Jugant amb un mestre

Quan era un noi, gairebé un nen, el meu pare tenia entre els seus aleshores pocs però bons llibres d'escacs uns quants de molt antics, dos d'ells i especialment un del torneig de Sitges de 1934 i un altre del 1935 parlaven entre d'altres del escaquista català Rafael Domenech, que en un d'ells fins i tot sortia en la foto del quadre d'honor i en altres fotos jugant partides si no em falla la memòria.

Partida Domènech - Koltanowski, Acadèmia Catòlica, Ripoll 1933

Per això va ser per a mi tota una sorpresa quan jugant amb el Vic "A" a Vic contra l'Ateneu Barcelonès en l'últim o un dels últims encontres dels Campionats de Catalunya per Equips de 1980 - 81, que aleshores es jugaven a la tardor, vaig veure entre el equip visitant al qui vaig reconèixer de seguida com el mestre català d'escacs que havia vist en els llibres i les partides del qual havia mirat. Em va semblar no sols com trobar-me amb una vella glòria dels escacs catalans sinó, més encara , amb un destacat mestre al que havia admirat i un testimoni de la història dels escacs a Catalunya. Vaig recordar que havia jugat amb destacats grans mestres i mestres de la primera meitat del segle XX com Tartakower, Koltanowski, Flohr, Alekhine, Spielmann, Lilienthal, Stahlberg, Soultanbeieff i altres, potser qui sap si hauria conegut a Reti...que havia jugat amb molts d'aquests ja ho savia llavors. Me'l vaig mirar amb curiositat i respecte mentre es preparava el matx i es presentaven les alineacions. Pensava que jugar amb ell no sols seria jugar amb un mestre català sinó com jugar d'alguna manera, per persona interposada, amb les grans figures que ell havia conegut i amb les que havia jugat de campionat.  

La sorpresa va ser encara més gran quan va resultar que em tocava jugar amb ell! Jo estava aleshores en la plenitud de la meva força escaquista i jugava com a titular als taulers del Vic "A" per dret propi i en una categoria força alta del Campionat per Equips català, no la màxima però sí una de les dues o tres més altes. Reconec que em vaig emocionar de poder jugar amb una figura històrica i amb un mestre, que a més oficialment era un Mestre regional (MR) i que en aquell moment tenia probablement uns 70 i tants anys i un aspecte entre de senyor i simpàtic. Vaig recordar la dita que per jugar amb un mestre calia respectar-lo i em vaig proposar de jugar de forma molt correcta i em vaig plantejar que no em desagradarien, ans al contrari, unes taules. Fins i tot em sembla que vaig sentir comentar, abans, durant o després del joc, que Domenech aleshores jugava rarament i que en aquell moment l'havien portat com a reforç, ja que era un matx important per a l'Ateneu. 

La partida es va jugar a Vic, al nou i modèlic local del club, el 28 de desembre de 1980, quan el meu pare feia cosa d'un any que era el president de la Junta Gestora que s'havia fet càrrec del club pels problemes econòmics derivats precisament del finançament del nou local i davant de la dimissió del president. Si sempre vaig sentir el club com a propi - com a cosa pròpia, com a casa - mentre hi vaig ser soci entre 1971 i 1990, sobretot quan en vaig ser secretari el 1972 - 73 o membre de la Junta Directiva durant forces anys i en diverses etapes, en aquella època per altres raons ho sentia tant o més que mai. Un motiu més de sentir que representava al meu club, que l'havia de fer quedar bé i que encara que segons sembla al Vic no li anava gaire en aquell encontre, sí que havia de puntuar, tot i que com queda dit em comformava d'entrada amb unes taules. 

Em va tocar jugar amb negres i l'obertura va ser una defensa Siciliana una mica irregular, per les dues parts, però que per transposició de jugades va derivar en una variant de la Quatre Cavalls de la Siciliana, una defensa que anys després practicaria molt i amb molt èxit a mitjans dels 1980s. Val a dir que el mestre Domènech va jugar més irregularment l'obertura que jo, possiblement buscant fugir de les obertures estudiades i de llibre. Vaig jugar d'una manera molt oberta i lliure i fins i tot vaig aconseguir una certa avantatge a l'obertura, ja que el blanc jugava una mica passiu i a la defensiva. Com corresponia potser a una persona gran d'edat i que últimament jugava poc. Però va maniobrar força bé i a l'inici del mig joc la partida estava igualada. Potser era aleshores que li deuria haver demanat taules i és possible que me les hagués concedit, però era molt d'hora encara i no ho vaig fer. Desafortunadament la partida, que conservo, va quedar mal apuntada i a partir d'un cert moment no es pot reconstruir, potser perquè hi falta alguna jugada o perquè una o més es van apuntar erròniament. Per tant no la puc publicar, tot i que la conservo, ja que a partir de la jugada 18ª no se segueix i les jugades passen de ser molt rares i arriben a ser inintel·ligibles, però potser l'error d'anotació ja ve d'abans i es va agreujant amb el nous moviments, conduint a impossibilitats i absurds. Però segons el meu record i segons la planilla el mestre em va guanyar, concretament a la jugada 30ª. Encara conservo la seva signatura amb lletra tremolosa i grossa. Tampoc em va saber greu perdre aquesta partida i el meu rival va estar molt content de guanyar-la i de puntuar pel seu equip, després vam xerrar breument de forma amistosa i li vaig poder comentar el dels llibres que havia llegit en que hi sortia i intercanviar algunes paraules amb ell, no tant sobre la partida sinó sobre els vells temps i els escacs a Catalunya als anys 1930s. Si aconsegueixo reconstruir la partida, potser amb l'ajuda d'un ordinador d'escacs, la publicaré en una secció de les meves derrotes memorables.   

Nota: Hi ha poca informació biogràfica sobre Rafael Domènech a Internet, a part de la seva participació en els mítics torneigs dels anys 1930s i algun dels 1940s i de que va ser subcampió de Catalunya el 1924, que va ser el soci nº 1 del Club Escacs Barcelona i que va ser un dels creadors d'una revista catalana d'escacs també d'aquella època. No he aconseguit trobar ni l'any del seu naixement ni el de la seva mort. Sí que hi ha unes quantes fotos seves i retrats, sobretot de participant en torneigs com el de Sitges 1934.