L' any dels grans èxits, 1974

L'any 1974 va ser de grans èxits per a nosaltres. 

IV Open Juvenil de Berga, agost 1974. El campió, Jordi Lázaro, al centre amb melena llarga, a la 2ª fila. 
El Xavier, guanyador aquells dies del I Torneig Juvenil de ràpides Pere Godó de Moià, a l'extrem per la dreta.

A primers d'abril en Jordi Lázaro rebia el trofeu de finalista, no sols de candidat, a millor esportista de Vic, pels seus extraordinaris resultats de l'any 1973 jugant amb el Vic A a la Divisió més alta del Campionat de Catalunya per Equips, amb 12.5 punts de 13 possibles. El vencedor d'aquell any va ser el famós campió de billar de talla internacional i gairebé mundial Josep Espona, i hi participaven també candidats d'una desena d'esports diferents, entre ells els considerats més importants, com atletisme, futbol, tennis, bàsquet, etc. Els mèrits es van decidir per votació d'un jurat composats per experts de tots els esports. Va ser la primera i potser la única vegada que un escaquista va arribar a aquesta posició, almenys fins al temps de Lluís Comas cap a l'any 1985. 

A la primavera, convidat a 1ª categoria del Campionat de Catalunya individual per la seva extraordinària actuació, el Jordi va aguantar la categoria i li va faltar poc per pujar a Preferent. Així aquell any, encara no fets els 18 anys, pujava de 2ª a 1ª. El comitè d'experts que va decidir convidar-lo es només va analitzar a fons la partida que havia fet taules, per veure la seva qualitat de joc, ja que de les guanyades deien que els hi bastava saber que les havia guanyat i el nom dels rivals, molts d'ells entre els primers de Catalunya, o fer-lis una ràpida ullada a algunes. Fins i tot li van notificar al Club Escacs Vic que el convidaven a 1ª perquè era el que havien demanat per ell, però si haguessin sol·licitat que fos convidat a Preferent també li haurien concedit, tant pels resultats com per la qualitat de joc demostrada. 

L'equip de l'Institut Jaume Callís de Vic, format per Ricard Lázaro Sr, Raurell, Jordi Lázaro, Ricard Lázaro fill, Freixer i Xavier Lázaro, va guanyar el  IV Comarcal per equips, disputat entre abril i juny, amb 10 participants, el Comarcal més fort fins llavors i que no seria superat fins el VIII Comarcal de 1978 i només per aquest. El resultat de l'equip en les 9 rondes va ser 0, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 1, 0, guanyant entre d'altres al Centelles A i B, al Vic, l'Orfeó Vigatà, a la Farga Lacambra (que va quedar subcampiona) i superant també al Tona i altres equips forts. En aquest campionat l'Institut va fer el primer, i un dels pocs (1) en tots els Comarcals, 6 - 0, davant d'un equip amb molta tradició esportiva com era l'Olost, que fins llavors havia estat sempre als primers llocs de les classificacions finals. 

Aquell estiu de 1974 l'Institut va guanyar els dos torneigs estiuencs per equips que es van fer a la comarca d'Osona, un dels quals, a Centelles, va reunir a equips de Manresa, Granollers, Barcelona...a part del fort equip de la localitat, del Vic i algun més. Era pel sistema a una sola ronda en que els membres de tots els equips juguen contra un rival de cadascun dels equips participants. 

A l'agost, el Xavier Lázaro va guanyar el I Torneig Juvenil de partides ràpides Pere Godó a Moià, que es va jugar en paral·lel al tradicional d'adults. El Xavier, amb 13 anys, es va imposar guanyant totes les partides, amb participants que eren tots més grans que ell, que era el més jove, i tenien entre 14 i 18 anys. 

I a l'agost  també, el Jordi Lázaro va guanyar el IV Open Juvenil de Berga davant d'alguns dels millors juvenils catalans del moment, com els germans Canela, i dels madrilenys Wichtmann, Quintana, Samaniego i altres. Un triomf que culminava un any escaquísticament extraordinari per la nostra família, amb 2 primers llocs individuals i 3 per equips i dos ascensos de categoria, perquè aquell any també el Xavier va pujar de 3ª a 2ª en el Campionat de Catalunya Individual de 3ª. Un any d'èxits. 

I no sols escaquistícs sinó també d'altre tipus, per exemple el Jordi i jo vam començar la Universitat i altres germans van tenir molt bons resultats acadèmics. Va ser un any realment espectacular.                   

(1) Se'n van fer potser 4 o 5 en total d'aquests "resultats Fischer", com se'ls deia, en les 12 edicions, i quasi tots els va fer l'Institut o el seu successor el Folgueroles, que va ser el que en va fer més, potser 3. Curiosament equips plens de jugadors de categoria preferent, com el Club Tennis Vic, o que a més de tenir jugadors molt forts fins i tot alineaven 2 i en alguna ocasió 3 mestres com el Centelles (Campos, H. Pérez, Rivas...) o no en van fer mai cap o sols algun cop.