntament de Vic i d'algunes entitats més. 

L'organigrama era el següent: 

XX Campionat d’Espanya Femení

Vic,  5 – 12 agost 1979

Organitzadors: Joan Serra i Joan Segura

Director del torneig: Joan Torquet

Àrbitre principal: Jordi Lázaro

Arbitres auxiliars: Miquel Solà i Ricard Lázaro M.

El trio arbitral. Al centre Jordi Lázaro, àrbitre principal. Al seu costat Miquel
Solà i Ricard Lázaro M., àrbitres auxiliars. Assegut es veu a Climent Salvans.

És a destacar que els àrbitres foren tots ells jugadors locals, sense el títol oficial però dirigits per Joan Torquet i amb un permís especial tant de la F.C.E. com de la F.E.D.A. per a exercir com a tal. La seva experiència com a jugadors es va considerar suficient. 

L'àrbitre principal Jordi Lázaro controlant una partida.

Els membres del trio arbitral portaven com a identificació una bandereta catalana amb la inscripció "àrbitre"; en el torneig no hi va haver cap incidència especial, tot va funcionar normalment, sense cap problema. 

Ambient de la sala, el local social del C.E. Vic.  

I la classificació final va ser: 

1 Júlia Gallego (Guipúzkoa, 14-2-1964 Irun), 7 p de 8 (+ 6 = 2 – 0).

2 Maria Luisa Cuevas (Castella, 8-8- 1965, Madrid), 6’5 p (+6 = 1 – 1)

3 Maria del Pino Garcia Padrón (Las Palmas, 23-08-1961, Arucas), 5’5 p (+4 =3 -1)

4 Pepita Ferrer (Catalunya), 5’5

5 Lutgarda González (Las Palmas), 5’5

6 Pilar Cobelas (Castella), 5

7 Conxita Canela (Catalunya), 5

8 Anabel De la Fuente (Bizkaia), 5

9 Maria Ruiloba (Sevilla), 4’5

10 Raquel Pellicer (Saragossa), 4’5

11 Maria Mendoza (Tenerife) 4’5

12 Rosa Grisaleña (La Rioja)  4’5

13 Dolores Almeida (Las Palmas) 4’5  

14 Carmen Gravalos (Astúrias) 4’5

15 Maria Dolores Gadea (Saragossa) 4

16 Ángela Gamazo (Salamanca) 4

17 Carme Palomo (Catalunya) 4

18 Mercedes Pérez-Peñamaria (Castella)  4

19 Asunción Laso (Ávila) 4

20 Laura Villavicencio (Tenerife) 4

21 Maria Jesús Álvarez (Guipúzcoa) 4

22 Anna Millan (Catalunya)  3’5

23 Rosa Maria Pamies (Catalunya) 3’5

24 Maria Angeles Sebastián (Biscaia) 3’5

25 Marta Estrada (Pontevedra)  3’5

26 Maria del Carmen Fernández (A Coruña) 3

27 África Merino (Jaén)  3

28 Maria del Pilar López (València) 3

29 Maria Victoria Jareño (Albacete) 3

30 Antònia Rigo (Balears) 2’5

31 Concepción Jover (Alacant) 2’5

32 Amparo Fernández (Castilla) 2

33 Maria Ángeles Calderón (Cantàbria) 0’5 p   

Una participant.

Com a anècdota, la campiona d’Espanya de 1978, Nieves García (Castella), tot i que se la va apuntar i fins se la va emparellar en la 1ª ronda, no va participar perquè estava jugant un torneig internacional a Biel (Suïssa),  informació que no va arribar a temps a l’inici del Ct. d’Espanya. 

És a destacar també que aquest va ser el primer Campionat d’Espanya Femení amb premis en metàl·lic:  la 1ª va rebre 20 000 pessetes, la 2ª 15 000 ptes, la 3ª 10 000 ptes. i la 4ª 5 000 ptes.

Els Campionats d'Espanya femenins es remuntaven a la 1ª edició a Madrid l'any 1950, l'edició anterior a la de Vic fou la de La Toja el 1978 i la posterior seria a Reus l'any 1980. 

Finalment val a dir que en aquells anys Osona era escenari de competicions al més alt nivell, doncs a l'agost de 1978 Centelles va ser seu del Campionat d'Espanya per Equips, organitzat per la Penya Escacs Centelles, amb diverses entitats subvencionadores, i jugat al pavelló poliesportiu de la localitat, aconseguint prou classificació l'equip centellenc, que hi jugava com a organitzador, per a repetir participació l'any següent 1979.