Ariel Sorín, el mestre internacional argentí del Vic, 1989

L'any 1989 el Club Escacs Vic va contractar com a primer tauler al mestre internacional argentí Ariel Sorín (n. 1967), com reflectia la premsa comarcal de l'època, en aquest cas el setmanari "Ausona":

Sorín, amb 2425 punts d'Elo anava davant dels altres tres jugadors foranis del CE Vic "A", Gil (2365), Torrecillas (2370) i Padreny (2320), essent el primer local el fort jove jugador, de 19 anys, Eduard Ibáñez (2245). Després integraven l'equip del Vic "A" Jacint Raurell (2185), Joan Segura (2135), el també juvenil Josep Salvans (2125), Josep Puigdollers (2105), Falguera (2100), Llorenç Canal (2090), Carles Vilarrasa (2085) i Alexandre Fernández (2065). 

Però la materialització del fitxatge d'Ariel Sorín es va retrasar perquè aquest va tenir un important contratemps - robatori de la documentació i diners en efectiu - mentre jugava el torneig d'Odessa (RSS d'Ucraïna llavors, integrada a la Unió Soviètica) del 20 al 31 d'octubre i tot i que ja es temia que potser no arribaria a temps per jugar la 1ª ronda amb un sol dia de marge, l'incident  va fer que arribés 10 dies més tard de l'inicialment previst i el Vic "A" va començar la 1ª ronda de la Divisió d'Honor dels Campionats de Catalunya per Equips perdent amb el Centelles "A": 

Com es veu l'equip del Centelles constava del M.I. xilè Campos, que hauria d'haver jugat amb Sorín, Magem, Lluís Comas, Mellado, Joan Bautista i el primer centellenc era Presseguer, que superava a un altre contractat, Sixto Fernández i després ja venien els centellencs Fabré, Valldoriola i Fabré Vila. Entre aquests jugadors de la Penya Escacs Centelles tant Comas com Bautista i Teulats (que no va jugar) havien estat abans jugadors del C.E. Vic.

El partit de la màxima rivalitat osonenca, el derby comarcal, es va jugar a Centelles el dimecres 1 de novembre de 1989, donant-se el cas que tant el Centelles, que estava des de feia més de 10 anys a la Divisió d'Honor dels escacs catalans excepte precisament a l'anterior temporada 1988-89,  com el Vic, que acabava de pujar-hi després d'haver perdut la categoria l'any 1973 i havia jugat normalment a la immediatament inferior, debutaven de nou en la màxima categoria catalana, després d'haver obtingut tots dos l'ascens a la temporada 1988-89 i havent guanyat clarament el Vic al Centelles en el play-off feia només 8 mesos, en l'anterior encontre. 

Cal dir, però, que pel Vic no van jugar, per diversos motius, Segura, Falguera, Canal, C. Vilarrasa ni A. Fernández, entrant en l'últim tauler Ordeix, jugador vigatà de Ripoll, que anava a continuació en la llista Elo. Però no va ser aquest el motiu de la derrota, perquè els 5 últims taulers van fer +1 = 4 - 0, mentre que en els 5 primers taulers van guanyar els centellencs per +5 = 0 - 0. La falta de Sorín va provocar emparellaments molt desfavorables pel Vic, pel factor "rival difícil", especialment en les partides Mellado - Ibáñez (que al febrer havia guanyat al 3è tauler del Centelles, el MI Gil Reguera)  i Bautista - Raurell (que havia guanyat uns anys abans a Alexandre Pablo). 

El més preocupant, però, era que de Sorín, amb qui havia contactat Raurell en un torneig anterior a Barcelona, en aquell moment no se'n tenien notícies, ja que la pèrdua dels diners i tota la documentació, entre ella la seva agenda de direccions i telefons,  li havia impedit fins i tot trucar per avisar mentre mirava de contactar amb el consulat argentí i de sobreviure com podia aquells dies mentre es comprovava la seva identitat i se li donava una nova documentació i se li avançaven alguns diners. 

Però finalment tot es va solucionar i Sorín va poder arribar, tot i que amb setmana i mitja de retard: la nit del dissabte al diumenge 12 de novembre va trucar des de Barcelona dient que ja havia arribat i explicant el que havia passat i l'endemà a les 9 del matí debutava ja contra el Catalonia de Manresa, guanyant la seva partida, cosa que va contribuir a fer que el Vic A guanyés ja a la 3ª ronda. I ja amb Sorín jugant de primer tauler el Vic A es va recuperar ràpidament i guanyant a la següent jornada al Sitges portava 2 punts de 3 rondes,  amb el matx ajornat de la 2ª ronda amb la U.G.A., que a més poc després acabaria en empat en finalitzar en taules les dues partides que faltaven per acabar, la qual cosa situava l'equip amb 2'5 de 4, amb la única derrota inicial amb el Centelles. 

A més, Ariel Sorín, que a l'Argentina ja havia estat preparador d'un grup de juvenils de més de 2300 punts Elo,  va començar a fer classes d'escacs al Club Escacs Vic ja a partir del dissabte 18 de novembre.
Però l'activitat de Sorín no es va limitar a això, sinó que ja al cap de poc, el 6 de desembre, va donar una sessió de simultànies a 12 taulers a jugadors d'Osona:

Sorín fent simultànies (+10 =1 -1). A la foto s'hi veuen J. Lázaro,
Climent, R. Lázaro Jr. i, de peu, el president del Vic, Melcior Pujols. 

Per motiu de la seva participació a un torneig a Sevilla,  Sorín no va jugar a la 7ª ronda i el Vic A va tornar a perdre, aquest cop contra un dels més forts equips de Catalunya i d'Espanya, el Vulcà de Barcelona. Sorín no retornaria a Vic fins a primers de gener del 1990, a temps de jugar encara una o dues rondes més amb el Vic. Però l'influx d'Ariel Sorín a Vic i a tota la comarca d'Osona va ser espectacular i immediat i no es va limitar als escacs, com mostra l'entrevista que va sortir publicada a la mateixa "Ausona" a primers de desembre: 

La compenetració entre Ariel Sorín amb no sols Vic sinó tota la comarca d'Osona i  l'acollida tan favorable que va rebre, així com la seva simpatia, intensa activitat i bons resultats, va fer que encara que en principi només estava previst que jugués a la temporada 1989-90 i va arribar a marxar, retornés al cap de poc i jugués amb el C.E. Vic diverses temporades més fins l'any 1992 o 1993 i a l'any 1991 fins i tot va jugar pel Vic A la seva parella, l'escaquista femenina Sandra Malajovich. Es pot dir que tots aquells anys Sorín, actualment gran mestre, va ser tota una institució a la comarca d'Osona principalment en el món dels escacs, fent nombroses sessions de simultànies i també classes a col·legis que li demanaven que fes de professor d'escacs als seus alumnes, sinó també en l'ambient intel·lectual i fins general, amb diverses entrevistes amb els mitjans de comunicació ("El 9 Nou", "Ausona", "La Marxa") que li demanaven perquè la seva figura suscitava curiositat i atracció.