El fundador i primer president d'un gran club osonenc

Ricard Lázaro Sanromà (1923 - 2008) va ser quan era molt jove un dels membres fundadors de la UGA de Barcelona (1940), poc abans de deixar la pràctica dels escacs pels estudis universitaris.  Anys més tard, com a primer director del centre, va formar l'equip d'escacs de l'Institut Jaume Callís de Vic (1970 - 1975). Igual que va crear i dirigir l'equip d'escacs Folgueroles (1976 - 1985) i va ser president de la Junta Gestora del Club Escacs Vic (1979 - 1982) i president del mateix C.E. Vic  (1982 - 1983). També va ser el fundador i primer president electe (1989 - 1990) del Calldetenes, un club que després ha tingut una llarga i important trajectòria en els escacs osonencs i que actualment no només es seu de l'Escola d'Escacs d'Osona sinó que juga com a Calldetenes - Vic en els Campionats de Catalunya per Equips.

Ricard Lázaro Sr. a l'última ronda del VIII Open de Vic , 1988

Si a això afegim que després de jugar molts anys federat al C.E. Vic encara va jugar uns anys amb el Parc d'Esports Taradell, amb el qui va fer la seva última partida oficial de campionat el 5 de març de 2001, en un per equips, guanyant en la partida decisiva d'un matx decisiu a un jugador jove de 150 punts Elo més que ell, resulta que el seu influx abarca a tota la comarca d'Osona.
A més encara podríem recordar el seu molt destacat i determinant paper en l'inici dels Comarcals d'Osona l'any 1971.  Sense oblidar que durant la seva època de president de la Junta Gestora i president del C.E. Vic va sorgir i va obtenir els seus primers èxits en Lluís Comas, aleshores un nen que s'iniciava en els escacs. En conjunt és una obra decisiva en els escacs de Vic i comarca, amb una trajectòria molt ampla, intensa i valuosa tant en els fets com en la seva duració i resultats perdurables.  

Concretament, cap a l'any 1988 [1], essent director de l'Autoescola Calldetenes (1980 - 2007), a Ricard Lázaro pare se li va ocórrer fomentar l'afició local als escacs  i crear un club d'escacs a la població, aprofitant que hi havia alguns aficionats als escacs relacionats amb el poble de Calldetenes, com en Josep Gutiérrez i qui això escriu, a part d'alguns altres, entre els quals més d'un a qui ell pràcticament va ensenyar a jugar i uns quants als qui va animar a participar, així com les classes d'escacs que des d'uns anys abans es feien a l'escola del poble per part del seu fill Ricard, d'on havien sortit un bon nombre de nens i nenes que sabien jugar.

Per això va parlar amb un bar del poble, on sembla que ja s'hi jugava ocasionalment alguna que altra partida, va contactar amb l'Ajuntament de la localitat i i va realitzar tota una sèrie d'iniciatives, com donar simultànies d'escacs a la Festa Major durant dos o tres anys, fer simultànies també en diverses ocasions als nois i noies, portar-hi a fer-hi simultànies al mestre internacional argentí Sorín. També va obtenir la col·laboració del Josep Gutiérrez, jugador del C.E. Vic amb un negoci al poble, amb qui ja havia parlat de l'idea abans, que va ser també a partir d'aleshores un difusor de la iniciativa, essent el primer campió de Calldetenes en un torneig que ells dos van organitzar però en el que ell no va poder jugar per motius de feina.

Amb el resultat que ja al 1989 el grup d'aficionats que ja hi havia, o que s'havia anat creant, va formar per primer cop un equip, seguint les seves indicacions, que ben aviat participaria en alguns encontres amistos amb equips d'altres pobles veïns. Aquest va ser l'origen del Calldetenes amb les seves primeres actuacions conegudes, just quan es va formalitzar el club i R. Lázaro Sr. va ser escollit primer president. 

[1] Cap a finals d'any o com a molt a principis de l'any següent.