Les Olimpiades Comarcals d'Osona

Està documentat per la premsa comarcal que la II i III Olimpiades Comarcals d'escacs d'Osona del 1984 i 1985 les va guanyar totes dues l'equip del Folgueroles, tot i que hi participaven els millors equips de la comarca. 

En canvi ni en l'Ausona ni en El 9 Nou no surt res sobre el resultat final de la I Olimpiada Comarcal del 1983. A l'Ausona si que surt l'inici de l'Olimpiada com un nou estil de jugar entre equips d'Osona, destacant la seva seriositat i el fet que es jugués seguint les mateixes condicions que les Olimpiades d'escacs, d'on el nom. Al començament se'n parla molt, donant dades detallades, però al final inexplicablement només es diu que la festa va ser un èxit, que era un motiu per alegrar-se i que l'important no era el resultat, sinó participar (seguint en això una dita més o menys "olímpica" també).


I Olimpiada Comarcal/Vigatana 1983 

Hi ha tant poca informació que he repassat les meves partides de la I Olimpiada Comarcal d'escacs d'Osona [1], que van ser: 

R. Lázaro M. - Vegara, 21 maig 1983, 1-0 en 17 jugades. 

Climent - R. Lázaro M., 28 maig 1983 1 - 0 en 37 jugades 

R. Lázaro M. - Ll. Comas, 4 juny 1983  0-1 en 29 jugades

Vinyet - R. Lázaro M., 11 juny 1983, 1-0 en 24 jugades 

R. Lázaro M. - Vicente, 18 juny 1983, 0.5 - 0.5 en 29 jugades  

Vaig fer doncs molt mal resultat (+ 1 = 1 - 3), cosa que s'explica en bona part pel fet que en aquell torneig vaig exagerar més que mai els sacrificis a l'estil de Tal. Així en la partida amb Climent vaig sacrificar primer un alfil en plena obertura per obrir la columna "h" sobre el meu rival que ja estava enrocat en una situació de Giuoco Piano (6.. Ag4; 7. h3, h5; 8. hxg4, hxg4) i no content amb això encara a la jugada 11ª meva em vaig deixar menjar un cavall per un peó, per mantenir la iniciativa i les possibilitats d'atac. Però tot i que hi va haver complicacions, dues peces de menys va ser massa, malgrat que encara en vaig poder recuperar una. I en el cas de Lluís Comas, acabava de proclamar-se per primer cop campió de Catalunya infantil i venia molt entrenat i amb molta moral, tenint aleshores 11 anys, quan vam jugar li faltaven un parell de setmanes per fer els 12. 

[1] Que aleshores va alternar el nom d'Olimpiada Comarcal amb el més usat d'Olimpiada Vigatana. El primer va ser el que es va fer servir a la 1ª ronda i el que després va tenir aquest torneig en anys següents, però el segon va ser l'usat sempre posteriorment en el torneig i l'únic citat a la premsa i devia ser el nom oficial de la edició inicial. És molt probable que en la I edició, a diferència de la II i la III, només hi juguessin equips de Vic o de jugadors relacionats amb el C.E. Vic i de pobles propers a Vic. Però el record i el nom dels Comarcals tenia molta força i es va acabar imposant en les següents edicions. 

Setmari Ausona de Vic, 10 juny 1983

Tant per la premsa com per aquests resultats se sap que hi participaven 6 equips de 4 jugadors i que es comptaven tots els punts. Com que el nom pel que se la citava a la premsa i que en 4 planilles hi tinc apuntat  és "I Olimpiada Vigatana" sembla ser que tots o la majoria d'equips en aquesta edició eren de Vic o de prop. Per la premsa (Ausona) se sap que hi participava un equip amb Teulats, Lluís Comas, Francesc Gost, Lluís Gost, per aquest ordre - per l'alineació es dedueix que jo jugava de 2n tauler del meu equip, ja que vaig enfrontar-me a Comas -  i un altre en que hi jugava de primer tauler Llorenç Canal. En tot cas no es coneix no ja l'equip vencedor sinó ni tan sols els noms dels equips participants. I això quan consta que es feien fulles cada ronda amb els resultats, classificacions, potser ja algunes partides. 

Però és que a més, com queda dit, la I Olimpiada Vigatana va coincidir amb el primer Campionat de Catalunya infantil guanyat per Lluís Comas, i la II Olimpiada, ja Comarcal,  coincidiria amb el segon triomf de Comas en el mateix torneig i la III Olimpiada es jugaria sols uns mesos després que Comas quedés campió del món infantil a Buenos Aires i tan sols setmanes després que participés en el Ct. del Món juvenil del 1985 a Israel. Precisament va ser llavors que començaria la gran expectació pels escacs, amb articles setmanals, als setmanaris comarcals El 9 Nou i Ausona i a partir del 1989 també un tercer, La Marxa, amb notícies destacades, amplis reportatges, entrevistes, etc. Però inicialment el ressò va ser molt reduït. 

Setmanari Ausona, 8 juliol 1983

II Olimpiada Comarcal 1984.  

Les Olimpiades Comarcals no devien ser el meu, pel motiu que fos, perquè de la II del 1984, que surt a la premsa de Vic que va guanyar l'equip del Folgueroles, només vaig jugar, o només s'ha conservat, una partida:

Ll. Comas (preferent) - R. Lázaro M (1ª) , 2ª ronda, 12 juny 1984, 1 - 0  en 47 jugades.

Comas venia d'acabar de guanyar per segona vegada el Campionat infantil de Catalunya, on va obtenir el títol de jugador de categoria preferent, i faltaven pocs mesos per tal que anés a jugar el Ct. del Món infantil a Argentina i quedés campió. Aquesta és la partida que he inclòs en la selecció de partides, per tenir-la guanyada d'obertura, però no vaig veure la continuació guanyadora cosa que si que van veure Comas, que em va dir que hagués abandonat si hagués fet la primera o les dues primeres jugades de la línia correcta, i el seu entrenador Heribert Gutiérrez que només acabar em va dir "la tenies totalment guanyada" i em va ensenyar detalladament la línia, que ell havia vist només observant un moment el tauler des de fora i se'n va anar de seguida pensant que el seu pupil perdia. Però a mi se'm va passar per alt o no ho vaig veure clar. 

Que jugués només, pel que sembla, una partida podia indicar que el dia i l'horari en que es jugava no m'anaven bé, molt probablement per motius de feina. Aquí, però, la planilla ja deia "Comarcal", indicant que hi participaven equips de la comarca i que el nom oficial s'havia acabat imposant. Bé, almenys, i tot i que jo no hi vaig tenir cap part, va guanyar el meu equip, el Folgueroles. 

III Olimpiada Comarcal 1985. 

I queda la III Olimpiada, la del 1985, on la meva actuació va ser:

Valldeoriola (1ª, Centelles) - R. Lázaro M (1ª, Folgueroles)., 4 maig 1985, 0 - 1 en 48 jugades.
R. Lázaro M - Altés (2ª), 11 maig 1985, 1 - 0 en 34 jug.
Pou (2ª, Manlleu) - R. Lázaro M., 18 maig 1985, 0-1 en 17 jug.
R. Lázaro M. - Puigsech (2ª), 25 maig 1985,  1 - 0 en 33 jug.
Ramon Mas (2ª, Juvenils) - R. Lázaro M., 1 juny 1985, 0.5 - 0.5 en 19 jug.
R. Lázaro M. - Vegara (2ª), 8 juny 1985, 1 - 0 en 27 jug.
Climent (1ª) - R. Lázaro M., 15 juny 1985, 0.5 - 0.5 en 15 jug.

O sigui que en aquesta edició, la més participada i forta de totes tres, si que vaig jugar i tenir èxit. A part de dues taules molt ràpides, potser per motius d'equip, ja que el Folgueroles va guanyar també aquesta edició, la resta de partides van ser victòries (+ 5 = 2 - 0) i contra jugadors forts a nivell comarcal. A Valldeoriola li vaig guanyar una partida que he inclòs entre les transcrites i que compensava la derrota que vaig tenir davant d'ell a l'Open de Vic del 1984, quan una espectacular combinació amb molts sacrificis i de moltes jugades va fallar a l'últim moment, ja que enlloc de ser mat com semblava, hi havia una casella d'escapament pel seu rei, cosa no fàcil de veure moltes jugades abans quan m'hi vaig embarcar, i que va fer que fos molt felicitat pels seus companys d'equip. Al Dr. Pou li vaig guanyar una mini-partida amb negres i al veterà Puigsech va ser una de les poques vegades que vaig aconseguir guanyar-lo, si no la única. 

Igual que va passar amb els Comarcals d'escacs l'any 1983, que van desaparèixer inesperadament sense que ningú sabés ni el com ni el perquè, però encara més fort que en aquella ocasió, doncs no hi va haver un altre torneig comarcal en substitició, les Olimpiades comarcals d'Osona van deixar de jugar-se de forma insospitada i sense una explicació clara, l'any 1986. El fet que alguns clubs ja no estiguessin interessats en participar en competicions comarcals, ja que apuntaven més als Cts. de Catalunya per equips, no es prou motiu, perquè sempre hi podien haver uns quants equips interessats i a més tots dos campionats eren compatibles en dates. Tampoc va ser un real motiu el desig, sempre expressat, de "potenciar l'Open de Vic", molt "comarcal" aquest també en el fons, ja que eren igualment compatibles. Es possible que comencés a passar ja el temps de les competicions a nivell comarcal, grans, importants i serioses amb els Comarcals propiament dits i més discretes i lleugeres amb les Olimpiades. El cert és que en aquells anys una majoria d'escaquistes osonencs i fins d'alguna comarca veïna, el Ripollès sobretot, van trobar a faltar els Comarcals quan van cessar de fer-se, i que les Olimpiades potser no van ser prou compensació per la seva falta, però la desaparició de tota competició comarcal a Osona a partir de 1986, després de 15 anys de fer-se'n, va ser lamentada i va deixar un buit que s'aniria intentant omplir per exemple amb el Concurs Comarcal de 1996, que va tenir una edició o dues i en que els equips participants eren de bars que els hi feien de local, amb un altre simulacre de Comarcal que es va jugar en data indeterminada i amb la recuperació, teòricament, dels Comarcals el 2004, amb una edició o dos (sembla que se'n va fer un de preparació, potser el 2003, si no és el simulacre abans citat) tan sols, però sense continuïtat. Això i alguns matxs entre clubs va ser l'activitat comarcal que va subsistir. 

Igual va passar amb els Campionats de Vic, que de viure una època intensa i interessant als anys 1980s, amb un apogeu a meitat d'aquesta dècada - amb el gran, en nombre i força dels participants,  Campionat de Vic de 1985 -  van deixar de fer-se de sobte i amb molts sorpresos i forces descontents pel fet, l'any 1989. Per a molts va ser una llàstima, però aleshores sí que els temps estaven canviant i ja no hi havia la il·lusió i l'expectació d'abans per aquestes competicions d'equips de pobles de la comarca d'Osona.