Premis amb l'Obertura Catalana

Als anys 1980s la Federació Catalana d’Escacs va convocar un concurs de partides jugades amb l’Obertura Catalana, per tal de premiar i publicar les millors, amb la condició de que fossin recents i jugades en torneigs oficials.

Com es sabut, aquesta obertura, considerada una de les més fortes i a més de les més practicades en els escacs actuals, va ser ideada per Savielly Tartakower (1887 – 1956) al torneig d’escacs de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, a petició dels organitzadors. Tartakower, un dels pares dels escacs hipermoderns junt amb Réti, Nimzowitsch i algun altre, va jugar per a l’ocasió la novetat de fer 1. d4 seguit de 2. g3 a gairebé qualsevol jugada del negre, amb l’idea de treure l’alfil de rei blanc per g2, dominant la gran diagonal, cosa que és un dels preceptes de l’estil de joc hipermodern.  La combinació de l’obertura de peó de dama amb el fianchetto de rei va ser la que va rebre aquesta denominació d’Obertura Catalana, encara que ara habitualment l’orde de les jugades sol ser 1. d4, 2. Cf3 i 3. g3 o encara  més sovint 1. d4, 2. c4, 3. Cf3 i 4. g3, però la idea és la mateixa.

Al concurs de la F.C.E. es van presentar desenes de partides [1] de jugadors de tota Catalunya, de les quals un jurat de mestres catalans va fer primer una selecció i més tard es van votar les millors.  Al jugador del C.E. Vic  Jordi Lázaro (n. Barcelona, 1956), aleshores de vint-i-tants anys, que amb blanques pràcticament sempre jugava, i juga, 1. d4 i quasi sempre seguit de l’Obertura Catalana, el van informar i animar a participar-hi i ell va acceptar, va fer una selecció entre les moltes que en tenia segons els requisits i va presentar dues partides jugades i  guanyades per ell feia poc, per aquell temps a mitjans dels 80s,  en campionats de la F.C.E, tant individuals com per equips.

Jordi Lázaro, a la dreta, jugant amb blanques contra Eduard Ibáñez, a la fase final
del Campionat de Vic de 1985, pels anys del seus premis amb l'Obertura Catalana.

Una de les partides de Jordi Lázaro va obtenir el 2n premi, se’n concedien dos o tres, i l’altre va tenir un accèssit, i la guanyadora, evidentment, però també l’altre, van ser publicades al Butlletí d’Escacs català.  El jurat, format per mestres catalans del més alt nivell, va destacar no sols la brillantor del joc de les partides, especialment la premiada, sinó també la fidelitat a l’estil i a les idees-base de l’Obertura Catalana.

Val a dir que no va ser l’únic premi que en aquells anys Jordi Lázaro va rebre en una Obertura Catalana. A l’Olimpiada Comarcal[2] del 1984 o 1985 una altra partida seva amb blanques jugada amb el Dr. Brugulat, va ser escollida entre unes quantes presentades[3]  per un jurat del torneig, format per uns quants dels millors jugadors del C.E. Vic i alguns destacats jugadors  foranis participants, com a “premi de bellesa” del torneig. El jurat va destacar la partida tenia allò que feia que una partida d’escacs mereixés aquesta consideració, entre d’altres una intensa lluita, coherència, bellesa escaquista, precisió, etc.

Així, doncs, en poc temps van ser dos els premis obtinguts per aquest jugador de Folgueroles del C.E. Vic amb aquest tipus d’obertura, una de les preferides i més usades dels grans mestres i mestres internacionals actuals.

---

[1] Caldria veure quantes exactament, però van ser moltes.

[2] Anomenada així perquè les normes de joc eren exactament les mateixes que en les Olimpíades d’escacs de la FIDE.

[3] Bastantes i de diversos equips, entre elles una molt espectacular guanyada amb blanques per qui això escriu.