Maig, més de Maria, i avui festa de Fàtima

Avui és la festa de Nostra Senyora del Rosari de Fàtima.

Començant pel 13 de maig de 1917, la Verge Maria s'aparegué sis vegades, una al mes, a 3 pastorets portuguesos, Lucia, Francisco i Jacinta, que ja havien tingut unes aparicions d'un àngel l'any anterior. 

Demanà resar el Rosari per a la conversió dels pecadors i fer penitència pels pecats del món. 

 

El 2017, amb motiu del centenari de les aparicions, la imatge peregrina internacional de la Mare de Déu de Fàtima, que des dels anys 1950s es portada pel món, estigué a diversos llocs de Catalunya. 

Precisament el mes de maig és dedicat especialment a Maria, la nostra protectora i mitjancera de totes les gràcies. 

Val la pena ser-ne devots d'aquesta advocació de la Verge Maria i seguir els seus bondadosos consells maternals. Acceptem doncs i visquem amb amor i gratitud la gràcia divina que ens arriba a través seu, especialment en el penediment dels pecats, el canvi de cor i de vida i l'augment de l'oració i especialment del Rosari. 

I així visquem sempre units a Déu Pare, Creador omnipotent, que ens estima, ens coneix, ens protegeix i ens beneeix.

Penedits dels nostres pecats, parlem de tu a tu amb Jesucrist, el Fill de Déu i Senyor Nostre, que ha vingut al món a trobar-nos com l’Amic diví per perdonar-nos, redimir-nos i salvar-nos, en el nostre encontre personal amb Ell.  Ens diu: “Convertiu-vos i creieu en la bona notícia”. Fem doncs com a resposta una conversió personal “Déu meu, jo crec, espero i us estimo”, i comunitària “Déu nostre, nosaltres creiem, esperem i us estimem” i que aquesta conversió s'estengui a tothom a tot arreu, i així units amb Ell i essent Ell amb nosaltres puguem donar molt fruit.

I demanem que l’Esperit Sant, defensor i santificador susciti moltes vocacions i carismes per evangelitzar la nostra societat i el món sencer.

Que la Verge Maria, la Mare de Déu i Mare nostre del Cel, ens ensenyi a acollir i viure la Paraula de Déu, a ser dòcils i agraïts a la voluntat de Déu i ens acompanyi sempre en el nostre peregrinar en l’exili d’aquest món vers a la nostra pàtria definitiva del Cel.