 |
Els 4 membres jugadors d'escacs de la nostra família: al fons Ricard Lázaro pare, al costat el Jordi, el Xavier i jo.
Simultànies del M.I. Antonio Medina al Club Tennis Vic, l' 11 de setembre del 1971, l'any d'aquestes partides. |
Unes partides de quan iniciavem les competicions en escacs:
Xavier Lázaro - Ricard Lázaro Jr.
Campionat Social de 3ª del Club Escacs Vic
Vic, 28 abril 1971
1. c4, Cf6; 2. Cc3, g6; 3. Cf3, Ag7; 4. g3, b6; 5. Ag2, Ab7; 6. b3, d6; 7. Ab2, Cbd7; 8. 0-0, 0-0; 9. d3, c5; 10. Dd2, Tc8; 11. Tab1, Tc7; 12. Tfd1, Da8; 13. h3, Ce5; 14. Rh2, Ch5; 15. Tg1, f5; 16. Cd1, Cxf3+; 17. Axf3, Axf3; 18. Axg7, Rxg7; 19. Dc3+, e5; 20. Ce3, f4; 21. Cf1, fxg3+; 22. Cxg3, Cxg3; 23. Txg3, Axe2; 24. Te1, Txf2+; 25. Rg1, Tcf7; 26. Dc1, Axd3; 27. Tg2, Dxg2++ (0-1)
Aquesta partida en la que el Xavier, amb 9 anys, tot just debutava, doncs era el seu primer campionat d'escacs oficial amb rellotge i planelles, i en la que jo, amb 16 anys, gairebé, però ja havia jugat 3 partides als Jocs Sant Jordi de Sabadell l'octubre de 1970, fins que em van eliminar al perdre'n dues, mereix alguns comentaris. Com deia Nimzowitsch, "ni el més hipermodern parell de grans mestres pot posar més de 4 alfils en diagonal" i tot i no tenir gairebé experiència teniem unes obertures força elaborades, fruit d'haver observat jugar al nostre pare i del que ell ens havia ensenyat directament o comentant-nos llibres. En realitat les obertures del blanc i del negre reflecteixen més que res l'estil de Ricard Lázaro Sr., que nosaltres copiavem perquè era el que coneixiem, i a més ell ens ho havia explicat tant bé que n'estavem convençuts i ens agradava jugar així. Hi ha algunes maniobres, com el Da8 del negre i el h3 i Rh2 del blanc, que també eren molt típiques seves, almenys en aquells temps. Fins i tot l'estrany fet de no tenir pressa en igualar el material, deixant una peça adversària sense prendre, també ho havia fet ell en algunes ocasions, però després igualava o tenia un gran contrajoc a canvi, essent com un sacrifici passiu, però aquí el Xavier acaba perdent una peça, i a continuació afluixa, ja fos per l'edat i inexperiència o per cansament. De totes maneres aquesta partida jugada fa més de 50 anys mostra com jugavem els membres de la nostra família a l'inici dels torneigs pel fills i quan el pare va reemprendre'ls després de quasi 20 anys d'inactivitat, des que va guanyar la Copa del Torneig Tupinamba de Barcelona el 1952, només havia fet sessions de simultànies donades per ell i partides amistoses o d'entrenament i això es notava. A més, tot i que podia ben bé haver començat pel Social de 1ª del C.E. Vic per la seva qualitat de joc, va decidir no tenir privilegis i començar com tothom des de baix.
Una altre partida primerenca, com l'anterior conservada perquè el Xavier la va jugar amb mi, que les guardava totes.
Xavier Lázaro - Ricard Lázaro Jr.
Campionat Social de 2ª del C.E. Vic
Vic, 16 octubre 1971
1 Cf3, f5; 2. c4, Cf6; 3. b3, e6; 4. Ab2, b6; 5. g3, Ab7; 6. Ag2, Cc6; 7. 0-0, Ce7; 8. d3, c6; 9. Cbd2, Cg6; 10. Te1, d5; 11. Cd4, e5; 12. Cxf5, Dd7; 13. Ce3, d4; 14. Cc2, Ae7; 15. Cf3, c5; 16. Cg5, Axg2; 17. Rxg2, Cf4+; 18. gxf4, Dg4+; 19. Rf1?, exf4; 20. Cf3, Dh3+; 21. Rg1, g5; 22. e4, g4; 23. Cg5, Dh4; 24. Ce6, f3; 25. Cf4, Ad6; 26. Dd2, Tg8; 27. Cxd4, g3; 28. hxg3, Axf4; 29. Dc2, Axg3; i tot i que amb imprecisions per les dues parts i una sortida del rei blanc que el feu arribar fins a e8, el negre feu mat a la jugada 43ª (0-1).
En aquesta partida ja havia passat mig any. El Xavier ja tenia 10 anys i jo 17 i havia acabat Preuniversitari, entremig hi havia hagut el I Comarcal, tota una experiència i tota una escola pràctica d'escacs per si sol, on jo havia jugat totes les partides amb negres, decantant-me per les obertures obertes, i el Xavier havia sigut sempre suplent per si faltava algú però havia assistit amb nosaltres a tots els sopars previs i totes les rondes, ens havia vist jugar a tot l'equip, que aleshores formavem el Raurell, els tres grans de la família, el Fabré, en Mazo i ell com a possible substitut, i que havia quedat subcampió, i s'havia mirat també en les llargues hores de joc als altres jugadors dels diversos equips i les decisions i resultats de les partides i havia sentit a més els comentaris a l'altre sala. A diferència del nostre pare i meva, que erem molt de mirar-nos llibres d'escacs, i del Jordi, que se'n mirava pocs però si algún (1). Poc després tots quatre haviem participat convidats a les simultànies del M.I. Antonio Medina al Club Tennis Vic a primers de setembre. Aquell mes de setembre ens haviem federat tots quatre en 3ª categoria de la Federació Catalana d'Escacs pel Club Escacs Vic i aquell mateix mes o a l'octubre vam començar els Campionats de Catalunya per Equips a la categoria "Aspirants a 3ª amb el Vic. I com que tots 4 haviem quedat dels primers en el Ct. Social del Vic de 3ª a la primavera d'aquell any i fet prou punts, a la tardor ja ens corresponia per dret jugar al Ct. Social de 2ª del C.E. Vic. En aquell moment l'ordre de forces familiar era 1è R. Lázaro Sr, 2-3è Jordi Lázaro i Ricard Lázaro Jr a un nivell bastant similar (2) i 4t Xavier Lázaro, tot i que el Jordi em va superar a mi ben aviat i ben acceleradament, aquell mateix any 1971 ja era més fort que jo, i fins i tot al St. Jordi de Sabadell d'octubre de 1970 ja havia fet més bon torneig que jo. Quan a la partida en si mostra encara molta influència clara del nostre pare en obertures i estil, però aviat cadascú de nosaltres ja aniria derivant cap al seu estil propi, conservant això si innegables influències paternes en totes les fases del joc, però sobretot en obertures i mig joc, diria que perdurables al llarg de les nostres carreres escaquistes.
I és curiós que del fort i en la forma senzill però en el fons complicat estil com a jugador d'escacs de Ricard Lázaro pare, estrtègic, posicional, de posicions tancades i llargues maniobres, cadascun dels seus fills en vam desenvolupar alguna faceta. Així la iniciativa, l'atac, la confiança i els éxits del Jordi, l'estil molt personal, lluitador i esforçat del Xavier, algunes facetes del meu propi joc com el gust per les posicions clares, mantenir el centre estable i atacar per l'ala de dama, i en tots tres la intuïció del tauler, un cert càlcul com a comprovació, uns objectius similars... Això es veu també molt en les obertures, pel pare l'Obertura Reti i les defenses Pirc i Índies de rei i dama, pel Jordi l'Obertura Catalana i les defenses Siciliana del Dragó (2) i Índia de Rei o Indo-Benoni, al Xavier un repertori inicialment i durant molts anys molt similar, com l'Obertura Anglesa, la Reti.... Tot això es com si ens haguessim repartit l'ensenyament escaquistic del pare i tots n'haguessim triat i fet propi la part que ens agradava més o amb la que més ens identificavem, a part de tenir moltes coses comuns és clar. Es podria dir que el Jordi va assumir la part matemàtica i científica, el Xavier la part tècnica, pràctica, inventora i esforçada i jo la part literario-artística, que el pare també la tenia (3).
Finalment, per reblar tot el dit, una partida del Jordi amb mi, també molt primerenca:
Jordi Joan Lázaro - Ricard Lázaro Jr.
Campionat Social de 3ª del Club Escacs Vic
Vic, 12 maig 1971
1. c4, Cf6; 2. d4, g6; 3. g3, Ag7; 4. Ag2, 0-0; 5. Cf3, d6; 6. 0-0, Cbd7; 7. Af4, c5; 8. d5, b5; 9. Cbd2, Ch5; 10. Ag5, h6; 11. Ae3, Da5; 12. Dc2, Dg4; 13. Tab1, Cb6; 14. a3, Da4; 15. Ce1, Aa6; 16. Dxa4, bxa4; 17. b4, axb3 a.p.; 18. Cxb3, Cxc4; 19. Cd2, Tab8; 20. Cd3, Cxa3; 21. Ta1, Axa1; 22. Txa1, Axd3; 23. Axh6, Cg7; 24. exd3, Cb5; 25. h4, Ta8; 26. Ag5, e6; 27. dxe6, Tab8; 28. exf7, Txe7; 29. Ad5, Te8; 30. Axf7, Rxf7; 31. Ce4, Ta8; 32. Af4, Re7; 33. Ta6, Td8; 34. Ag5+ (0.5 - 0.5).
Taules a proposta del blanc, que ara té la partida millor amb qualitat de més, i encara pot guanyar un peó o dos. Cansanci, pressió del temps, o cortesia del Jordi? En tot cas les blanques han remuntat una situació apretada i les negres estaven cometent errors. Potser l'empat ja valia, o va ser simple generositat, un gest amistós. En tot cas, el que mostra també aquesta partida, posterior a la primera però molt anterior a la segona, és com jugavem en aquella època, quan tot just debutavem. No estavem ni federats, el nivell que podíem tenir es devia als ensenyaments a casa i en el meu cas a l'estudi d'algun llibre, com Mi sistema de Nimzowitsch, que em vaig mirar molt a l'estiu de 1970. El Jordi era més genial, tenia un talent natural per jugar escacs, fins i tot per recuperar-se de posicions dolentes. La partida és original, el primer canvi, a la jugada 16, és de dames, abans encara que s'hagi canviat ni un peó. Es veu la llibertat i la desinvoltura amb la que jugavem i els errors que cometien, alternavem força escaquista i fragilitat, sobretot jo. I encara que en aquesta entrada no hi surt cap partida de Ricard Lázaro Sr, es pot veure el seu estil i el seu nivell per com jugavem els seus fills, els seus deixebles en escacs i en moltes altres coses. En una ocasió, cap a l'any 1969 o 1970, ens va dir que ens havia ensenyat a jugar escacs i a aprendre'n perquè els escacs eren educatius i ensenyaven a pensar, perquè li agradava que compartissim aficions i perquè així ens podriem distreure i passar-ho bé, si més no jugant partides i torneigs a casa. I és que ell ens estimava molt, com a tota la família, i nosaltres l'adoravem, com em va dir en una ocasió molts anys més tard un senyor que no em coneixia més que a mi però que tenia una bona capacitat d'observació i una notable intuïció, només amb unes quantes coses que li vaig dir de la família i de mi.
Que aquesta entrada li serveixi també d'homenatge al nostre estimat, admirat i amable pare, tot i que només se'l vegi indirectament, per la seva influència en nosaltres.
(1) Al Jordi li va agradar molt Ataques directos al rei de Bondarevski, i més endavant també el llibre de Kotov Piense como un gran maestro, i se'n va mirar alguns altres, si no m'equivoco un d'ells Sugestiones para la estrategia ajedrecista de Tartakower, però a part d'això pocs o cap més, si no comptem els que a l'inici, quan el nostre pare ens ensenyava a jugar a escacs i a millorar el nivell, seguia per a nosaltres i ens els explicava, com trossos de Grandes maestros del tablero de Reti, de Mi sistema de Nimzowitsch i d'alguns llibres senzills de Fred Reinfeld, aquests últims a mi no m'agradaven perquè els trobava massa simplificadors, però als altres tres si. Però exceptuant això i algunes revistes, el Jordi tampoc era d'estudiar massa escacs, perquè el seu era un talent natural, tenia una mentalitat matemàtica i amb un punt agressiu molt notori, que li sortia pràcticament de forma espontània i que liu donava molts èxits. El Xavier encara se'n mirava menys, pràcticament cap, ell aprenia per experiència i per observació d'altres jugadors, començant pel joc del nostre pare, i també per ensenyament oral i per anàlisis i comentaris de partides, seves i d'altres. Per això tenia un pensament molt propi i a vegades ben original que si algun cop li induïa a errors, en moltes altres ocasions li permetien fer combinacions inesperades i maniobres de peces que semblaven rares però que donaven molt bon resultat i que eren diferents a l'habitual.
(2) Amb això em refereixo a que el pare ens guanyava, el Jordi i jo solíem fer taules tot i que ell em guanyava més sovint que no pas jo a ell, que també ho havia fet, i tots dos guanyavem al Xavier, tot i que algun cop feiem taules, sobretot amb mi, o em guanyava i tot, però no al Jordi amb qui com a molt feia taules algun cop. Això sempre referint-me d'entrada als primers temps, tot i que aquesta gradació es va anar conservant. Això si va arribar un moment en que el Jordi em solia guanyar, tot i que sovint feiem taules perquè ens coneixiem molt el joc, per no cansar-nos i per cortesia seva, i que feia taules com a més sovint, però també guanyava en ocasions al nostre pare, tot i que també en podia perdre alguna o més amb ell. Jo amb el meu pare o hi perdia o hi feia taules, no recordo haver-lo guanyat en partida oficial, tenia un joc molt difícil i enigmàtic per a poder superar-lo. En quant amb el Xavier no recordo, el guanyava o hi feia taules, però algun cop el Xavier també li podia haver guanyat alguna. Amb el pas dels anys el Jordi aviat va ser el més fort de la família, per llicència federativa i resultats.
(3) Per exemple havia dissenyat mobles amb un estil elegant i de bon gust, va publicar dos llibres de text de Física i Química del Batxillerat, tenia una gran capacitat didàctica, explicat per ell fins allò més difícil i complicat semblava clar i senzill, era persuasiu i amb capacitat de convicció, i tot i ser reservat, seriós, elegant i digne, savia parlar molt bé i tenia sovint un sentit de l'humor molt intel·ligent, en els dos sentits, savia apreciar el bon humor, l'optimisme i la simpatia i ell, tot i una innegable tendència pessimista ja que en la seva vida hi havia hagut moltes tragèdies, també savia ser alegre, cordial, proper, obert i generós amb el seu temps i els seus recursos, sempre disposat a escoltar, comprendre, ajudar i solucionar problemes i situacions difícils i complicades de la vida dels altres. A la seva intel·ligència i capacitat de treball nosaltres no hi vam arribar, però ho vam intentar per no desmereixer.
