Els darrers Comarcals del 1981 i 1982

Com que hi ha molt poca informació publicada a la premsa de Vic, Ausona i El 9 Nou, sobre les edicions XI i XII dels Campionats Comarcals d'Escacs d'Osona dels anys 1981 i 1982, he tingut que recórrer a altres fonts, com les partides que hi vaig jugar: 

XI Comarcal (23 maig – 20 juny? 1981). 

Va guanyar la S.R. Hogar per segon any consecutiu. Hi jugaven també el Centelles, l'Orfeó Vigatà, St. Pere de Torelló, Taradell i segurament també el Vic, però podien haver-hi més equips. 

Els jugadors de l’Institut-Folgueroles, que havien jugat agrupats entre 1971 i 1979 estaven distribuïts en aquesta ocasió per diversos equips participants i jo jugava amb el 1è o 2n tauler de l’Orfeó Vigatà   i no vaig jugar una o dues rondes. Tampoc vaig tenir massa bon resultat, sinó molt discret, exceptuant la victòria inicial sobre Simón. Probablement no vaig jugar la 3ª ronda el 6 de juny i ignoro si hi va haver alguna ronda més o el campionat va finalitzar el dia 20 de juny. 

El que està clar és que aquests últims Comarcals, tan pel escàs nombre d’equips participants com pel poc interès que despertaven a la premsa osonenca, amb un seguiment pràcticament nul, només eren una ombra del que havien sigut les grans edicions primerenques i sobretot de la meitat dels campionats realitzats, notòriament les de 1972, 1974, 1976, 1977, 1978... Però només saber que era un “Comarcal” feia que es jugués amb gust i ganes, en un ambient molt especial.

23 maig 1981    Simón (1ª, Centelles) – R. Lázaro M (1ª, Orfeó).  0-1 en 30 jugades

30 maig              R. Lázaro M.– J. Font (St. Pere de Torelló), 1-0 en 22 jugades

13 juny               Puigdollers (Hogar?) – R. Lázaro M, 1-0 en 31 jugades

20 juny              R. Lázaro M. – Terricabres (Taradell), 0-1 en 42 jugades.

La meva actuació més fluixa en un Comarcal. No devia jugar la ronda del 6 de juny i potser només hi van participar 6 equips en aquest cas. Aquests dos anys vaig jugar realment molt poques partides i encara no vaig conservar algunes planilles, contra el meu costum de guardar-les totes.

Per exemple, recordo que vaig participar en el I Open de Vic i si la memòria no em falla em vaig estrenar en la 1ª ronda guanyant a Simón, igual que al Comarcal [1], però després em devia retirar per algun motiu, perquè no s’ha conservat cap planilla d’aquest I Open de Vic i em sona que el vaig abandonar en una de les primeres rondes, potser ja a la 2ª o com a molt a la 3ª o 4ª.

[1] En un cas semblant amb el que em va passar amb Camprobí el 1975, de dues partides seguides amb pocs dies de diferència amb el mateix fort rival i les dues amb èxit. Però no n’estic completament segur en aquest cas, per falta de documentació. En tot cas tampoc sabria dir si va ser primer la de l’Open o la del Comarcal o si va ser al cap i a la fi una sola partida, que en realitat només fos la partida del Comarcal que sí que he conservat,  però,  apart de la memòria de començar el primer torneig obert de Vic del 1981 guanyant una partida a Simón,  si fos així és un veritable enigma el que va passar amb la meva participació en el I Open de Vic. Caldria buscar més informació.

XII Comarcal (8 maig – 26 juny 1982 ) 

Va guanyar el Vic "A", donant-se el cas de que l'equip del Vic va guanyar el I Comarcal de 1971 i el XII i últim Comarcal del 1982 i cap altre. Com que el Vic "A" estava dirigit i tenia com a primer tauler a Ricard Lázaro pare, aquest va ser el capità de l'equip vencedor en 3 ocasions i amb dos equips diferents, dues amb l'equip de l'Institut el 1972 i 1974 i aquesta amb el Vic, que no portava un gran plantell en categoria de fitxes federatives, però que havia tornat a reunir a bona part dels integrants de l'Institut - Folgueroles. I això apart dels subcampionats de 1971 i 1973 amb l'Institut i de 1976, 1977 i 1978 amb el Folgueroles.  

A part del Vic A hi participaren el Ripoll, SR Hogar, Tennis Vic, Torelló, Torelló B i Vic B. Com que el seguiment informatiu, si bé no gairebé nul com en l'edició anterior, fou bastant pobre, falta informació sobre els resultats. Jo jugava amb aquest equip del Vic “A”, del que com queda dit el meu pare era el director i primer tauler a part de ser  el president de la Junta Gestora del C.E. Vic, que havia fet remuntar al club des de finals de 1979, i que seria escollit president del club el setembre de 1982. També va coincidir amb el sorgiment i primers èxits de Lluís Comas, aleshores un nen, que va arribar a temps per a jugar els Comarcals, amb tota seguretat aquest de 1982 i molt probablement també el de 1981 almenys en alguna partida. 

8 maig 1982    Camil Vila (Ripoll) – R. Lázaro M. (Vic “A”), 1-0 en 27 jugades.

29 maig 1982 J. Puigdollers (Torelló B) – R. Lázaro M, 0-1 en 24 jugades

5 juny 1982     R. Lázaro M – Puigsech (SR Hogar), ½ - ½ en 54 jugades

19 juny 1982    Josep Gutiérrez (Tennis) – R. Lázaro M. ½ - ½ en 26 jugades.

26 juny  1982   R. Lázaro M – Magem (Torelló) , 1-0 en 26 jugades.

El fet que hi hagi un Vic A   junt amb la falta de 2 rondes al mes de maig fan pensar que hi jugava un Vic B , fent com a mínim 7 equips si bé és possible que n'hi hagués algun més i fossin 8 equips. Hi havia almenys 4 equips de Vic més un de Ripoll i dos de Torelló. L'absència més notòria era la del Centelles, que consta que no va participar. 

El Comarcal s'havia convertit en la pràctica en una competició d'equips de Vic més alguns equips osonencs, però en el moment de jugar-lo i fins en el moment de la finalització i de la festa de germanor i de lliurament de trofeus, ningú pensava que no continuarien l'any següent, al contrari hi havia la impressió que havien superat la crisi del 1981 i que estaven fent una recuperació, sobretot per l'increment de nombre d'equips i per un ambient recuperat de retrobament festiu, així com el major seguiment periodístic. El Club Escacs Vic, el principal promotor i organitzador, també estava superant ja la crisi provocada pel trasllat al nou local social i les dificultats sobretot financeres que això havia provocat. 

La partida amb Magem, la última que vaig jugar en els Comarcals, ja l’he tret en una anterior ocasió. Per això de moment comento la partida anterior:

Josep Gutiérrez (Tennis) – R. Lázaro M (Vic A), 19 juny 1982.  1/2 - 1/2.  
1. b4, d5; 2. Ab2, Cf6; 3. a3, e6; 4. e3, Ad6; 5. Cf3, 0-0; 6. h3, Cbd7; 7. d3, e5; 8. Ae2, Te8; 9. Cbd2, b6: 10. 0-0, c5; 11. b5, Ab7; 12. Ch2, Dc7; 13. c4, d4 (13...e4!);  14. e5, Cf8; 15. Cdf3, Cg6; 16. Ac1, Ac8; 17. Ag5, Ae6; 18. Rh1, Ae2; 19. Cfg1, h6; 20. Ad2, Rh7; 21. Dc1, Ad6; 22. a4, Cf4; 23. Af3, Cxd3; 24. Dc2, Cb4; 25. Dc1, Cd3; 26. Dc2, Cb4 (1/2 - 1/2). 

En una foto uns quants anys posterior, Josep Gutiérrez jugant amb R. Lázaro S.

J. Gutiérrez en aquesta partida surt de seguida de les línies trillades, potser tement estudis d’obertura [1] i seguidament va fent una “posició eriçó” molt de moda en aquells primers anys dels 80s. Jo també maniobro posicionalment tota l’estona, desaprofito una oportunitat possiblement molt avantatjosa d'obrir amb 13...e4 ja que prefereixo el bloqueig i s’arriba a una mena de situació de quedar travats tots dos, amb cadenes de peons bloquejades, i a l’espera sense que la partida progressi durant unes quantes jugades. Però en el moment d’acordar-se les taules per una pintoresca repetició de jugades, jo havia guanyat i tenia un important peó de més -  central, passat i doblement defensat -  i millor posició, possiblement guanyadora, tot i que el blanc mantenia una amenaça latent d’atac a l’ala de rei que aparentment no podia o no s’atrevia a intentar concretar, ja que el negre comptava amb prou recursos defensius (com Tg8 i Af8),  però sobretot encara quedava molta partida per endavant i sembla que cap dels dos volia arriscar-se a complicar-la ni menys encara a forçar. El Vic “A” va guanyar el campionat i molt probablement també aquest matx i el que devia passar és que unes taules bastaven i convenien.

[1] Durant uns anys i hi havia la impressió entre forces jugadors que em coneixien que jo era un expert en obertures i el cert és que les estudiava molt però de manera general, més que no en línies concretes. Era més un estudi en extensió, en varietat i comparació,  que en profunditat. Fins i tot en el gambit Morra, que em va ensenyar Vilageliu entre finals de 1974 i la primera meitat de 1975, sabia més jugades i atacs estandard que no pas línies detallades; en la majoria dels casos el meu coneixement d'obertures durava com a molt 8, 10  o 12 jugades, sovint menys, i a més me n'apartava voluntàriament; en realitat m'agradaven les obertures fluïdes en que es pugués jugar lliurement i espontàniament, per intuició posicional. El que em va influir més en aquest sentit va ser el llibre "Els grans mestres del tauler" de Réti i en especial el capítol dedicat a Morphy i els temps de desenvolupament, en realitat aquest era el meu estil en les obertures obertes. 

Aquest final dels Comarcals pròpiament dits, tot i que encara es jugarien 3 edicions de les  noves Olimpiades Comarcals amb un estil ben diferent, va anar acompanyat amb poc temps de diferència amb la participació de molts dels seus participants en la Copa Catalana i en la Festa Catalana dels Escacs, que van gairebé coincidir en les dates. 

Així l’endemà de la que sense saber-ho seria la última ronda dels Comarcals, el 27 de juny de 1982 a la Copa Catalana vaig jugar amb blanques amb González (2ª, Cerdanyola de Mataró) al qui vaig guanyar en 38 jugades amb un gambit Morra.

Tinc molt bon record d’una participació poc després, el 18 de juliol de 1982 a Castellar del Vallès, representant a Vic en la Festa Catalana dels Escacs. Em va tocar jugar amb negres amb Ruiz (Esplugues de Llobregat) en el tauler 32è i la partida, una defensa Francesa, va ser taules en 34 jugades.  En la festa i el dinar que es va fer a continuació em va tocar sortir a recollir dues vegades un premi:  un per l'actuació de l'equip en que els jugadors em van escollir a mi com a receptor i després per sorpresa un altre premi per sorteig  i els vaig sortir a rebre amb poc temps de diferència mentre uns mitjans locals de Castellar del Vallès i alguns de catalans ho fotografiaven i ho filmaven, pel que em vaig sentir inesperadament protagonista.