Grans mestres catòlics

Tres grans mestres d'escacs catòlics. I en tres etapes de la vida:

D'escaquistes catòlics n'hi ha hagut molts al llarg dels temps, però val la pena fixar-se especialment en el cas de 3 destacats grans mestres actuals, perquè a més representen l'influx de la religió en les tres grans etapes de la vida, l'inici, la meitat i el final. 


Viktor Korchnoi, al principi de la seva vida: 

Viktor Korchnoi (1931 – 2016), fill d’un polonès catòlic i d’una russa jueva, va ser criat per la seva família paterna quan ben aviat els seus pares es separaren. La seva àvia polonesa el va fer batejar en l’Església Catòlica romana i el va criar com a catòlic durant la seva infància a Leningrad.



William Lombardy, molt destacadament a la meitat de la seva vida: 

William Lombardy (1937 – 2017), catòlic fill d’un italo-americà i una polonesa-americana, va estudiar a La Salle, va treballar en diverses parròquies des de 1960 i als primers anys 1960s, mentre tenia molts èxits en escacs, era seminarista i va ser ordenat sacerdot el juny de 1967. Essent sacerdot catòlic guanyava torneigs internacionals d’escacs i va ser el “segon”[1] de Bobby Fischer, amb qui van ser amics de sempre, en el matx de Reykjavik del 1972 contra Spassky que va permetre a Fischer ser campió mundial. Es va secularitzar a partir de 1980 pel seu desig de casar-se, formar una família i tenir fills[2], cosa que va fer a principis dels 1980s.



Bobby Fischer, al final de la seva vida: 

Bobby Fischer (1943 – 2008), tot i que no ho va ser durant tota la seva vida – encara que sí que va ser amic del llavors col·laborador parroquial, seminarista i sacerdot catòlic Lombardy, pel que tenia molta admiració – en els seus últims temps a Islàndia va parlar amb un sacerdot catòlic[3] i va demanar, i va tenir, un enterrament catòlic amb el sacerdot, el francès Jacob Rolland, presidint la cerimònia i resant per la salvació de la seva ànima.  Potser devia pensar que, com és evident, bé està el que bé acaba, “All’s Well That Ends Well” com afirmava el criptocatòlic Shakespeare[4] com a títol d’una de les seves comèdies.

---

[1] Amb un permís eclesiàstic especial per deixar temporalment les seves obligacions parroquials i pastorals per tal de poder estar a Islàndia. S’ocupava de la preparació tècnica i psicològica de Fischer, de l’anàlisi amb ell de les partides ajornades... Era l’únic suport de Fischer durant els primers dos terços del matx i diversos comentaristes d’escacs presents en l’esdeveniment coincideixen en que la seva presència fou determinant per tal que Fischer guanyés el matx i fos el nou campió del món.

[2] Havia conegut una dona holandesa a finals dels 1970s de la que es va enamorar, es van casar poc després de deixar ell el sacerdoci i van tenir un fill el 1984, divorciant-se el 1992.

[3] No està clar si es va convertir al Catolicisme, però ja en una entrevista el gener de 1999  expressava la seva admiració per l’Església Catòlica com la única que deia la veritat en un món ple de mentides.

[4] Cada cop està més clar que William Shakespeare era un catòlic amagat, i no sols un filocatòlic com es pensava abans, en una Anglaterra anglicana on ser catòlic era perillós i marginat, però que a la vegada estava plena de catòlics en secret. Per les seves conviccions religioses i mentalitat, els seus personatges són sovint italians, dissimulant així els seus coneixements i simpaties, però alhora expressant-los, davant del públic. I un cop retirat Shakespeare no sols va mostrar cada cop més la lleialtat catòlica sinó que, com queda constància, igual que Fischer, va voler morir obertament catòlic.