Aniversari del Xavier Lázaro

Avui 29 de març era l'aniversari del Xavier, hagués fet 61 anys. 

Amb tal motiu publico unes fotos seves: 

Pintant un quadre a la seva habitació a Folgueroles el març de 1972, quan estava a punt de fer 10 anys. Una certa afició a la pintura la va tenir fins ben entrada la seva joventut. 

Amb moto a Folgueroles als 18 anys. Des que les va poder portar i durant uns anys va ser força aficionat a les motos, tan de carretera com, més ocasionalment, de trial i motocross. Afició que lligava amb el fet de ser, ja des de que era un noi i durant tota la vida, un molt bon mecànic i d'haver participant com a pilot en algunes carreres de cotxes com la Zanini Racing. 

En el viatge fins a Alemanya Occidental que va fer amb mi l'agost de 1980, amb un Seat 850. A ell li estava a punt de caducar el passaport, llavors necessari per sortir a l'estranger, per la proximitat al seu període de servei militar, i jo feia uns quatre mesos i escaig que havia tornat de fer-lo, i m'acabava de treure el passaport de nou. En aquella època creuar fronteres era una aventura, amb duana, possible revisió del vehicle i equipatge, canvi de moneda i un altre idioma, com també cotxes diferents (1) i altres costums. La nostra il·lusió era arribar fins Alemanya, on jo ja hi havia estat un parell de dies, visitant Munic l'any 1973, i vam aconseguir-ho, concretament vam estar a Freiburg i voltants durant un dia i mig. La foto probablement està presa a algun lloc de França, ja que la major part del nostre trajecte va transcórrer pel sud i est d'aquest país, anant-nos tornant per conduir, menjant la meitat del viatge entrepans i llaunes portades de casa, i molts dies dormint dins del cotxe en parkings d'àrees de servei. 

Aquesta breu pinzellada d'una part de la seva vida, doncs només és la seva edat més jove i ja llavors  el Xavier tenia moltes facetes més i amb els anys encara va fer moltes més coses, la faig com homenatge envers ell, al Cel sigui!. 

(1) En aquella època els cotxes francesos solien portar llums grocs i matrícules de lletres blanques sobre fons negre, i les marques, models i aspecte eren força diferents d'un país a un altre, així a França eren molt típics els elegants Citroën DS, GS i CX, el Peugeot 504, el Renault 16, a Alemanya de l'Oest el Volkswagen Escarabat, els NSU amb motor rotatori Wankel, els prestigiosos Mercedes, sobretot els de línia clàssica i senyorial dels anys 1950s, 60s i 70s, els Opels, el Ford Taunus, la furgoneta DKW... això a part dels que eren coneguts, es venien i en circulaven molts a Espanya, com el Citroën 2CV i derivats, Renault 5, Simca 1000, etc. En aquella època els automòbils de cada país tenien una forta personalitat i podies dir en quin pais et trobaves pels vehicles que veies, l'estil de les senyals de trànsit, etc. Més encara que el Xavier, el Jordi sempre va ser molt aficionat a les marques i models de cotxes i les seves característiques, mentre que el nostre pare i jo ho vam ser ocasionalment, ell per la seva afició a la mecànica i a la conducció i jo de nen i de jove. 

D'ara fa quasi 50 anys: VII Open de Berga, 1972

El Butlletí informatiu de l'Obert de Berga 1972:  

Aquest record ja de quasi mig segle forma part dels documents que guardava Xavier Lázaro i que han sigut donats amablement per la seva dona i el seu fill. El Xavier, igual que el Jordi, el Fabré i jo, va participar en el II Internacional Juvenil, que es va jugar del 21 al 25 d'agost d'aquell any, a 5 rondes. La il·lustració, de De Soto, és força simpàtica i moderna i era la portada tant del Open principal com de la carpeta que es va donar a tots els participants a l'Open Juvenil. 

El Juvenil va ser guanyat per Mercader, de l'equip Congrés de Barcelona, amb 5 punts, essent 2n Vehí i 3è Morell, tots dos amb 4.5 punts i també del Congrés. Després de 3 jugadors amb 4 punts i de 2 amb 3.5 punts, ja venien els de 3 punts, en el que hi erem tots tres germans, el Jordi Lázaro, que va guanyar les 3 primeres i va perdre amb Morell a la penúltima ronda i amb Mercader a la última, va quedar el 11è classificat, jo vaig quedar 14è i el Xavier 16è, mentre que Miquel Fabré, també amb 3 punts, va quedar 20è de 38 participants classificats. 

Els 4 premis per als majors de 14 anys van ser per Mercader, Morell, Cappel (Catalònia) i Pascual (Barcelona). I els per als menors de 14 van ser, també per aquest ordre, per a Vehí, Garrido (Berga), X. Lázaro (Vic) i Centelles (Vall d'Uxó).

Tot i que també el vam jugar el Jordi, el Xavier i jo, del III Open Juvenil de 1973 hi ha molt menys informació, només les meves partides, ja que el Xavier, curiosament o no va guardar res d'aquell any, o es va perdre, tot i que sí que tenia moltes coses del IV Open Juvenil de Berga de 1974, que jo ja no vaig jugar i del que Jordi Lázaro va quedar campió amb 5 punts de 6 possibles i Xavier Lázaro 7è amb 4 punts. 

I com ho saben tots els qui hi van participar, aquests Torneigs de Berga tenien un ambient i una participació molt especial, amb molts estiuejants estrangers en el torneig principal, dels que molts eren forts jugadors federats del seu país d'origen, així en aquest de 1972 hi van participar 9 de França, 7 d'Holanda, 4 d'Alemanya, Suïssa i Itàlia, 2 d'Anglaterra, i 1 d'Àustria, Bèlgica, Dinamarca i Romania, amb un total de 34 estrangers i 59 espanyols, la gran majoria dels quals, però no tots, catalans, entre els quals Ibero, Ingelmo, Pepita Ferrer, De Llorens, E. Pérez, Simón, dos Catalán, Vilageliu, dos Creus, Borrell, Collado, Ribadeneyra, Martin... tot i que en altres torneigs, sobretot posteriors, hi van participar M.I. i alguns G.M., la majoria eren jugadors forts però sense títol magistral, i aquesta barreja de jugadors estrangers, locals, catalans i espanyols i el fet de ser un Suís a 8 rondes jugades diàriament el feia un campionat molt especial per aquell temps, amb una forta personalitat pròpia. 

I que deixava molt bon record tant als escaquistes participants com als espectadors, que sovint eren bastants, si bé no predominaven donat el centenar de jugadors. Sempre he guardat un record d'aquell ambient llavors per a nosaltres únic, tot i que n'hi devien haver d'altres i després s'han popularitzat.  

Resistint-li a un Mestre campió d'Espanya

En aquesta partida del Campionat de Catalunya per Equips, Vulcà - Vic A, Xavier Lázaro juga contra el llavors Mestre Nacional i des de fa molts anys Mestre Internacional Ángel Martín, tantes vegades campió d'Espanya i de molts torneigs (1). 

Tot i que Martín al principi sembla que pensi decidir ràpid, la partida és jugada en un tu a tu, i ha de canviar la seva estratègia, conformant-se en intentar guanyar a la llarga, adoptant una estructura de Siciliana amb un estil de posició eriçó i la situació es manté equilibrada durant quasi tota l'estona i s'arriba a un final que podrien ser taules, però en el que el Mestre intenta forçar un zugzwang del blanc. 

Xavier Lázaro (2ª) - Ángel Martín (M.N.)
Campionat de Catalunya per Equips, Vulcà - Vic A
Barcelona, 14 desembre 1975
1. d4, Cf6; 2. c4, c5; 3. Cf3, cxd4; 4. Cxd4, b6; 5. Cc3, Ab7; 6. Dc2, e6; 7. Ag5, Ae7; 8. e4, d6; 9. Td1, Cbd7; 10. Cf3, a6; 11. Ae2, Dc7; 12. 0-0, Tc8; 13. Ad3, Cc5; 14. Cd2, h6; 15. Af4, Cg4; 16. Tfe1, g5; 17. Ag3, h5; 18. f3, Cxd3; 19. Dxd3, Dc5+; 20. Rh1, Ce5; 21. Axe5, dxe5; 22. Cf1, Rf8; 23. Ce3, Rg7; 24. Ca4, Dc6; 25. Dd7, Dxd7; 26. Txd7, Ab4; 27. Cc3, Ac6; 28. Td3, Thd8; 29. Ted1, Txd3; 30. Txd3, Rf8; 31. a3, Ac5; 32. Ccd1, Re7; 33. b4, Ad4; 34. Rg1, Aa4; 35. Rf1, Axd1; 36. Cxd1, Txc4; 37. Re2, Tc1; 38. Rd2, Ta1; 39. Re2, Ta2+; 40. Rf1, c5; 41. h3, c4; 42. Tb3, Td2; 43. Tb1, b5; 44. Tc1, Rf6; 45, Re1, Txg2; 46. Tc6, Th2; 47. Txa6, Txh3; 48. a4, Txf3; 49. axb5, g4; 50. Re2, Tg3 (0 - 1)

Al final, potser cansat per la intensitat i duració de la partida el blanc afluixa i comet un error que porta en poques jugades a la victòria de Martín. Però durant la major part del joc les forces han estat ben equilibrades, fins a les últimes jugades, quan s'ha imposat la superioritat magistral collant les peces del blanc, però com ho podria haver fet en una partida entre col·legues de la seva categoria. 

Una altre notable demostració de com jugava en aquells anys el Xavier. 

(1) Martín, que en el moment de jugar aquesta partida tenia 23 anys, ja tenia un llarg palmarès d'èxits: campió de Catalunya juvenil el 1971, i subcampió el 1972, campió d'Espanya juvenil el 1972, campió de Catalunya absolut el 1974 i subcampió d'Espanya absolut el 1972 i 1974 i estava a punt de ser campió d'Espanya el 1976. I el Vulcà era un equip format ex-profés amb grans figures dels escacs catalans i el Vic A encara jugava a una categoria catalana molt alta, tot i que ja no a la màxima des de l'any anterior, ja que va baixar el 1973. El Xavier, que junt amb Ricard Lázaro Sr., en Jordi Lázaro i jo mateix, tot i que en el meu cas més ocasionalment, era un dels integrants de l'equip, tenia llavors 14 anys.  

Les temibles Sicilianes

Les Sicilianes poden ser temibles en mans d'un que les jugui sistemàticament i amb coneixement de causa, com era el cas del Xavier Lázaro, sobretot quan era ben jove, que les usava gairebé sempre i jugades per ell eren  molt perilloses pel blanc. Així es veu en aquesta partida, una de les més representatives del seu estil alegre, o com s'havia dit "valent, viu i alegre". El seu rival en aquesta ocasió és el jove i talentós Orriols de Moià (1), que ja havia fet bones actuacions abans i que uns quants anys després (2) va guanyar un molt concorregut i disputat Open de Barcelona en la categoria B.  

Orriols - X. Lázaro
V Campionat Comarcal, Moià - Institut J.Callís Vic
Vic. 17 maig 1975
1. e4, c5; 2. Cf3, Cc6; 3. d4, cxd4; 4. Cxd4, Cf3; 5. Cc3, d6; 6. Ac4, g6; 7. Cxc6, bxc6; 8. e5, Cg4; 9. e6, f5; 10. Ab3, Ag7; 11. 0-0, 0-0; 12. h3, Cf6; 13. Ce2, d5; 14. Cf4, Dd6; 15. Te1, Ce4; 16. f3, Cc5; 17. c3, Tf6; 18. Ae3, Cxe6; 19. Cxe6, Txe6; 20. c4, Txe3; 21.Txe3, Dc5; 22. Dd3, f4; 23. cxd5, Dxe3+; 24. Dxe3, fxe3; 25. d6+, Rf8; 26. dxe7+, Rxe7; 27. Te1, Ad4; 28. Ac4, Rd6; 29. b3, Tb8; 30. g4, Tb6; 31. Rg2, Aa6; 32. Td1, Re5; 33. f4+, Re4; 34. f5, Axc4; 35. bxc4, Tb2+; 36. Rg3, e2 (0 - 1)

Aquesta partida té un desenvolupament tan lineal i lògic i la idea és tan clara per cada bàndol que es pot seguir i reproduir gairebé de memòria. Primer durant unes quantes jugades tot gira al voltant del peó del blanc tan avançat a e6, i després tot seguit bé una combinació del negre que dura fins gairebé la decisió de la partida. La anticipació del joc és molt encertada pels dos cantons, fent que la partida tingui una alta qualitat. Tota ella dona una impressió d'intel·ligència i de seguir un fil racional, si bé aquesta característica és superior en el joc negre. Un bon exemple que una defensa Siciliana en mans d'un bon coneixedor pot ser un arma temible.  

(1) Joan Orriols tenia aquí 22 o 23 anys, i el Xavier 14. 
(2) El del 1979.

L'Open Juvenil de Berga de 1974

Del IV Torneig Internacional Juvenil de Berga, jugat del 19 al 24 d'agost de 1974, és aquesta partida: 

X. Lázaro - Ordeix
IV Open Juvenil de Berga, 2ª ronda 
Berga, 20 d'agost de 1974
1. d4, g6; 2. c4, Ag7; 3. Cf3, d6; 4. Cc3, f5; 5. Af4, Ch6; 6. g3, Cf7; 7. Ag2, Cd7; 8. Dc2, e5; 9. dxe5, dxe5; 10. Ac1, e4; 11. Cd2, 0-0; 12. b3, Te8; 13. 0-0, Cf6; 14. Ab2, b6; 15. Tad1, De7; 16. Cb5, Ab7; 17. Aa3, c5; 18. Ab2, e3; 19. Axf6, Axf6; 20. Axb7, exf2+; 21. Txf2, Dxb7; 22. Cf3, Tad8; 23. T2f1, a6; 24. Txd8, Txd8; 25. Cc3, Axc3; 26. Dxc3, De4; 27. Rf2, Ch6; 28. h3, f4; 29. gxf4, Dxf4; 30. De3, Df5; 31. Dxh6, Tf8; 32. Dh4, Dc2; 33. Dg4, Dxa2; 34. De6+, Rh8; 35. Dxb6, Db2; 36. Dxc5, Txf3+; 37. Rxf3, Df6+; 38. Rg2 (1 - 0)

Aquesta partida, jugada contra Ordeix de Ripoll, segons especifiquen els papers del torneig, va posar al Xavier en la 3ª ronda en el grup de líders amb 2 punts de 2, i a partir d'aleshores va jugar sempre, com el seu germà Jordi, que acabaria campió, en els primers taulers de la classificació. Però el Xavier va perdre dues partides seguides, la 3ª i la 4ª, amb Wichtmann i Samaniego, tots dos de Madrid, però després va guanyar les dues últimes rondes i molt especialment la 6ª i darrera partida contra Teresa Canela, que jugava el torneig junt amb els seus germans Artur i Conxita, partida ja publicada en aquest Blog (1). I és probable que Teresa Canela, de 15 anys, ja la vicecampiona femenina absoluta de Catalunya d'aquell any, hagués pogut jugar en el Torneig principal (2), però per edat i essent noia hagués escollit ella fer-ho en el Juvenil, i així en aquest cas no era d'aplicació aquell comentari que el Xavier havia fet més d'un cop "guanyo a juvenils i al cap de poc ja estan entre els primers de Catalunya", perquè la seva rival ja ho estava.

El Butlletí del torneig principal que es jugava simultàniament amb
el Juvenil fins a 18 anys, aquest pels matins i l'altre per les tardes. 

La classificació final va ser: 

1. Jordi Lázaro (Vic) 5 p

2. Quintana (Madrid) 5 p

3. Wichtmann (Madrid) 4.5 p

4. Samaniego (Madrid) 4.5 p

5. Artur Canela (Barcelona) 4 p

6. Ribera (Manresa) 4 p

7. Xavier Lázaro (Vic) 4 p

8. Blasi (Salou) 3.5 p

9 - 17.  Boixader (Berga), Conxita Canela (Barcelona), Teresa Canela (Barcelona), J.M. Canela (Valls), Comellas (Barcelona), Escobet (Berga), Gamisans (Gironella), Garcia (San Sebastián) i Money (Gironella)  3p 

18-19. Call (Berga) i Ordeix (Ripoll)  2.5 p

20-23. Colominas (Barcelona), Figols (Berga), Marginet (Berga) i Rocadembosch (Berga)  2 p

24. Villegas (Berga)  1.5 p

25 - 26. Arias (Barcelona) i Servando (Berga)  1 p

El coeficient de desempat, que va afavorir al Jordi i va quedar campió, no va ser favorable al Xavier que va quedar en 7è lloc, amb els mateixos punts que el 5è i 6è. A partir del 9è ja no es va aplicar el càlcul del desempat, probablement perquè ja no influïa en els premis a atorgar i eren molts, un total de 9, posant-los ex-aequo i per ordre alfabètic, però si s'hagués fet és molt probable que la Teresa Canela haguès sigut la 9è i possiblement la seva germana Conxita la 10ª perquè els 3 germans Canela - l'altre del mateix nom era d'un altre poble i no tenia relació amb ells - van estar també lluitant pels primers llocs i a la Teresa només li va impedir una molt bona classificació la derrota amb el Xavier a la ronda final. 

Com anècdotes, en la foto oficial de participants del torneig, ja publicada (3), falta un jugador, potser perquè es va fer una estona abans de començar alguna ronda, que normalment però no necessàriament seria la primera o la última, o encara més probablement perquè aquell dia no hi va assistir. I també que hi participaven tres noies, essent l'altre Figols de Berga. 

La categoria d'Internacional el torneig no la va perdre, tot i que tots eren espanyols i la gran majoria catalans, però en ocasions hi participava algun juvenil o infantil estranger com en el II Open Juvenil de Berga de 1972 en que hi participà Eric-Mikhail Sighirdjian (França), llavors un nen de 9 o 10 anys d'origen armeni, al que el Jordi guanyà fàcilment i que avui dia és un gran jugador amb 2170 d'Elo FIDE, confirmant que el Jordi també guanyava a infantils i juvenils o gent que portava poc temps jugant, que després arribaven a ser jugadors destacats, mentre que jo més aviat hi perdia contra aquestes promeses futures realitats, i també al cap de poc eren dels millors. 

(1) En l'entrada del 21 de març d'aquest any.
(2) El nostre pare Ricard Lázaro Sanromà, que els va acompanyar en els 3 torneigs en que el Jordi i el Xavier hi van participar, mentre que jo només vaig estar en dos, els de 1972 i 1973, i aquest encara per una concessió especial doncs ja tenia 19 anys però m'hi vaig inscriure quan encara no els havia fet i ho van acceptar, hagués pogut fer-ho en el de grans, perquè l'haguessin admès, però això hagués significat jugar dos dies més, un abans d'iniciat i un després d'acabat el Juvenil, i a més quedar-se tots a Berga tot el dia, ja que feiem el viatge d'anada i tornada des de Folgueroles en el seu cotxe i en aquella època era per carreteres de muntanya i de corbes, i va decidir no fer-ho en cap de les edicions. Crec recordar que en més d'una edició algun dels directius, en un cas crec que Gros però també altres, li van dir "i vostè no juga en el principal?" i ell els hi va explicar la seva problemàtica, perquè la immensa majoria dels del gran i molts del juvenil s'estaven tota la setmana a Berga, ja fos perquè eren d'allà o allotjats en hotels. 
(3) El 7.03.2021

Una partida de Ricard Lázaro Sr del 1975

Tinc poques partides del meu pare, Ricard Lázaro Sanromà (1923 - 2008), per això trobar-ne una és tot un esdeveniment. Entre les partides del Xavier, un dels seus 7 fills, he trobat aquesta: 

Xavier Lázaro - Ricard Lázaro Sr. 
Campionat de casa d'escacs
Folgueroles, 14 de setembre de 1975

1. d4, f5; 2. c4, Cf6; 3. Cc3, g6; 4. Cf3, Ag7;  5. g3, 0-0; 6. Ag2, d6; 7. Af4, h6; 8. Dd2, Rh7; 9. h3, Cbd7; 10. d5, c5; 11. Ch2, Ch5; 12. Ae3, Ce5; 13. b6, Da5; 14. Tc1, a6; 15. Cf3, Cf7; 16. Ch2, Cf6; 17. Af3, e5; 18. cxd6 ap, Axd6 (suposada) ...

L'anotació de la partida és del Xavier, és la seva
lletra, però també té el valor de portar la signatura
de R. Lázaro Sr, que aquí és quasi vertical amunt. 

Lamentablement a partir d'aquí la partida no es pot seguir, ja que o està mal apuntada o falten jugades i les següents són inintel·ligibles respecte a la posició. 

Una possible reconstrucció és 19. g4, Ta7; 20. g5, Cd7 (suposada); 21. Tg1, Ae5; 22. Tg2, b5; 23. cxb5, axb5; 24. Tg2 (suposada), hxg5; 25. Axg5, (quina?); 26. h4, Cf6; 27. Cf1, d5; 28. Cxd5, Dxd2+; 29. Cxd2, Axd5; 30. Axd5, Cxd5; però a partir d'aquí ja la següent jugada (anotat AxP) és impossible tant pel blanc com pel negre (1). 

Tot i així consta que el blanc abandonà a la jugada anotada 36ª que en realitat seria una o dos més com a mínim  (0 - 1). 

Un bon model de les seves obertures, tant de R. Lázaro Sr com de X. Lázaro, i es pot veure algunes coses del seu estil de joc en aquells anys.  

(1) Prescindint de la jugada, amb la qual cosa ja serien dos, es pot mirar de seguir la partida encara una jugada més que seria 31. Tc2, Cb6; però de nou tornen a apareixer jugades impossibles, per omissió o per transcripció errònia i ja és materialent impossible seguir-la més enllà i és una llàstima. Però amb el que s'ha pogut salvaguardar ja n'hi ha bastant per fer-se també una idea del seu nivell de joc i més en un campionat familiar. 

Una partida extraordinària

M'ha sorprès molt aquesta partida: 

Teresa Canela - Xavier Lázaro
IV Torneig Juvenil de Berga, 6ª i última ronda
Berga, 24 agost 1974

1. e4, c5; 2. Cf3, Cc6; 3. d4, cxd4; 4. Cxd4, Cf6; 5. Cc3, d6; 6. Ae3, g6; 7. Ae2, Ag7; 8. 0-0, 0-0; 9. f4, a6; 10. a4, Ad7; 11. f5, Cxd4; 12. Axd4, Rh8; 13. g4, Ac6; 14. g5, Cd7; 15. fxg6, fxg6; 16. Axg7+, Rxg7; 17. Dd4+, e5; 18. Dxd6, Dxg5+; 19. Rh1, Tf4; 20. Txf4, Dxf4; 21. Ad3, Dg5; 22. Tf1, h5; 23. Cd5, h4; 24. Tg1, Dh5; 25. Ae2, Dh6;  26.  Ce7, Axe4+; 27. Tg2, Dc1+; 28. Ad1, Dg5; 29. Cf5+, Dxf5; 30. Rg1, Axg2+; 31. Rxg2, Tf8; 32. Dd3, Df2+; 33. Rh3, Df1+; 34. Dxf1, Txf1; 35. Ag4, Cc5; 36. Rxh5, Tf2; 37. Rg3, Txc2; 38. b3, Tc3+ (1 - 0)

El Xavier, amb 13 anys, acabava de guanyar el I Torneig Juvenil de partides ràpides
Pere Godó de Moià. Teresa Canela, actual M.I. femenina, en tenia 15 i aquell mateix
 any 1974 ja havia sigut subcampiona de Catalunya femenina, torneig que va guanyar
tot seguit els anys 1975 i 1976, essent 2ª de nou l'any 1977. Una partida de campions!

Una partida gairebé per premi de bellesa, si no fos per l'excessiva resistència del blanc en les últimes jugades que desentona una mica amb l'alt nivell i qualitat de tota la partida. Però si el torneig juvenil de Berga tenia premi de bellesa segur que se li va concedir per la lluita extraordinària que hi ha durant la major part del joc. Una partida excel·lent. 

Minipartides antigues de Xavier Lázaro

Unes minipartides de quan Xavier Lázaro era un nen o un noi: 

Vinyet - X. Lázaro
Campionat Social de 1ª del C.E. Vic
Vic, 10 octubre 1973
1. e4, c5; 2. Cf3, Cc6; 3. Ac4, d6; 4. d4, cxd4; 5. Cxd4, Cf6; 6. Cc3, g6; 7. Ab3, Ag7; 8. Ae3, 0-0; 9. f3, Dc7; 10. Dd2, Ad7; 11. Cxc6, Axc6; 12. 0-0-0, b5; 13. h4, a5; 14. a3, b4; 15. Ca4, Cd7; 16. h5, Axa4; 17. Axa4, bxa3; 18. b3, Ac3; 19. Dxc3, Dxc3; 20. Ad4, Dc7; 21. hxg6, fxg6; 22. Txh7, Rxh7; 23. Th1+, Rg8; 24. Ab5, Rf7; 25. Th7+, Rh8; 26. Tg7, Tb8; 27. Ac4, a4; 28. Txg6, axb3 (0 - 1). 

Aquí Eduard Vinyet tenia 16 anys, a punt de fer-ne 17, i el Xavier en tenia 12. El Xavier feia un parell d'anys que jugava competicions, i el Vinyet un any o any i mig, ja que va començar una mica més tard. Les categories dels Socials eren internes del Club Escacs Vic i es regien per normes d'ascens semblants a les de la Federació Catalana, i en principi el Social de 1ª era per preferents i primeres i tenia la consideració de Campionat de Vic, el de 2ª per a segones i el de 3ª per a terceres o no federats, però per resultats es podia ascendir, i aquí pels resultats anteriors tots dos juguen al Social de 1ª del club, tot i ser tots dos terceres de la F.C.E. Quan un començava a jugar els Socials del C.E. Vic començava pel de 3ª, sobretot si era d'aquesta categoria o no federat.  

X. Lázaro - C. Agut (Bim-Sants)
Ct. Individual de Catalunya de 3ª,  3ª ronda 
Granollers, 24 març 1974
1. d4, d5; 2. c4, e6; 3. Cc3, Cf6; 4. Cf3, b6; 5. g3, Ab7; 6. Af4, Ad6; 7. Axd6, Dxd6; 8. Dc2, a6; 9. Ag2, Cbd2; 10. 0-0, dxc4; 11. e4, e5; 12. Tfd1, De7; 13. Td2, 0-0; 14. Tad1, dxe4; 15. Txd4, b5; 16. Cg5, h6; 17. e5, Cc5; 18. exf6, Dxf6; 19. Dh7++ (1 - 0)

Una bona mostra també de com jugava el Xavier en aquells anys. 

X. Lázaro - Carvajal 
Ct. Individual de Catalunya de 3ª, 9ª ronda 
Barcelona, 12 maig 1974

1. d4, Cf6; 2. c4, c5; 3. Cf3, cxd4; 4. Cxd4, g6; 5. Cc3, Ag7; 6. g3, 0-0; 7. Ag2, Ca6; 8. 0-0, d6; 9. e4, Cc5; 10. Te1, Tb8; 11. Ag5, a6; 12. e5, dxe5; 13. Txe5, Ce6; 14. Cxe6, Axe6; 15. Dxd8, Tfxd8; 16. Af4, Ch5; 17. Txe6, Cxf4; 18. Txe7, Cxg2; 19. Rxg2, Td2; 20. Tb1, Ad4; 21. Ce4, Tc2; 22. Td7, Ab6; 23. c5, Td8; 24. cxb6 (1 - 0)

Aquesta partida de la penúltims ronda va ser decisiva per l'ascens a la 2ª categoria de la Federació Catalana d'Escacs del Xavier, ja que al fer taules en la següent va obtenir els 7'5 punts necessaris per pujar de categoria. Ell ho va fer un any abans que jo, que vaig obtenir la llicència de 2ª el 1975, però després de R. Lázaro Sr. i Jordi Lázaro, que pujaren a 2ª en el primer Ct. de Catalunya Individual en el que participaren, el de 1972. 

X. Lázaro (2ª) - Jordi Canadell (nf) 
Torneig Interclubs, Institut - Olost
Olost, 14 agost 1974
1. d4, d6; 2. c4, d5; 3. Cc3, e6; 4. Cf3, Ab4; 5. Af4, Ce7; 6. Dc2, Cg6; 7. Ad2, Axc3; 8. Axc3, 0-0; 9. e4, De8; 10. Ad3, Cf4; 11. 0-0, Dc6; 12. exd5, exd5; 13. Axh7+, Rh8; 14. Dd2, Dh6; 15. Ac2, dxc4; 16. Tfe1, Ad7; 17. Te4, g5; 18. Cxg5, Dxg5; 19. d5+, f6; 20. Txf4, Ah3; 21. g3, c6; 22. Th4+, Rg7; 23. Th7+, Rg8; 24. Dxg5+, fxg5; 25. Tg7+, Rh8; 26. Txg5++ (1 - 0)

Aquesta partida, jugada contra un aficionat, mostra la iniciativa i el remat del Xavier. 

Oliveres (1ª) - X. Lázaro (2ª)
Ct. Catalunya Equips 1ª Regional, Manresa - Vic A
Vic, 10 novembre 1974
1. e4, c5; 2. Cf3, Cc6; 3. d4, cxd4; 4. Cxd4, Cf6; 5. Cc3, d6; 6. Ae2, g6; 7. Ae3, Ag7; 8. 0-0, 0-0; 9. Dd2, Ad7; 10. Tad1, a6; 11. Rh1, Tc8; 12. f4, b5; 13. a6, Cg4; 14. Cxc6, Txc6; 15. h3, Axc3; 16. bxc3, Cxe3; 17. Dxe3, Da5; 18. Ta1, Txc3; 19. Dd2, Txh3+; 20. gxh3, Dxd2; 21. Ad3, Axh3 (0 - 1). 

Aquest Oliveres, no el d'Osona, era un jugador de Manresa. Xavier Lázaro, recen ascendit a la 2ª categoria en l'Individual de Catalunya, va jugar en el Vic A pels seus resultats i la seva trajectòria ascendent, que prometia molt. I no va ser aquest el primer ni l'únic cop que hi va jugar, hi ha diverses partides més d'aquest Campionat, amb unes quantes victòries, un menor nombre de taules i un parell de derrotes tan sols. I això jugant a la 1ª Categoria A dels Campionats de Catalunya per Equips. 

X. Lázaro (2ª) - Yagüe 

V Campionat Comarcal, Institut - Tona A
Centelles, 14 juny 1975
1. e4, e5; 2. Cf3, Cc6; 3. d4, exd4; 4. c3, dxc3; 5. Ac4, cxb2; 6. Axb2, d5; 7. Axd5, Cf6; 8. 0-0, Ad6; 9. Axc6+, bxc6; 10. e5, Aa6; 11. exf6, Axf1; 12. fxg7, Tg8; 13. Dxf1, f6; 14. Dc4, Rd7; 15. Cd4, c5; 16. De6++ (1 - 0)

Yagüe era en aquella època un dels jugadors més forts del Tona junt amb Cabero Sr, Cabero Jr i Cesareo Fernández, un dels puntals de l'equip. Ignoro la seva categoria i la planella tampoc ho posa. 

X. Lázaro (2ª, Institut) - Josep Sala (Olost)
Torneig Castell d'Olost
Olost 13 juliol 1975
1. e4, e5; 2. Cf3, Cc6; 3. d4, d6; 4, dxe5, dxe5; 5. Dxd8+, Rxd8; 6. Ab5, Ad7; 7. Axc6, Axc6; 8. Cxe5, Re8; 9. Cc3, Cf6; 10. Cxc6, bxc6; 11. 0-0, Ab4; 12. a3, Axc3; 13. bxc3, Td8; 14. Ag5, h6; 15. Af4, Tc8; 16. Tab1, Cd7; 17. Tb7, Rd8; 18. Txh7, g5; 19. Ag3, Tf8; 20. e5, f5; 21. e6, f4; 22. Td1, Re7; 23. exd7, Tfd8; 24. dxc8=C+, Txc8; 25. Axf4, gxf4; 26. Td4, Tf8; 27. Txf7+, Re8; 28. Ta4, Tf7; 29. Ta8++ (1 - 0)

Olost era un poble on es jugava molt a escacs i el seu equip havia aconseguit esser 3è en el I Comarcal de 1971, darrera el Vic i l'Institut Jaume Callís, i altres resultats en els primers llocs o en la part superior de la taula de classificació en els següents primers Comarcals, tot i que excepte Salvans i algun altre, estava format per jugadors aficionats no-federats, però amb molta experiència. En aquesta ocasió van organitzar aquest torneig estiuenc d'un sol dia, en que els jugadors de cada equip jugaven individualment contra un rival de tots els altres equips. Es va jugar al Castell d'Olost, convidats a fer-ho pel famós metge uròleg Antoni Puigvert (1905 - 1990), propietari aleshores del castell, que ens va rebre als participants quan arribavem, ens va ensenyar allò més important del castell i ens va permetre visitar-lo també pel nostre compte, i va estar present a l'inici de les partides i encara s'ho va mirar una estona fins que el van avisar que tenia una trucada telefònica i ens va deixar, però va tornar un moment pel repartiment dels trofeus, que eren donació seva, però de nou va marxar de seguida, preocupat. Sembla que l'havia trucat el mateix Franco, o una persona propera a aquest, per fer-li una consulta, ja que era el seu metge de prestigi i confiança per a temes de ronyó i urinaris en general, i ja estava molt delicat de salut, morint quatre mesos després. En tot cas el torneig, que va guanyar el Moià superant per poc a l'Institut en mig punt, mostra que l'equip d'escacs de l'Olost tenia recursos i un gran planter, entre el que destacava també el juvenil Sala, que no sé si és aquest mateix de la partida i que treia força bons resultats en les seves partides. 

Unes bones mostres de la manera en que jugava el Xavier Lázaro en els seus inicis en el món dels escacs. 

Dues partides dels inicis de Jordi Lázaro

Recentment he trobat dues partides dels primers temps de Jordi Lázaro, que s'han conservat perquè les va jugar contra el seu germà Xavier i aquest les guardava totes.

Jordi Lázaro - Xavier Lázaro
Campionat Social de 2ª del C.E. Vic
Vic, 22 setembre 1971
1. d4, c5; 2. Cf3, Cf6; 3. c4, Cc6; 4. d5, Ca5; 5. b3, b6; 6. Cc3, Ab7; 7. e4, e6; 8. Ad3, g6; 9. 0-0, Ag7; 10. Ag5, h6; 11. Ah4, g5; 12. Ag3, Cxe4; 13. Cxe4, Axa1; 14. Dxa1, Tf8; 15. Ad6, f5; 16. Axf8, Rxf8; 18. Da8+, Re7; 19. Df6+ (1 - 0)

Una partida que té tot el frescor del joc de dos principiants que ja apunten talent, i sobretot en aquest cas es veu el joc original del Xavier (1) i el remat contundent del Jordi. 

I una també molt primerenca, amb els colors canviats: 

Xavier Lázaro - Jordi Lázaro
Campionat Social de 1ª del C.E. Vic
Vic, 1 octubre 1972
1. d4, Cf6; 2. c4, g6; 3. Cc3, Ag7; 4. Cf3, 0-0; 5. g3, d6; 6. Ag2, c5; 7. 0-0, Ad7; 8. Af4, cxd4; 9. Cxd4, Cc6; 10. Cxc6, Axc6; 11. Dd2, Ch5; 12. Ah6, Dc7; 13. Axg7, Rxg7; 14. De3, Axg2; 15. Rxg2, Dxc5; 16. Dxe7, Dc6+; 17. De4, Tae8; 18. Dxc6, bxc6; 19. e3, f5+; (0.5 - 0.5)

En realitat es va fer una jugada o més més però o estan mal apuntades o són incomprensibles, en tot cas a la planella consta que a la jugada 21 s'acordaren les taules. 

Potser no son molt representatives, perquè són només dues partides i jugades entre germans que es coneixien el joc i jugaven moltes amistoses a casa, però és el que de moment he trobat d'aquella època del Jordi.  

(1) 4... Ca5 és una mica exposada, 7... e6 és un error (millor 7... d6) ja que amb 8... g6 debilita les caselles negres de l'ala del rei i a més no té continuació la idea, l'atac amb 11... g5 és rar i ho exposa més i 12... Cxe4 són unes complicacions autobuscades que faciliten l'atac al rei per part del blanc. El joc del Jordi ja és correcte i incisiu, apuntant ja el seu estil actiu i atacant. 

L' any dels grans èxits, 1974

L'any 1974 va ser de grans èxits per a nosaltres. 

IV Open Juvenil de Berga, agost 1974. El campió, Jordi Lázaro, al centre amb melena llarga, a la 2ª fila. 
El Xavier, guanyador aquells dies del I Torneig Juvenil de ràpides Pere Godó de Moià, a l'extrem per la dreta.

A primers d'abril en Jordi Lázaro rebia el trofeu de finalista, no sols de candidat, a millor esportista de Vic, pels seus extraordinaris resultats de l'any 1973 jugant amb el Vic A a la Divisió més alta del Campionat de Catalunya per Equips, amb 12.5 punts de 13 possibles. El vencedor d'aquell any va ser el famós campió de billar de talla internacional i gairebé mundial Josep Espona, i hi participaven també candidats d'una desena d'esports diferents, entre ells els considerats més importants, com atletisme, futbol, tennis, bàsquet, etc. Els mèrits es van decidir per votació d'un jurat composats per experts de tots els esports. Va ser la primera i potser la única vegada que un escaquista va arribar a aquesta posició, almenys fins al temps de Lluís Comas cap a l'any 1985. 

A la primavera, convidat a 1ª categoria del Campionat de Catalunya individual per la seva extraordinària actuació, el Jordi va aguantar la categoria i li va faltar poc per pujar a Preferent. Així aquell any, encara no fets els 18 anys, pujava de 2ª a 1ª. El comitè d'experts que va decidir convidar-lo es només va analitzar a fons la partida que havia fet taules, per veure la seva qualitat de joc, ja que de les guanyades deien que els hi bastava saber que les havia guanyat i el nom dels rivals, molts d'ells entre els primers de Catalunya, o fer-lis una ràpida ullada a algunes. Fins i tot li van notificar al Club Escacs Vic que el convidaven a 1ª perquè era el que havien demanat per ell, però si haguessin sol·licitat que fos convidat a Preferent també li haurien concedit, tant pels resultats com per la qualitat de joc demostrada. 

L'equip de l'Institut Jaume Callís de Vic, format per Ricard Lázaro Sr, Raurell, Jordi Lázaro, Ricard Lázaro fill, Freixer i Xavier Lázaro, va guanyar el  IV Comarcal per equips, disputat entre abril i juny, amb 10 participants, el Comarcal més fort fins llavors i que no seria superat fins el VIII Comarcal de 1978 i només per aquest. El resultat de l'equip en les 9 rondes va ser 0, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 0, guanyant entre d'altres al Centelles A i B, al Vic, l'Orfeó Vigatà, a la Farga Lacambra (que va quedar subcampiona) i superant també al Tona i altres equips forts. En aquest campionat l'Institut va fer el primer, i un dels pocs (1) en tots els Comarcals, 6 - 0, davant d'un equip amb molta tradició esportiva com era l'Olost, que fins llavors havia estat sempre als primers llocs de les classificacions finals. 

Aquell estiu de 1974 l'Institut va guanyar els dos torneigs estiuencs per equips que es van fer a la comarca d'Osona, un dels quals, a Centelles, va reunir a equips de Manresa, Granollers, Barcelona...a part del fort equip de la localitat, del Vic i algun més. Era pel sistema a una sola ronda en que els membres de tots els equips juguen contra un rival de cadascun dels equips participants. 

A l'agost, el Xavier Lázaro va guanyar el I Torneig Juvenil de partides ràpides Pere Godó a Moià, que es va jugar en paral·lel al tradicional d'adults. El Xavier, amb 13 anys, es va imposar guanyant totes les partides, amb participants que eren tots més grans que ell, que era el més jove, i tenien entre 14 i 18 anys. 

I a l'agost  també, el Jordi Lázaro va guanyar el IV Open Juvenil de Berga davant d'alguns dels millors juvenils catalans del moment, com els germans Canela, i dels madrilenys Wichtmann, Quintana, Samaniego i altres. Un triomf que culminava un any escaquísticament extraordinari per la nostra família, amb 2 primers llocs individuals i 3 per equips i dos ascensos de categoria, perquè aquell any també el Xavier va pujar de 3ª a 2ª en el Campionat de Catalunya Individual de 3ª. Un any d'èxits. 

I no sols escaquistícs sinó també d'altre tipus, per exemple el Jordi i jo vam començar la Universitat i altres germans van tenir molt bons resultats acadèmics. Va ser un any realment espectacular.                   

(1) Se'n van fer potser 4 o 5 en total d'aquests "resultats Fischer", com se'ls deia, en les 12 edicions, i quasi tots els va fer l'Institut o el seu successor el Folgueroles, que va ser el que en va fer més, potser 3. Curiosament equips plens de jugadors de categoria preferent, com el Club Tennis Vic, o que a més de tenir jugadors molt forts fins i tot alineaven 2 i en alguna ocasió 3 mestres com el Centelles (Campos, H. Pérez, Rivas...) o no en van fer mai cap o sols algun cop. 

Partides històriques de Xavier Lázaro contra grans jugadors d'escacs osonencs, 1971 - 1974

Unes partides històriques de Xavier Lázaro:

La primera és una en la que amb 10 anys venç nogensmenys que a Miquel Fabré, en aquell moment de 16 i que també començava en el món dels escacs, a l'igual que el Xavier: 

Xavier Lázaro - Miquel Fabré 
Campionats Socials de 2ª del Club Escacs Vic 
Vic, 1 setembre 1971
1. Cf3, Cf6; 2. c4, c5; 3. b3, g6; 4. Ab2, Ag7; 5. g3, 0-0; 6. Ag2, d6; 7. 0-0,Cc6; 8. d3, e5; 9. e4, b6; 10. Cc3, Ag4; 11. h3, Ad7; 12. Rh2, Te8; 13. Cb5, Ae6; 14. Cg5, Ac8; 15. Cc3, Cd4; 16. Cf3, Cxf3+; 17. Dxf3, Ab7; 18. Tfe1, a6; 19. a4, Ac6; 20. De3, Tb8; 21. Teb1, Te6; 22. Aa3, Ce8; 23. Cd5, Cc7; 24. Ac1, b5; 25. axb5, axb5; 26. cxb5, Axb5; 27. Cxc7, Dxc7; 28. Df3, Tf6; 29. De2, Ac6; 30. Ag5, Te6; 31. Dd2, Ta8; 32. Txa8, Axa8; 33. Ta1, Ac6; 34. b4, cxb4; 35. Dxb4, Db7; 36. Dxb7, Axb7; 37. Tb1, Aa6; 38. Tb8+, Af8; 39. Ah6 (1 - 0)

I per sorprenent que pugui semblar, un parell d'anys després el Xavier en un altre Social guanyava també la primera partida en la que s'enfrontaven, a Jacint Raurell. El Xavier aquí té 12 anys i el Raurell 19 i ja jugava amb el Vic "A" en els Campionats de Catalunya per Equips guanyant en minipartides a rivals de categoria preferent, fent-lis el Gambit de Rei, però aquí acaba perdent en un final de torres. 

Xavier Lázaro - Jacint Raurell
Campionat Social de 1ª del Club Escacs Vic
Vic, 12 setembre 1973

1. d4, Cf6; 2. c4, d5; 3. Cc3, g6; 4. Cf3, e6; 5. Ag5, Ag7; 6. cxd5, exd5; 7. g3, 0-0; 8. Ag2, c6; 9. 0-0, Af5; 10. Ce5, Cbd7; 11. Te1, Db6; 12. Cxd7, Cxd7; 13. Dd2, Axd4; 14. e3, Ag7; 15. e4, dxe4; 16. Axe4, Ah3; 17. Ag2, Axg2; 18. Rxg2, Dd4; 19. Dxd4, Axd4; 20. Ted1, c5; 21. Ca4, b6; 22. Tab1, f6; 23. Af4, Ce5; 24. b4, b5; 25. bxc5, Axf2; 26. Rxf2, bxa4; 27. Tb4, Tfd8; 28. Txd8+, Txd8;  29. Axe5, fxe5; 30. Txa4, Td7; 31. Re3, Rf7; 32, Re4, Te7; 33. Rd5, Re8; 34. Te4, Rd7; 35. Txe5, Txe5+; 36. Rxe5, Rc6; 37. Rd4, a6; 38. a3, h5; 39. h4 (1 - 0)

I una 3ª partida històrica, en aquest cas amb Miquel Solà de 18 anys llavors i ja uns quants anys d'intensa activitat escaquista i en Xavier, aquí amb 13 anys. Com en la partida anterior, també triomfa en un final de torres. 

Miquel Solà - Xavier Lázaro
II Campionat de Primavera
Vic, 22 maig 1974
1. e4, c5; 2. Cc3, Cc6; 3. Ab5, Cf6; 4. Axc6, bxc6; 5. d3, g6; 6. Ag5, Ag7; 7. Tb1, Ab7; 8. Axf6, Axf6; 9. Cge2, d5; 10. Cg3, d4; 11. Cce2, Da5+; 12. c3, Dxa2; 13. 0-0, De6; 14. Da4, 0-0; 15. cxd4, cxd4; 16. Cxd4, Dd7; 17. Cb3, Dc7; 18. d4, e6; 19. e5, Ae7; 20. Tbc1, Db6; 21. Ce4, Ah6; 22. Tfd1, Ab5; 23. Da5, Ae2; 24. Dxb6, axb6; 25. Td2, Ab5; 26. g3, Ab4; 27. Cc3, Ac4; 28. Ca1, Tfd8, 29. Cc2, Axc3; 30. bxc3, Ta2; 31. f4, Tda8; 32. T2d1, Ab3; 33. Cb4, Axd1; 34. Cxa2, Txa2; 35. Txd1, b5; 36. Tc1, Rf8; 37. c4, b4; 38. Tb1, Ta4; 39. Tb2, Re7; 40. Rf2, Rd7; 41. Re2, Rc7; 42. c5, Rb7; 43. Rd3, Ra6; 44. Rc4, Ra5; 45. h3, Ta1; 46. g4, Ta1+; 47. Rg3, Tc6+; 48. Ra2, Ta3+; 49. Rb1, Txh3; 50. f5, Rb5; 51. fxg6, hxg6; 52. Tf2, Th8+; 53. Rb2, Rc4; 54. Txf7, Th7+; 55. Rc1, Rc3 (0 - 1)

                                

El que es veu d'aquesta partida és que el Xavier era bó en els finals de partida, fase en la que tenia una visió molt clara i neta, com en l'anterior partida amb Raurell, essent capaç de remuntar i fins capgirar posicions aparentment delicades. A més 1974 va ser un any molt bo per ell. 

I encara una partida amb Santi Simón:

Xavier Lázaro - Santi Simón
IV Campionat Comarcal,
Matx Institut Jaume Callís - Centelles A
1 abril 1974
1. d4, e6; 2. c4, f5; 3. Cc3, Cf6; 4. g3, Ab4; 5. Ad2, Cc6; 6. Cf3, b6; 7. Ag2, Ab7; 8. a3, Axc3; 9. Axc3, d6; 10. Dc2, Ce7; 11. b4, Tc8; 12. Db3, a6; 13. Td1, Tg8; 14. Da4+, Dd7; 15. Dxd7+, Rxd7; 16. Ce5+, Re8; 17. Axb7, Tb8; 18. Ac6+, Cxc6; 19. Cxc6, Tb7; 20. 0-0, g5; 21. Td3, h5;  22. d5, e5; 23. Ab7, h4; 24. Tc3, Ce4; 25. Td3, f4; 26. f3, Cxg3; 27. hxg3, hxg3; 28. Rg2, Th8; 29. Th1, Tg8; 30. Th7, Rf8; 31. Td1, a5; 32. Tdh1, axb4; 33. a4, b3; 34. Th8, Txh8; 35. Txh8+, Rg2; 36. Ta8, Rg6; 37. Cd8, b5; 38. Cxb7, bxa4; 39. Txa4, Rf5; 40. Ta3 (1 - 0)

La resistència numantina del negre s'entén en el context d'una competició per equips en la que aquesta partida devia ser decisiva. Hi ha una ratlla a la jugada 25 del negre que potser indica que s'havia passat un control de temps o que es mentalitzava per calcular quan temps li quedava per arribar al control, crec recordar que en aquesta partida el Xavier s'havia carregat molt de rellotge i potser això també va ser un factor, perquè és precisament a la jugada 40, la del control oficial, és quan el negre abandona. Perquè a més és molt possible que aquesta partida fos de les últimes o la darrera d'acabar del matx i que el resultat de la mateixa es reflectís en el còmput global, canviant el resultat. Aquí Simón tenia 16 anys i Xavier estava en el seu any de grans assoliments. 

En les 4 primeres,  i fins el moment en que he acabat la revisió de les seves planelles les  úniques partides que va fer amb aquests 4 grans escaquistes osonencs, llavors ben joves però ja ben forts i bregats en molts campionats. Pel que es veu en aquells moments el Xavier era gairebé un nen prodigi dels escacs. En aquesta primera ullada a les seves partides antigues he trobat també altres victòries seves amb Ralló, Sánchez, Solà, Vinyet i Orriols i taules amb Jordi Lázaro, Sánchez, Ferrón, Roca, Josep Gutiérrez, Solà... jugava de tu a tu amb els millors jugadors de Vic i d'Osona. 

Agraeixo a la seva esposa, Montse García i al seu fill Genís Lázaro, que m'hagin lliurat l'abundant quantitat de planelles i d'altre material que el Xavier havia conservat dels seus primers temps en els escacs. La documentació que han trobat gairebé sense esperar-ho, doncs feia molts anys que estava guardada i oblidada, cobreix els anys 1971 - 1978 i és abundant, molt completa, ben conservada i interessant. Gràcies a la seva col·laboració miraré de publicar-ne algunes parts, que mostren el seu estil tan original i propi i l'ambient i el nivell dels escacs a Osona en aquella època.  

Una victòria sobre el simultanejador, Xavier Lázaro 1972

El 6 de juliol de 1972, quan començava el matx Spassky - Fischer, Joan Segura (1928 - 2020) va fer unes simultànies a Olost contra l'equip local i alguns jugadors convidats, entre els quals hi era també jo, i va guanyar-les quasi totes, en va empatar dues (1) i només va perdre aquesta: 

Joan Segura - Xavier Lázaro
Sessió de simultànies
Olost, 6 de juliol de 1972
1. e4, c5; 2. d4, Cc6; 3. d5, Ce5; 4. f4, Cg6; 5. Cf3, d6; 6. Cc3, Cf6; 7. Ad3, e5; 8. f5, Cf4; 9. Axf4, exf4; 10. 0-0, g5; 11. fxg6 (a.p.), fxg6; 12. Dd2, Ah6; 13. Tae1, 0-0; 14. Tf2, Cg4; 15. T2e2, Ce5; 16. Cxe5, dxe5; 17. Dd1, Ag4; 18. Tf1, f3; 19. Td2?, f2+!; 20. Rh1, Axd1; 21. T2xd1, Dh4; 22. Ce2, Af4; 23. g3, Axg3; 24. Cxg3, Tf3; 25. Rg2, Taf8; 26. Td2, Df4; 27. Ae2, Txg3+; 28. hxg3, Dxd2 (0 - 1)

Una partida que mostra molt bé l'estil combatiu i molt propi del Xavier ja quan tot just debutava. Començant per una obertura que evita el gambit Morra i que sembla com una defensa Alekhine amb les ales de rei i dama canviades, seguint per una posició valenta que recorda una mica a un Gambit de Rei amb els colors canviats i per una jugada 15 del negre que sembla modesta quan gairebé semblava que faria 15... Ce3, i a continuació un atac del negre a l'ala de rei, amb una jugada fluixa del fort simultanejador, i la valoració de les jugades 19 no es meva sinó del propi Xavier, prenent el negre la dama blanca, i amb un remat de la partida sense treva, complicat però contundent. I això quan el Xavier Lázaro tenia tan sols 11 anys i era el més petit que prenia part en l'exhibició del llavors millor jugador del Club Escacs Vic. I algú va comentar allà mateix que el Xavier Lázaro, amb aquesta partida i aquest resultat "semblava un geni de la guerra".  

I mentrestant, jo que també jugava, vaig voler complicar molt la partida pensant que al simultanejador li costaria estar encertat en una posició molt tàctica, amb atacs mutus al rei, però va ser a l'inrevés perquè Segura, un gran jugador d'atac i gran jugador també de partides ràpides, es va fer càrrec millor que jo de les amenaces i els contrajocs i em va guanyar en 24 jugades. 

Recordo que la sala on es va jugar era molt gran i em sembla que a l'aire lliure i que hi havia molta gent jugant i molta més gent encara mirant-s'ho. L'ambient era bastant d'estiueig i molt escaquista, doncs a Olost hi havia molta afició i a més va venir gent a jugar-hi i/o a mirar-les des de Vic i alguns llocs més de la comarca d'Osona. 

(1) Una d'elles si no recordo malament amb Raurell, que aleshores era el seu pupil, i l'altre no recordo amb qui, però em sona que va ser amb R. Lázaro Sr. o amb Jordi Lázaro, o potser amb tots dos, i llavors n'hauria empatat 3, pero no estic gaire segur, potser algun d'ells no va jugar, tot i ser-hi, però també podria ser que Raurell, que hi era, només l'acompanyés i fos ell el que s'ho mirava.. 
(2) Joan Segura - Ricard Lázaro fill, Simultànies a Olost,  6 juliol 1972 1. e4, e5; 2. Cf3, Cc6; 3. d4, exd4; 4. c3, d5; 5. exd5, Dxd5; 6. cxd4, Ab4+; 7. Cc3, Ag4; 8. Ae2, 0-0-0; 9. 0-0, Axc3; 10. bxc3, Ch6; 11. Axh6, gxh6; 12. c4, De6; 13. d5, Dg6; 14. Ad3, Af5; 15. Ch4, Dg5; 16. Axf5+, Rb8; 17. g3, Thg8; 18. Rh1, Tg7; 19. Tb1,(¿?); 20. Da4, T8g8; 21. Dxc6, De7; 22. Db5, c5; 23. dxc6 (a.p.), Dc7; 24. Dxb7+ (1 - 0). Llàstima que falti la jugada 19. del negre i que no estigui gens clar, ni tan sols continuant la partida i buscant a posteriori, quina es va fer, ja que sinó resultaria que el blanc no se'n va donar compte que tenia mat en una en una posició claríssima i preparada, cosa del tot inverossímil fins i tot en simultànies i ni tan sols en una ràpida.