El caràcter dels escaquistes

A diferència dels altres temes tocats en aquest blog, aquest és altament especulatiu.

Parlar del caràcter dels jugadors d'escacs és complicat, primer perquè n'hi ha de tots tipus, després perquè la personalitat no sempre correspon amb l'estil de joc.

Hi ha casos en que un escaquista juga d'acord amb el seu temperament, per exemple un pot ser seriós, reflexiu i pacient i tenir un joc en concordança.

Però també hi ha casos en que jugar a escacs és una vàlvula d'escapament personal i un juga amb un estil completament oposat a la seva manera de fer habitual, com ja ho feia notar Réti a "Els grans mestres del tauler" a propòsit d'Andersen, home tímid, "de bona pasta" i conciliador, que sobre el tauler jugava d'una forma molt romàntica i agresiva, havent donat lloc a les dues grans partides "La immortal" i "La sempreviva". La personalitat d'Andersen sobre el tauler, deia Réti, era com l'oposat o l'invers de la seva a la vida real.

La cosa es complica quan hi ha escaquistes que ni tan sols juguen al contrari del seu comportament a la vida real, sinó senzillament de forma diferent. O bé barrejada, amb coses corresponents a la seva personalitat, altres exactament al contrari i altres tan sols distintes. També hi ha jugadors que mantenen més o menys un estil al llarg del temps, però altres evolucionen, com s'ha fet notar a propòsit de Tarrasch, que va tenir un comportament a la joventut, un altre a l'edat adulta i encara un altre ja de gran. Alguns, com Fischer, mantenen una certa trajectòria vital - tot i que amb altibaixos temperamentals - fins que aconsegueixen el seu objectiu, en el seu cas el campionat del món, i després canvien bruscament, en el seu cas renunciant al títol i deixant la pràctica activa durant molts anys, cosa ben inesperada i en contradicció amb el que ell mateix havia vingut proclamant de que quan sigués campió del món jugaria molt i participaria en molts torneigs, tot al contrari del que va fer.

Finalment encara hi ha un intermig entre el caràcter habitual i l'estil com a jugador, que és el comportament en el món dels escacs. Normalment s'assembla a un o l'altre, però no sempre. Això inclou concretament les excentricitats i extravagàncies pròpies de les mentalitats molt creatives, que en escacs abunden molt.

Tot el dit passa en major o menor grau en tots els esports i en tots els àmbits de la vida - ciència, filosofia, literatura, música, art, política, relacions personals... - però en els escacs, al ser una matèria intel·lectual en la que l'elecció compta molt, és molt més notori.

La classificació en 8 caràcters que faig a continuació és una interpretació personal meva i està basada llunyanament en la caracterologia de Heymans - Le Senne o escola franco-holandesa de Groninga, de la que ja vaig fer un estudi per a la F.C.E. l'any 1983, si bé amb un desenvolupament posterior molt extens que m'ha portat a canviar moltes coses a base d'estudis i d'experiència, tant en el camp dels escacs com sobretot en d'altres.

Aplicat als escacs està basat en la combinació de 3 polaritats (que podriem dir els pols "calculador - intuitiu", "posicional - agresiu" i "atacant - defensiu" o noms equivalents similars, però en els que de moment no entrarem, deixant que els exemples parlin per si sols) i dona lloc a 8 tipus que d'entrada podriem anomenar així: 1. el lluitador, 2. el símbol, 3. el geni, 4. el protagonista, 5. el tècnic, 6. el campió, 7. el teòric i 8. l'atacant.

També és interpretació meva i basada en un altre mètode complementari la seva aplicació als grans jugadors d'escacs, en aquest cas als campions mundials però que es podria fer també amb d'altres molt destacats i significatius:

1. Lasker, Euwe, Smyslov, Spassky

2. Petrosian, Fischer

3. Capablanca, Anand

4. Andersen

5. Morphy, Kasparov, Carlsen

6. Botvinnik, Karpov, Kramnik

7. Steinitz

8. Alekhine, Tal

L'elecció com queda dit és molt especulativa i interpretativa, per tant en algun cas podria estar equivocada. Rarament hi ha tipus purs, la majoria són tipus mixtes, a part de tot el dit al principi. També s'ha de dir que és molt esquemàtic. I que tot i que en la majoria dels casos és molt evident, en ocasions pot costar de veure que tenen en comú, en que es diferencien o quina és l'explicitació del tipus. Si de cas en posteriors entrades o en una pàgina continuarem la descripció, que es només una proposta, per a fer-se una idea general.

Fischer i Petrosian, tot i les seves grans diferencies, en aquest sistema de classificació podrien ser dos tipus 2. Tigran Petrosian (1929 - 1984) com a símbol armeni i de la prevenció i Bobby Fischer  (1943 - 2008), símbol dels Estats Units i dels escacs actius. Matx en el 2n tauler de l'enfrontament U.R.S.S. - Resta del Món  a Belgrad 1970. 

Un estudi i una classificació semblant però amb 16 tipus, comptant amb un 4 factor i que podria ser com un desdoblament d'aquests 8, si bé no es corresponen exactament, es troba a la web "What is your Chess Personality?" a  www. chesspersonality.com, amb un test per esbrinar la pròpia personalitat jugant a escacs i una descripció dels tipus amb nom suggestius.

Enfocaments diferents sobre la personalitat dels jugadors d'escacs, menys sistemàtics però més matisats es troben a:

"Els grans mestres del tauler" de Richard Réti

"La batalla de les idees en els escacs" d'Anthony Saidy

Així com en els estudis sobre psicologia en escacs de Reuben Fine i Nikolai Krogius, entre altres.