Potser el meu millor paper en un Comarcal (1980)

Tot i que recordo amb gran afecte quasi tots, per no dir tots, els Campionats Comarcals d'escacs d'Osona i molt especialment els primers i aquells en que l'equip en que jugava va quedar campió [1] o subcampió [2], potser el meu millor paper va ser en el X Comarcal de 1980. També tinc un bon record dels Campionats més grans i participats i amb major ambient [3]. 

Primer perquè jugava, a petició dels membres d'aquest equip, com a primer tauler del primer equip del Torelló, club amb el que vaig tenir aquell any una relació molt intensa i cordial, fent-hi classes d'escacs i donant simultànies almenys un cop contra tot l'equip del Torelló, tant del primer com del segon, amb un bon resultat de moltes partides guanyades, unes poques taules i quasi cap derrota, si és que en vaig tenir alguna. Pujava regularment des del març de 1980 a Torelló un cop a la setmana en cotxe a fer el curs d'escacs, i recordo que al principi m'hi vaig perdre un parell o tres de vegades pels carrers del centre, i després en el Comarcal em tenien com el fitxatge estrella, pel que me n'adonava de la meva responsabilitat de fer bons resultats contra els forts rivals que jugaven en els primers taulers dels altres equips [4].

Fent simultànies contra el meu equip, entre els que s'ho miren hi ha Teulats.

Les simultànies van tenir lloc el 28 de juny de 1980, un cop acabat el Comarcal

X Comarcal 1980 (en 2 grups, inici a Vic i Taradell 19 abril - final conjunta a Moià, 7 juny). 
En ser 14 equips participants es va jugar en dos grups, com s'havia fet ja en les edicions del 1975 i 1979.

Grup A: Caputxins, Centelles,  Manlleu, Moià, Taradell B, Torelló B i C.E. Vic. 

Grup B:  S.R. Hogar, Orfeó Vigatà, St. Hipòlit de Voltregà, St. Pere de Torelló, St. Quirze de Besora, Taradell A,  Torelló A

La meva actuació com a 1è tauler del Torelló A: 

En el segon grup de 7 equips: 
R. Lázaro M (Torelló A)  – Sayós, 26 abril 1980, 1-0 en 8 jug.

Puntí  – R. Lázaro M , 3 maig 1980, 0-1 en 29 jug.

R. Lázaro M – Puigsech (Orfeó) , 10 maig 1980, ½ - ½ en 71 jug.

Abeyà (Hogar) – R. Lázaro M, Vic  17 maig 1980 ½ - ½ en 37 jug.

R. Lázaro M – Poca (1ª), 24 maig 1980, 1-0 en 10 jug.

Francesc Hernández (St. Hipòlit) – R. Lázaro M, Torelló 31 maig 1980, 0-1 en 22 jug.

I en la final dels respectius classificats de tots dos grups: 

R. Lázaro M  (Torelló A) – Pere Dot (Torelló B), Moià 7 juny 1980, 1-0 en 30 jugades.

O sigui que el meu "score" va ser de +5 =2 -0, és a dir 6 punts de 7 possibles i imbatut, un 86 % d'efectivitat en el primer tauler de l'equip que havia confiat en mi com el seu jugador-estrella.

En el grup A els primers classificats foren Caputxins, Torelló B i Taradell B, i en el grup B van ser Hogar, Torelló A i Taradell A.  La classificació final dels dos grups després de l'encontre conjunt va ser: 

1 S.R. Hogar [5]

2 Caputxins

3 Torelló A

4 Torelló B

5 Taradell A

6 Taradell B

7 St. Quirze

8 Vic juvenil

9. Orfeó

10. St. Pere de Torelló

11. St. Hipòlit

12. Moià

El Centelles no surt a la classificació final, probablement es va retirar de la competició. 

Vaig jugar totes les partides [6], sempre en el primer tauler i sempre esperant entomar el millor jugador de l'equip contrari, cosa que va passar en la meitat dels casos com a mínim i si en els altres no me'l van posar va ser per conveniències de l'equip rival, ja que en aquella època el més habitual era que en el primer tauler juguessin els jugadors més forts o gairebé, exceptuant casos d'impossibilitat d'assistir-hi, substitucions per incompareixença, preferir algun jugador un determinat color de peces per jugar o per casos de "rival difícil", però tot i així excepte en el cas de substitució al primer tauler solia jugar-hi algun dels jugadors forts, pel seu caràcter d'honor i de lideratge. 

Com a mínim Abeyà i potser Puntí i Puigsech eren el jugador més destacat dels seus respectius equips, en el cas d'Abeyà un jugador de categoria preferent i del S.R. Hogar, campió en aquest X Comarcal de 1980 i en el XI de 1981. Només en un parell de rondes l'equip rival va preferir reservar-se el seu jugador més fort per a un altre lloc sense fer-lo jugar contra mi, ja que com es veu per exemple en l'alternança de blanques i negres a mi sempre m'alineaven en primera posició. I encara en algun cas un jugador poc conegut va resultar ser un escaquista amb alta categoria federativa. 

Curiosament en aquella època solia jugar el gambit Morra contra la Siciliana i amb aquesta obertura vaig fer dos mini-partides, les dues amb caçada de la dama de l'adversari: 

R. Lázaro M. (1ª, Torelló) – Sayós, 26 abril 1980

1. e4, c5; 2. d4, cxd4; 3. c3, dxc3; 4. Cxc3, d6; 5. Ac4, Cf6; 6. e5, dxe5; 7. Axf7+, Rxf7; 8. Dxd8 (1-0).

R. Lázaro M  – Poca (1ª), 24 maig 1980

1. e4, c5; 2. d4, cxd4; 3. c3, dxc3; 4. Cxc3, Cc6; 5. Cf3, g6; 6. Af4, Ag7; 7. Ac4, e6; 8. 0-0, Cge7; 9. Cb5, 0-0; 10. Ac7 (1-0)

Del Gambit Morra, que em va ensenyar Josep Mª Vilageliu el 1975, el que realment savia eren jugades típiques i una seqüència en ordre variable fins a obtenir una posició estandard en que el blanc amb la iniciativa i possibilitats d'atac té prou compensació pel peó. Però si en aquesta obertura el blanc pot jugar amb molta llibertat el negre té que jugar amb extrema cura i precisió i això permetia aquestes mini-partides. Les caçades de dama de les partides contra Sayós i contra Poca eren sorpreses tan per a mi com per al meu rival, les descobria en la posició, no eren preparades. 

Aviat va córrer la veu que no se’m podia acceptar el gambit Morra o fins i tot no jugar la defensa Siciliana normal, ja que deien que dominava molt bé aquestes posicions, però un llibre en alemany sobre el gambit Morra no el vaig comprar fins anys més tard, quan ja n’abandonava la pràctica, vist que els contrincants ja estaven avisats de no entrar-hi. 

[1] El 1972 i 1974 amb l'Institut, el 1982 amb el Vic A i en les 3 Olimpiades Comarcals de 1983, 1984 i 1985 amb el Folgueroles. 

[2] El 1971 i 1973 amb l'Institut, el 1976, 1977 i 1978 amb el Folgueroles.

[3]  En conjunt el del 1978 va ser el Comarcal més disputat, 14 equips tots contra tots. A continuació els del 1974 i 1976 amb 10 equips.  Segueixen els del 1972, 1977 i 1982 amb 8.  Després ja tenim els del 1975 i 1979 de 7+7 i ronda conjunta final, el del 1980 de 6+7 i ronda conjunta final, els del 1971 i 1981 amb 6 i el del 1973 amb 5, el menys participat.

[4] En els primers Comarcals l'alineació era perfectament lliure però ja cap a la meitat dels mateixos va començar a ser costum que almenys en el primer tauler la partida fos entre els millors jugadors, com a mínim en casos importants, com la partida Heribert Gutiérrez (Tennis) - Vilageliu (Institut) del 1975 en que tots dos equips van acordar-ho abans, reservant-se els canvis i les sorpreses per als altres taulers. Després va ser cada cop més freqüent que les alineacions seguissin l'ordre de llista i de força reservant les sorpreses per a casos especials i encara que la llibertat d'alineació es va conservar gairebé fins al final, cada cop era més freqüent jugar, ni que fos més o menys (es podia canviar l'ordre d'algun tauler per tal de jugar amb blanques o amb negres, p.e.) per l'ordre de llista. Com que els equips de les últimes edicions solien tenir forces més jugadors en plantilla que els 6 taulers del matx, això assegurava de totes maneres una certa incògnita sobre els emparellaments concrets, havent-hi també les substitucions d'algun jugador que no es presentava o que hagués arribat tard,  és a dir igual com en els Campionats de Catalunya per Equips.

[5] Que va vencer en la final al Caputxins, líder de l'altre grup, per 4-2.  

[6] A la 1ª ronda el Torelló A va descansar, essent un grup de 7 cada ronda descansava un equip.