Grans mestres i mestres coneguts personalment

Al llarg dels anys he conegut uns quants grans mestres i mestres internacionals. Amb alguns d'ells hi he jugat, en simultànies, amb altres hi he parlat, algun m'ha dedicat un llibre seu que li comprava amb tal motiu, amb algun ens hem trobat més d'una vegada...

Una relació dels principals:

1971 Antonio Medina (1919 - 2003)

Simultànies al Club Tennis Vic, el setembre de 1971. Ens van cridar expressament a tota la família per jugar-hi. El meu germà Jordi hi va fer taules, tenint la posició superior ell li va dir quan va passar el simultanejador "Me parece que son tablas..." al que Medina va contestar "¡Acepto!" i en Jordi s'ho va posar a analitzar i quan va tornar a passar, el mestre li va dir "Ahora sí que són tablas". A Medina l'he vist en diferents ocasions, fins i tot en una a un important club de Barcelona en que jugavem plegats, però no entre nosaltres, en que vaig veure un "Butlletí d'escacs" sobre una tauleta i pensant que era del club el vaig agafar per fullejar-lo allà dret mateix, al cap d'un minut o dos vaig veure que tenia al mestre Medina al costat i que em deia, gairebé sense mirar-me, "Caballero, esta revista... caballero, esta revista..." fins que al cap d'uns instants vaig entendre que aquella revista d'escacs no era del club sinó que era seva i que a més li preocupava que se li enduguessin i la vaig tornar a deixar de seguida sobre la tauleta i Medina la va agafar i se la va endur, potser ja se n'anava...

1976 Anatoly Kàrpov (n. 1951), campió del món 1975 - 1985

Karpov, campió del món d'escacs, per l'època de les simultànies a Barcelona i Centelles

A Kàrpov el vaig veure jugar simultànies a Barcelona una o dues vegades a finals de maig, la primera vam estar el meu germà Jordi i jo tota l'estona, forces hores, des d'abans que arribés on es jugava, fins que va marxar i tinc el record d'haver-lo anat a veure un segon cop, jo sol, breument, al Corte Inglés, on jugava simultànies o tan sols es promocionava, per comprar-li un llibre, que em va arribar dedicat per ell. Pocs dies després, l'1 de juny de 1976, vaig ser espectador de les seves simultànies a Centelles, des de molt abans que es presentés - va arribar tard - fins la mica de comiat amb traductor, igual que la benvinguda a l'arribada. És curiós que, tant com m'agradava la fotografia, no n'hi fes cap en cap de les tres ocasions. 

1978 Jaan Eslon (1952 - 2000) 

Al mestre suec d'origen estonià, resident a Espanya des de 1982, el vaig conèixer al I Open de Sant Sebastià de 1978. Aquell mateix any Eslon guanyava el I Torneig de Linares. Junt amb Màxim Borrell, que me'l va presentar i que era el motiu pel que Eslon ens acompanyava, vam compartir molts esmorzars, dinars i sopars la setmana del torneig i unes quantes tertúlies, alguna de les quals amb la Teresa Canela,  i també anàlisis de partides, fins i tot de partides meves al campionat, comentades per Borrell i en alguna ocasió també per ell, quan jo els hi passava. Eslon em va dir que guanyar-se la vida jugant a escacs era molt difícil, però que ell ja ho havia començat a fer i que ho provaria de viure dels premis dels Opens i de si el convidaven pagant-li alguna cosa, ni que fos per cobrir els gastos de viatge i estança, i tot i insistir en que era possible fer-ho va dir que calia estudiar i dedicar-s'hi molt i tant ell com Borrell, aquest encara més, ho van desaconsellar, per ser massa dur i atzarós i per la tensió i els nervis que comportava, insistint en que un jugador d'escacs, per bo que fos, exceptuant uns pocs de l'élite més alta, no havia de ser un professional dels escacs, si podia, sinó tenir una feina per guanyar-se la vida i jugar a escacs com un hobby, com a molt en jugadors força bons acceptaven un semi-professionalisme de meitat i meitat.

1978 Bent Larsen (1935 - 2010)

Larsen jugant al Ct. d'Espanya per Equips a Centelles, la foto la vaig fer jo.
Com a primer tauler del Las Palmas, equip que va quedar campió.

Al admirat gran mestre internacional danès, un dels més forts jugadors d'escacs del món i potser el millor d'Occident entre 1967 (quan Fischer es va retirar de l'Interzonal de Sousse)  i 1971 (quan va perdre 0-6 amb Fischer) i per exemple va ser el primer tauler de la selecció Resta del Món contra la URSS a Iugoslàvia l'any 1970 per davant de Fischer, segon [1],  el vaig veure jugant com a primer tauler d'un equip d'escacs canari, l'Unión Deportiva Las Palmas al Campionat d'Espanya per Equips a Centelles a l'agost de 1978. Larsen va fer en aquella ocasió 6'5 p de 8 possibles, essent el segon millor puntuador en el primer tauler i un dels primers de tots els equips. En aquell campionat hi participaven també altres mestres, com el peruà - espanyol Orestes Rodríguez, que aquell any acabava d'obtenir el títol de GM de la FIDE. 

[1] Tot i que tenia un Elo de 2720 Fischer va acceptar sorprenentment jugar en el 2n tauler darrere de Larsen que tenia 2650, perquè segons va dir Larsen havia fet un gran paper en els anys anteriors i s'ho mereixia, mentre que ell havia estat relativament poc actiu. Larsen va fer 2'5 punts de 4 en el primer tauler de la Resta del Món, empatant 1'5 - 1'5 contra el campió mundial Boris Spassky (2670) les 3 primeres partides (+1 =1 -1) i guanyant al formidable Leonid Stein (2620) la 4ª i última, quan aquest va jugar substituint a Spassky. 

1978 Xavier Mateu (n. 1961) 

Xavier Mateu, jugant al Campionat d'Espanya per Equips a Centelles, agost 1978

Al mateix campionat vaig conèixer a alguns altres mestres, entre ells el mestre FIDE Xavier Mateu, aleshores en un gran moment de forma, però que més tard deixaria la pràctica dels escacs. 

1979 Viktor Korchnoi (1931 - 2016)

Espectador de les seves simultànies a Centelles l'estiu del 1979.

Vaig assistir  a la sessió de simultànies que va donar al Pavelló Poliesportiu de Centelles l'any 1979. Però ja abans, al desembre de 1972, vaig ser cronista pel setmanari "Ausona" de les simultànies que junt amb Iuri Averbakh (n. 1922) i Lev Polugaievsky (1934 - 1995) va donar a Manresa, en les que Joan Bautista el va vèncer en la seva partida. Korchnoi, Polugaievsky i Averbakh donaren les simultànies al mateix temps, però contra rivals diferents.

Es dona el cas que Korchnoi va ser virtual subcampió del món el 1975 (últim matx de candidats amb Kàrpov el 1974), va desertar a Holanda el 1976 i es va nacionalitzar suís i va disputar els campionats del món amb Kàrpov el 1978 i 1981, amb molta polèmica "estil Fischer" en tots dos, cosa que augmentava molt l'interès per veure'l i coneixer-lo.

1984  Lluís Comas (n. 1971)

Lluís Comas a casa seva, en una foto que li vaig fer per a una entrevista

A l'ara gran mestre Lluís Comas el vaig conèixer des de que era un nen, a principi dels anys 1980s i començava a jugar amb el Club Escacs Vic, uns anys abans encara de l'inici dels seus grans èxits de campió infantil de Catalunya el 1983 i 1984 i campió del món infantil a l'Argentina el 1984. Em ve a la memòria per exemple una molt primerenca partida de Comas contra Fabré que uns pocs, entre els quals jo, miravem després d'haver acabat les nostres partides i que va acabar amb la victòria del jove Lluís, com jo li havia pronosticat al seu pare, que m'ho preguntava mirant-s'ho de lluny,  i en un altre ocasió molt similar que Comas va fer taules en una partida que va acabar ja ben acabada la nit i li vaig dir al seu pare, que estava fumant un puro una mica allunyat del tauler o potser a fora, que era un gran èxit donat el difícil que era el rival i  em va contestar que ell en canvi li deia al seu fill que "o guanyes o ho deixem, per fer taules no val la pena", referint-se a les llargues hores d'espera.

A Comas el vaig seguir com a periodista d'escacs tot l'inici de la seva carrera, especialment entre els anys 1985 i 1991 quan feia de reporter d'escacs de l'Ausona i El 9 Nou (i des de 1989 també de la 3ª revista comarcal, La Marxa): notícies, reportatges, entrevistes... però curiosament només hi vaig jugar una vegada i hi vaig perdre, tenint la partida ben guanyada en plena obertura:

Lluís Comas (Pref) - R. Lázaro M. (1ª)
II Olimpiada Comarcal, 2ª ronda
Vic 12-5-1984
1. d4, d5; 2. c4, c6; 3. Cc3, e5; 4. dxe5, d4; 5. Ce4, Da5+; 6. Ad2, Dxe5; 7. Cg3, Ag4; 8. h3, Ah5; 9. f4, Df6; 10. Cxh5, Dh4+; 11. g3, Dxh5; 12. Cf3, Dg6; 13. Rf2, Cf6; 14. Ce5, Ce4+; 15. Rf3, Dxg3+; 14. Rxe4.

Com van indicar a l'acabar la partida el propi Lluís Comas, que em va dir que pensava abandonar immediatament si la feia, i el seu entrenador Heribert Gutiérrez, que ho va explicitar detalladament, aquí la partida està guanyada pel negre després de 16. ..., f5+. Per exemple 17. Rxd4,  Ac5+; 18. Rxc5, Ca6+; 19. Rd6, Td8+; 20. Re6, Tf8; 21. Cf7, Txc7. Però el negre no ho va veure clar i després de una bona estona de pensar va fer una altra jugada i va acabar perdent a la jugada 44ª. (1-0).


1985/86  Àngel Martín (n. 1953)

Una classe de Martín al C.E. Vic.
Entre els assistents s'hi veu a Carles Vilarrasa, Fabré i Fernández. 

Amb els Opens de Vic, iniciats el 1981 - després del precedent del Open Ciutat de Vic de 1978 - i molt actius als anys 1980s, van arribar a jugar a Vic una sèrie de jugadors catalans, uns quants d'ells amb categoria de mestre. Potser el més destacat d'ells va ser Àngel Martin, a qui ja coneixia de vista dels Opens de Berga de 1972 i 1973, qui va arribar a fer unes poques classes d'alt nivell, dedicades principalment al primer equip del Club Escacs Vic i altres primers jugadors d'Osona cap a l'any 1985 o 1986, a les que no vaig assistir perquè en aquella època anava molt enfeinat i poc dedicat a la pràctica dels escacs, però sí que vaig anar a veure i vaig fotografiar per al club i per fer-ne una crònica periodística. Però el pas de Martín per Vic va ser realment molt breu.   

1989 Ariel Sorín (n. 1967)

Simultànies del M.I. Ariel Sorín a Calldetenes, 1990

Amb l'ara GM Ariel Sorín, aleshores MI, vaig fer-li unes quantes entrevistes per a la premsa, vaig tenir-hi moltes converses, vaig jugar amb ell diverses vegades a simultànies i vam compartir equip, el CE Vic, des de finals de 1989 fins als primers anys 1990s, potser fins el 1992 o 1993. L'argentí Sorín va tenir una activitat molt intensa a Osona, donant moltes classes d'alt nivell al C.E. Vic, però també fent classes d'escacs a instituts i col·legis, fent visites, xerrades i divulgació dels escacs en general, en un moment donat va arribar a portar la seva companya Sandra Malajovich, que també va jugar pel C.E. Vic una temporada. Però de la breu però molt intensa presència de Sorín a Osona cal parlar-ne amb més detall, sobretot a través dels molts articles periodístics que se li van dedicar aquells anys, en que no parlava sols d'escacs, sinó de tota mena de temes, d'actualitat, intel·lectuals, etc. 

Alguns casos especials:

A Artur Pomar (1931 - 2016) no recordo haver-hi jugat mai en simultànies, però sí haver-me assabentat que donava sessions de simultànies a Roda de Ter i Manlleu - en va fer moltes, també a Vic i altres llocs -  i en una d'aquestes, crec que a la Biblioteca de Manlleu, si no recordo malament vaig anar breument a veure'l sols un moment, va ser qüestió no ja de minuts sinó de segons, per tal de coneixer-lo i el vaig veure de lluny, però jo en aquell moment estava molt ocupat i vaig tenir que marxar de seguida, potser estava en mig d'una classe i vaig parar el cotxe allà devant un instant. I si no m'equivoco, també vaig jugar en una ocasió en un club de Barcelona en que ell jugava i també el vaig poder veure de lluny.

En els mateixos Comarcals jugaren al llarg dels anys, a partir de 1977 sobretot, els mestres que integraven l'equip del Centelles com els argentins Roberto Debarnot i Hebert Pérez, el xilè Javier Campos - qui va ser professor durant un temps de l'osonenc Oliveras, contribuint al seu ràpid ascens - el campió d'Espanya del 1978 Manuel Rivas... però en general no tenien encara títol internacional en aquell temps (Campos va obtenir el de M.I. el 1979), no em va tocar mai jugar contra cap d'ells, jugaven només algun o alguns d'ells esporàdicament, sobretot en les grans ocasions per l'equip de Centelles, i en realitat no m'hi vaig fixar massa

En una altre ocasió, als anys 1970s, potser el 1973, estant al Bar La Pista, aleshores local social del Club Escacs Vic, un aficionat als escacs em va dir si volia jugar, que portava un acompanyant del que em va dir el nom però no m'hi vaig fixar perquè no em sonava,  que en savia molt i que aquell dia, tot i que estava retirat feia força anys, excepcionalment estava disposat a fer unes partides. Vaig jugar amb ell i vaig veure que era un senyor que tenia un domini molt gran de les posicions en escacs i que el seu màxim fort eren les finals, era capaç de transformar la situació a favor seu en gairebé qualsevol final. Vam jugar diverses partides amistoses, que va guanyar quasi totes ell, però recordo haver puntuat, si la memòria no em falla la última, una partida que tenia guanyada - en les obertures sempre agafava avantatge jo, ja que anava molt preparat - i que va acabar en empat. Després, quan ja havien marxat, un altre escaquista em va preguntar quin resultat havia fet i va afegir "Saps amb qui has jugat?" i em va dir el nom d'un que segons ell era un mestre que jo no coneixia, i el nom del qual se'm va oblidar.  Anys després  quan ho vaig voler recuperar, alguns em van dir que havia estat el M.I. Miquel Farré mentre que altres em deien altres possibilitats, com un fort jugador aficionat conegut per la seva força magistral, però que ja era una mica gran i que jugava molt poc i només partides amistoses. En tot cas, segons m'havia dit el seu acompanyat, era un jugador que havia sigut molt bó, que si jugava seria dels millors i que feia molt que estava retirat, potser era un jugador al que vaig veure participar en les simultànies de Kàrpov a Centelles del 1976. 

Un cas semblant, que ja he narrat en un altre lloc, em va passar amb Oscar de la Riba (n. 1972),  avui gran mestre, que quan encara era un noi, l'any 1987,  me'l va presentar l'Heribert Gutiérrez perquè jugués amb ell - "perquè l'entrenis" em va dir -  i vam estar jugant els dos tota una tarda al local del C.E. Vic fins que va tornar el seu preparador.

Un altre punt és aquells grans mestres i personatges dels escacs que van venir a Osona, però als que no vaig veure, com l'aleshores president de la FIDE Fridrik Olafsson (n. 1935) que, convidat pel president de la Federació Catalana d'Escacs Joan Segura, va visitar les noves i modèliques instal·lacions del Club Escacs Vic l'any 1978, precisament en un moment en que jo era fora, de viatge, molt probablement participant en el I Open de St. Sebastià.

Finalment en un ordre més especulatiu, em sona que Boris Spassky (n. 1937), el campió mundial 1969-72, quan ja residia a França, cosa que va succeir a partir de 1975, va donar una sessió de simultànies a Osona, concretament a Tona, en una data indeterminada c. 1980, però no hi vaig assistir, probablement perquè no vaig poder o en aquell moment no n'estava prou interessat, i falta confirmar la notícia, de moment especulativa.