Unes partides històriques de Xavier Lázaro:
La primera és una en la que amb 10 anys venç nogensmenys que a Miquel Fabré, en aquell moment de 16 i que també començava en el món dels escacs, a l'igual que el Xavier:
Xavier Lázaro - Miquel Fabré
Campionats Socials de 2ª del Club Escacs Vic
Vic, 1 setembre 1971
1. Cf3, Cf6; 2. c4, c5; 3. b3, g6; 4. Ab2, Ag7; 5. g3, 0-0; 6. Ag2, d6; 7. 0-0,Cc6; 8. d3, e5; 9. e4, b6; 10. Cc3, Ag4; 11. h3, Ad7; 12. Rh2, Te8; 13. Cb5, Ae6; 14. Cg5, Ac8; 15. Cc3, Cd4; 16. Cf3, Cxf3+; 17. Dxf3, Ab7; 18. Tfe1, a6; 19. a4, Ac6; 20. De3, Tb8; 21. Teb1, Te6; 22. Aa3, Ce8; 23. Cd5, Cc7; 24. Ac1, b5; 25. axb5, axb5; 26. cxb5, Axb5; 27. Cxc7, Dxc7; 28. Df3, Tf6; 29. De2, Ac6; 30. Ag5, Te6; 31. Dd2, Ta8; 32. Txa8, Axa8; 33. Ta1, Ac6; 34. b4, cxb4; 35. Dxb4, Db7; 36. Dxb7, Axb7; 37. Tb1, Aa6; 38. Tb8+, Af8; 39. Ah6 (1 - 0)
I per sorprenent que pugui semblar, un parell d'anys després el Xavier en un altre Social guanyava també la primera partida en la que s'enfrontaven, a Jacint Raurell. El Xavier aquí té 12 anys i el Raurell 19 i ja jugava amb el Vic "A" en els Campionats de Catalunya per Equips guanyant en minipartides a rivals de categoria preferent, fent-lis el Gambit de Rei, però aquí acaba perdent en un final de torres.
Xavier Lázaro - Jacint Raurell
Campionat Social de 1ª del Club Escacs Vic
Vic, 12 setembre 1973
1. d4, Cf6; 2. c4, d5; 3. Cc3, g6; 4. Cf3, e6; 5. Ag5, Ag7; 6. cxd5, exd5; 7. g3, 0-0; 8. Ag2, c6; 9. 0-0, Af5; 10. Ce5, Cbd7; 11. Te1, Db6; 12. Cxd7, Cxd7; 13. Dd2, Axd4; 14. e3, Ag7; 15. e4, dxe4; 16. Axe4, Ah3; 17. Ag2, Axg2; 18. Rxg2, Dd4; 19. Dxd4, Axd4; 20. Ted1, c5; 21. Ca4, b6; 22. Tab1, f6; 23. Af4, Ce5; 24. b4, b5; 25. bxc5, Axf2; 26. Rxf2, bxa4; 27. Tb4, Tfd8; 28. Txd8+, Txd8; 29. Axe5, fxe5; 30. Txa4, Td7; 31. Re3, Rf7; 32, Re4, Te7; 33. Rd5, Re8; 34. Te4, Rd7; 35. Txe5, Txe5+; 36. Rxe5, Rc6; 37. Rd4, a6; 38. a3, h5; 39. h4 (1 - 0)
I una 3ª partida històrica, en aquest cas amb Miquel Solà de 18 anys llavors i ja uns quants anys d'intensa activitat escaquista i en Xavier, aquí amb 13 anys. Com en la partida anterior, també triomfa en un final de torres.
Miquel Solà - Xavier Lázaro
II Campionat de Primavera
Vic, 22 maig 1974
1. e4, c5; 2. Cc3, Cc6; 3. Ab5, Cf6; 4. Axc6, bxc6; 5. d3, g6; 6. Ag5, Ag7; 7. Tb1, Ab7; 8. Axf6, Axf6; 9. Cge2, d5; 10. Cg3, d4; 11. Cce2, Da5+; 12. c3, Dxa2; 13. 0-0, De6; 14. Da4, 0-0; 15. cxd4, cxd4; 16. Cxd4, Dd7; 17. Cb3, Dc7; 18. d4, e6; 19. e5, Ae7; 20. Tbc1, Db6; 21. Ce4, Ah6; 22. Tfd1, Ab5; 23. Da5, Ae2; 24. Dxb6, axb6; 25. Td2, Ab5; 26. g3, Ab4; 27. Cc3, Ac4; 28. Ca1, Tfd8, 29. Cc2, Axc3; 30. bxc3, Ta2; 31. f4, Tda8; 32. T2d1, Ab3; 33. Cb4, Axd1; 34. Cxa2, Txa2; 35. Txd1, b5; 36. Tc1, Rf8; 37. c4, b4; 38. Tb1, Ta4; 39. Tb2, Re7; 40. Rf2, Rd7; 41. Re2, Rc7; 42. c5, Rb7; 43. Rd3, Ra6; 44. Rc4, Ra5; 45. h3, Ta1; 46. g4, Ta1+; 47. Rg3, Tc6+; 48. Ra2, Ta3+; 49. Rb1, Txh3; 50. f5, Rb5; 51. fxg6, hxg6; 52. Tf2, Th8+; 53. Rb2, Rc4; 54. Txf7, Th7+; 55. Rc1, Rc3 (0 - 1)
El que es veu d'aquesta partida és que el Xavier era bó en els finals de partida, fase en la que tenia una visió molt clara i neta, com en l'anterior partida amb Raurell, essent capaç de remuntar i fins capgirar posicions aparentment delicades. A més 1974 va ser un any molt bo per ell.
I encara una partida amb Santi Simón:
Xavier Lázaro - Santi Simón
IV Campionat Comarcal,
Matx Institut Jaume Callís - Centelles A
1 abril 1974
1. d4, e6; 2. c4, f5; 3. Cc3, Cf6; 4. g3, Ab4; 5. Ad2, Cc6; 6. Cf3, b6; 7. Ag2, Ab7; 8. a3, Axc3; 9. Axc3, d6; 10. Dc2, Ce7; 11. b4, Tc8; 12. Db3, a6; 13. Td1, Tg8; 14. Da4+, Dd7; 15. Dxd7+, Rxd7; 16. Ce5+, Re8; 17. Axb7, Tb8; 18. Ac6+, Cxc6; 19. Cxc6, Tb7; 20. 0-0, g5; 21. Td3, h5; 22. d5, e5; 23. Ab7, h4; 24. Tc3, Ce4; 25. Td3, f4; 26. f3, Cxg3; 27. hxg3, hxg3; 28. Rg2, Th8; 29. Th1, Tg8; 30. Th7, Rf8; 31. Td1, a5; 32. Tdh1, axb4; 33. a4, b3; 34. Th8, Txh8; 35. Txh8+, Rg2; 36. Ta8, Rg6; 37. Cd8, b5; 38. Cxb7, bxa4; 39. Txa4, Rf5; 40. Ta3 (1 - 0)
La resistència numantina del negre s'entén en el context d'una competició per equips en la que aquesta partida devia ser decisiva. Hi ha una ratlla a la jugada 25 del negre que potser indica que s'havia passat un control de temps o que es mentalitzava per calcular quan temps li quedava per arribar al control, crec recordar que en aquesta partida el Xavier s'havia carregat molt de rellotge i potser això també va ser un factor, perquè és precisament a la jugada 40, la del control oficial, és quan el negre abandona. Perquè a més és molt possible que aquesta partida fos de les últimes o la darrera d'acabar del matx i que el resultat de la mateixa es reflectís en el còmput global, canviant el resultat. Aquí Simón tenia 16 anys i Xavier estava en el seu any de grans assoliments.
En les 4 primeres, i fins el moment en que he acabat la revisió de les seves planelles les úniques partides que va fer amb aquests 4 grans escaquistes osonencs, llavors ben joves però ja ben forts i bregats en molts campionats. Pel que es veu en aquells moments el Xavier era gairebé un nen prodigi dels escacs. En aquesta primera ullada a les seves partides antigues he trobat també altres victòries seves amb Ralló, Sánchez, Solà, Vinyet i Orriols i taules amb Jordi Lázaro, Sánchez, Ferrón, Roca, Josep Gutiérrez, Solà... jugava de tu a tu amb els millors jugadors de Vic i d'Osona.
Agraeixo a la seva esposa, Montse García i al seu fill Genís Lázaro, que m'hagin lliurat l'abundant quantitat de planelles i d'altre material que el Xavier havia conservat dels seus primers temps en els escacs. La documentació que han trobat gairebé sense esperar-ho, doncs feia molts anys que estava guardada i oblidada, cobreix els anys 1971 - 1978 i és abundant, molt completa, ben conservada i interessant. Gràcies a la seva col·laboració miraré de publicar-ne algunes parts, que mostren el seu estil tan original i propi i l'ambient i el nivell dels escacs a Osona en aquella època.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.