Una partida en el cim

L’any 1980 va ser el gran any en escacs de Joan Orriols (n. 1952) de Moià, que en el Torneig Obert de Barcelona, amb més de 300 participants, va fer + 6 =2 -0 i va quedar campió de 3ª categoria amb 7 punts de 8 (8 febrer) assolint la 2ª categoria federativa de la Federació Catalana d’Escacs.

Per aquest triomf va anar convidat a 1ª categoria, ja no a 2ª, al 48è Cts. de Catalunya Individuals, que s’iniciaren el 24 de febrer,  tenint l’oportunitat no sols de poder assolir la 1ª categoria sinó fins de pujar a categoria preferent, cas de fer els punts necessaris.
Aquest èxit estava recolzat per un bon historial previ: federat a 3ª categoria des dels 15 anys amb la Universitat Laboral de Tarragona (1967), va ser 3 vegades campió escolar de Tarragona i després va jugar també amb el Club Escacs Comtal de Barcelona i amb el C.E. Moià, està en possessió del títol de monitor d’escacs de la F.C.E. des de 1972, essent el capità del Moià que recull de mans del Dr. Puigverd el trofeu d’equip campió del II Torneig “Lo Castell d’Olost” el juliol de 1975 -  superant al propi equip de l’Institut “Jaume Callís” de Vic, l’únic torneig estiuenc d’Osona del 1974 i 1975 que no guanya aquest equip – i és indiscutiblement el millor jugador del Moià quan aquest equip participa en el VII Comarcal (abril-juny de 1977) amb 10 equips i 9 rondes i el gran VIII Comarcal (abril – juny 1978), amb 14 equips i a 13 rondes. Amb l'afegit que l’ascens a  la 2ª categoria  Orriols l’obté en el primer torneig vàlid per aquest motiu en el que va participar, que com queda dit és l’Open de Barcelona a principis de 1980.  I que per aquella mateixa època l'equip d'11 jugadors del C.E. Moià guanya el Torneig de Festes Majors Bages-Berguedà. 

Orriols, a dalt a l'esquerra, per l'època de la partida, a Súria,
amb el trofeu d'equip campió de les Festes Majors del Bages i Berguedà.
Amb ell s'hi veu Josep Algaba i davant Ricard Vila (delegat) i Toni Ordeix. 

Així a la primavera de 1980, Joan Orriols jugava els Campionats Individuals de Catalunya de 1ª,  com sempre pel Sistema Suís a 10 rondes,  junt amb altres del seu equip que també hi juguen, com Joan Codina (2ª), un escaquista de Moià que 37 anys més tard i  amb 95 anys d’edat encara està federat i en actiu, així com per Jaume Molera, Josep Parareda, Ricard Vila, Antoni Ordeix... En una gran forma de joc, a les primeres rondes guanya totes les partides i avançat el torneig segueix imbatut. A meitat del campionat fins i tot és possible que pugui pujar a preferent, cas d’aconseguir els 7’5 punts de 10 necessaris. En tal cas hauria passat de 3ª a preferent en menys de mig any.

En aquell mateix campionat hi jugava jo, que també aspirava a pujar a preferent.  Per axò era també per mi una partida decisiva. Recent tornat del servei militar a finals de febrer, havent començat a treballar a Barcelona llavors mateix i fent el doble viatge diari entre Folgueroles - Barcelona al matí i Barcelona - Folgueroles al vespre, volia recuperar la meva forma dels anys 1977 i 1978, quan jugant en els primers taulers del Vic A solia fer taules o guanyar a jugadors de categoria preferent en el Ct. de Catalunya per Equips i pujar a la categoria preferent ho veia com un reconeixement oficial al meu nivell de joc. 

El sorteig ens va aparellar a tots dos, amb els mateixos punts, ja passada la meitat del torneig. En aquella època es començava a jugar en localitats properes a Barcelona ciutat i a Orriols i a mi, que erem de la comarca d'Osona, ens va tocar jugar la partida decisiva a la subseu de Centelles, al local de la Penya Escacs Centelles. Es jugava el diumenge al matí i tan Orriols com jo veniem de jugar la ronda del X Comarcal d'escacs d'Osona per equips, en el meu cas havent vençut al meu rival en una minipartida de poques jugades, pel que podia ser que enfrontés més descansat i amb més ànim aquest encontre decisiu poques hores després. 

Orriols (2ª, Moià) – R. Lázaro M (1ª, Vic)

Ct. Individual de Catalunya de 1ª categoria

Centelles, 27 abril 1980

1. d4, Cf6; 2. c4, g6; 3. Cc3, Ag7; 4. e4, d6; 5. f3, 0-0; 6. Cge2, c5; 7. d5, a6; 8. b3, b5; 9. Ab2, b4; 10. Cb1, a5; 11. Cd2, Ad7; 12. a4, bxa3 a.p.; 13. Txa3, Ca6; 14. Cc1, Cb4; 15. Cd3, Db6; 16. Ae2, a4; 17. 0-0, Tfb8; 18. Aa1, axb3; 19. Txa8, Txa8; 20. Dxb3, Aa4; 21. Db1, Ac2; 22. Db2, Ta2; 23. Dc3, Ch5; 24. e5, Axd3; 25. Axd3, Axe5; 26. Db3, Txd2; 27. Ae4, f5; 28. Axe5, dxe5; 29. Dc3, Td4; 30. Ab1, Cf4; 31. Te1, Cbd3; 32. Axd3, Cxd3; 33. Ta1, Db2; 34. Da5, Cf4 (0-1). 

En aquesta partida vaig poder aplicar el sistema que solia jugar amb els preferents i amb el que puntuava contra ells, amb negres jugar una defensa India de Rei, tancar el centre i atacar per l'ala de dama, cosa que aquí passa a partir dels voltants de la jugada 10, i després donar una gran activitat a les peces, sobretot a l'ala de dama, amb amenaces constants per retenir la iniciativa, aquí a partir de la jugada 20. El resultat solia ser, com aquí, potser una de les meves millors partides, un guany de material i un atac que podia resultar decisiu. 

Vaig deixar d'anotar la jugada 18. Aa1, donant-me
compte a la 22 (guió) i de nou amb la 33. Ta1.

Després d'aquesta partida vaig conservar de sobres la puntuació per poder pujar a preferent, però al final no ho vaig aconseguir i Orriols va fer els 5'5 punts de 10 que li donaven la llicència de jugador de 1ª categoria.