Anècdotes de mestres

    Mikhail Tal, si no vaig mal informat, va fer una tesi acadèmica sobre els humoristes russos, i abans de cada partida del seu matx amb el campió mundial Mikhail Botvinnik l’any 1960 el seu entrenador Koblencs li explicava una historieta divertida o directament un acudit per tal que anés animat a la partida. 

Fischer li proposa i li llegeix la mà a Tal, campió del món.
Hi ha tensió a l'ambient pel que Bobby vegi i el pronòstic: 
"Veig aquí que ets un bon jugadord'escacs però que no 
seràs gaire temps campió del món... perquè ben aviat..." 

      De Tal també es famosa l’anècdota  del 1960, quan ell era campió del món i Bobby Fischer li va llegir la ma i li va dir davant d’uns escaquistes sorpresos: “Veig que ets un bon jugador d’escacs, però que no seràs gaire temps campió del món, perquè ben aviat serà campió mundial...un jove gran mestre nord-americà!”, tots els que ho escoltaven es van posar a riure i Tal va respondre al moment “Felicitats, Lombardy!”, donant-li la mà a aquest, que estava en el grup.  

 " ...ho serà un jove gran mestre americà!, amb sorpresa de Tal, Lombardy, la dona de Smyslov, Koblencs... 

    Diversos grans jugadors d’escacs han tingut tocs d’humor en els seus llibres i en la seva vida real, basti citar a Nimzowitsch, Tartakower, Bronstein... però n’hi ha molts més, podem recordar les paròdies divertides que va fer Ricardo Calvo a la revista Jaque dels estils de comentar partides i d’escriure sobre escacs de diversos grans jugadors i escriptor d’escacs del seu temps... article que va titular “Parodiando”. Així per exemple d’un comentava després d’un diagrama “i aquí ve el conegut tema dels alfils creuats i de la torre fins al fons donant mat...”, d’un altre deia de la introducció d’una partida que “aquesta partida la va jugar a l’òpera de París Morphy contra el comte de Montecristo i el vescomte de Bragelonne mentre a l’escenari un cor de cossacs russos interpretava Les noces de Luis Alfonso...”, d’un tercer caricaturitzava dient que “un fort jugador d’escacs danès sempre em diu quan em veu: “amb només torre i alfil jo contra rei sol vostè, li dono mat encara que l’ajudi Jacobsen”... però aquest aficionat és massa optimista, no em canso de prevenir contra els perills de l’optimisme, i per cert que opino que en el proper matx pel campionat del món entre Spasski i Fischer, Spasski s’imposarà molt clarament” i finalment encara en caricaturitzava un altre “el pagès, en la seva ignorància, ens va vendre a l’IEC un manuscrit d’escacs del segle XIX que va trobar a la seva masia per vuitanta milions de pessetes... en ell sembla quedar clar que un famós campió del món d’escacs era català, cosa que serà una gran primícia mundial quan la fem pública”. En fi una sàtira en tota regla que suposo que els parodiats es van prendre bé, amb sentit de l’humor*.

   David Bronstein té moltes anècdotes divertides en els seus llibres d’escacs i ell també en protagonitzava unes quantes com les que durant una època va fer de pensar durant gairebé una hora davant del tauler per a continuació jugar 1 e4 o contestar a 1. d4 del rival amb 1... Cf6, per exemple.

     Pal Benko, que en aquells temps solia calar-se una boina al cap per jugar, va perdre una partida crec que a un dels primers torneigs de Linares, contra un rival força fort i tenint-la molt bé per guanyar-la... perquè va deixar de fer jugades. Quant al cap de molt l’àrbitre el va tocar i el va avisar de que havia perdut per temps, es va despertar i es va excusar davant d’àrbitre, rivals i organitzadors: “M’he adormit...”, deia tranquil·lament, reconeixent el fet**.  La revista Jaque l'hi dedicava un apart de l'article sobre el torneig, amb foto de Benko pensatiu o ja dormit.

    Apunto uns quants llibres d’escacs amb tocs d’humor: “El meu sistema” d’Aron Nimzowitsch, molts de David Bronstein, i molts articles i escrits de Savielly Tartakower, cadascun en el seu estil, però algun comentari humorístic de tant en tant es troba en molts mestres d’escacs***.  

*La que no es va prendre gens bé un altre article seu posterior, aquest cop seriós i de denúncia molt forta sobre uns torneigs, escrit en anglès i publicat a una revista holandesa, va ser la FIDE, que va prendre mesures molt dures contra ell, declarant-lo persona non grata... però això és una altre història.  

** Pal Benko, que va morir recentment a edat avançada, no sols té anècdotes simpàtiques com aquestes, sinó que ha influït molt decisivament en els escacs, canviant dos campions del món: el 1962 li va privar a Paul Keres (que el guanyava per 3 a 0 i jugava la última partida contra ell) guanyant-lo a l’última ronda, per la qual cosa no va poder ser l’aspirant ni – probablement, i sinó el regnat de Botivnnik s’hagués perllongat encara més – el campió del món davant Botvinnik el 1963, fita que va correspondre a Petrosian;  i a més el 1970 Fischer no estava classificat per jugar l’Interzonal de Palma de Mallorca i Benko sí i aquest va renunciar a jugar per donar-li la seva plaça a Fischer – aleshores es podia fer – i així va propiciar el primer lloc i la classificació d’aquest en el torneig, els abassegadors 6-0, 6-0 i 6’5 – 2’5 en els matxs de Candidats davant Taimanov, Larsen i Petrosian el 1971 i la victòria en el “matx del segle” Spasski - Fischer de Reykjvavik, Islàndia, el 1972 que va permetre a Fischer ser campió mundial... i no jugar més oficialment mentre ho va ser, perdent per no voler jugar amb Karpov el 1975 si no es complien les seves condicions. La història dels escacs hagués estat ben diferent...

*** En recordo algunes com “Llàstima de jugada! Donaria la impressió de que algú li hagués apuntat que movent el cavall guanyava, perquè aquesta jugada de cavall és perdedora i en canvi la guanyadora era amb l’altre cavall...” que crec que és d’Alekhine en una nota a una partida entre dos altres jugadors d’una Olimpíada...