Música per ara i sempre

Música d'ahir i d'avui. 

"Si em demanessin una prova laica de l'existència de Déu, diría que la música..." (anònim) 

"Pregar cantant és pregar dues vegades" (Sant Agustí).

Seguint amb les recopilacions d’aquests dies de Setmana Santa i amb la situació peculiar que tenim aquest any 2020, i tenint en compte que n’hi ha de més religioses i espirituals pròpies per Dijous i Divendres Sant i Pasqua, i altres més per a festes o per a la vida quotidiana,  faig una llista de cançons adequades per l’època i també intemporals, que es poden gaudir sempre: 

Cant gregorià

Greensleeves

El cant dels ocells

Canon (1680) – Pachelbel  

Aria per a corda G (c. 1720) – Bach

Concerts de Brandenburg (1721) – Bach*

Les 4 estacions (1723) – Vivaldi

Petit concert de nit – Mozart* [1]

Quinta Simfonia (1808) – Beethoven*

Per a Elisa (1810) – Beethoven

Ave Maria (1825) – Schubert

Obertura del Guillem Tell (1829) – Rossini

Nocturns (1827 – 1846) – Chopin

Marxa nupcial (1846) – Mendelssohn

Marxa Radetzky (1848) – J. Strauss Sr.

Cavalleria lleugera (1866) – F. von Suppé

El bell Danubi blau (1866/67) – J. Strauss Jr.

Danses hongareses (1873) – Brahms

Quadres d’una exposició (1874) – Mussorgski

Carmen (1875) – Bizet

Peer Gynt (1876) – Grieg

El llac dels cignes – Txaikovski

El trencanous – Txaikovski

Aloha ‘Oe (1878) – Lili’uokalani

Sheherazada (1888) – Rimsky Korsakov

Sobre las olas (1888) – Juventino Rosas

Simfonia del Nou Món (1893) – Dvorak

El vol del borinot (1900) – Rimsky-Korsakov

Clar de Lluna (1890/1905) – Debussy

Rhapsody in Blue (1924) – Gershwin

Bolero (1928) – Ravel

Concierto de Aranjuez (1939) – J. Rodrigo

In the Mood (1940) – Glenn Miller

Second Waltz (1956) – Shostakovich

Adagio d’Albinoni

Cors de l’Exèrcit Rus (1965)[2]

Balada per Adelina (1977)  

Música i cants de Taizé

Altres: La música sacra i polifònica, la música i cançons de Missa, la música religiosa cristiana i especialment la catòlica, i com queda dit gairebé totes les obres de JS Bach, Mozart, Beethoven, els èxits orquestrals en general (com la ja citada orquestra de Miller, però també d'altres grans directors com Xavier Cugat), el jazz a l'estil del recordat programa "Jazz entre amigos" de TVE, moltes bandes sonores i cants de pel·lícules com "Moon River",  les cançons i danses de la dinastia Tang tal com les interpreten a Xi’an per als turistes, el tema de La Ruta de la Seda de Kitaro...i moltes altres. 

La majoria de les de la llista ens les va ensenyar a casa el nostre pare, molt amant de la música clàssica, als anys 1960s quan vivíem a Barcelona. Érem nens i exposades per ell, amb els seus grans discs LP en el tocadiscos, ens hi vam aficionar tant que les hem recordat amb afecte tota la vida. Més d’una vegada alguna d’elles sonava com a fons quan jugàvem les primeres partides d’escacs o veiem al pare passant alguna partida al seu despatx. Recordo de la meva infància una capsa de música que quan l'obries es desplegava una ballarina de ballet que giravoltava, diversos tocadiscos des d'un molt antic fins als corrents dels anys 1960s...

Ell volia que els seus fills aprenguéssim música i per això al llarg dels anys de la meva infància i la del meu germà Jordi, sobretot, ja que érem els fills més grans, ens va comprar tota mena d’instruments musicals de joguina, molts d’ells com a regals de Reis – una tradició que es va mantenir sempre a casa fins a la seva mort – per veure si ens aficionàvem a algun i apreníem a tocar-lo i volíem fer-ho bé i per això estudiar música.  Per això al llarg dels anys vaig tenir harmònica, xilofon, acordió, trompeta (m’impressionava molt el seu daurat brillant), guitarra... i ja més gran, amb 12 o 13 anys, un petit violí. Però tot i que sempre m’ha agradat molt escoltar-la i gaudir de la bona música,  especialment de la clàssica, i malgrat en diversos tests, com encara el del servei militar el 1979, em va sortir “aptituds musicals”, cosa que m’estranyava molt, he resultat ser un negat per a tocar instruments, no he après mai solfeig i canto malament.

Això sí, des de la infància en que ens va ensenyar a apreciar-la i gaudir-la i fins ara, sempre hi he tingut molta afició, moltes cançons m’han emocionat fort i fins entusiasmat, altres se m’han enganxat i les he taral·lejat sovint, algunes les he recordat en moments decisius de la meva vida i m’han animat i fins ajudat a prendre una decisió, bona o dolenta, he arribat a sentir que algunes són molt “meves” i pertanyen a la meva intimitat i fins em costa de compartir-les, com si perdés quelcom de molt propi, de mi mateix, de secret personal... però no hi ha res a fer, per algun motiu no tinc bona oïda (suposo) ni facilitat per a aprendre la notació ni la tècnica instrumental, ni bona veu per cantar i això em va doldre molt quan en alguna ocasió em van excloure de cors escolars per desafinar... La meva relació amb la música és clarament un amor no correspost, un amor impossible, un desig inassolible, però amb el temps ja me’n vaig anar acostumant a que fos així. El que sí que diuen que tinc és bon gust, sé reconèixer la bellesa, la qualitat, el toc màgic de certes peces, la importància i els sentiments transmesos per una peça i em disgusta i fins m’ofèn la música dolenta, la de baixa qualitat, la falsa o de tipus negatiu. M’agrada sobretot la música melòdica, suau, relaxant, però també aprecio el ritme i la música viva quan fa ressonar alguna cosa en la ment i en ocasions fins i tot a l’ànima.  No sé si això és una bona recomanació o no per a la selecció que he fet, però és així.

Avui dia moltes d’aquestes peces musicals i cançons es poden trobar en les magnífiques interpretacions de les orquestres d’André Rieu, Richard Clayderman... i de tants i tants bons intèrprets i cantants i són fàcilment accessibles per Internet. I això és una veritable joia que en els temps de la meva joventut -  limitada als discos i la ràdio i poca cosa més i en que més que escollir tu t’ho trobaves -  no passava. I a més és una gran sort poder-ho recuperar i reviure-ho ara.

NOTA: En la relació que he fet falten obres, algunes senzillament per omissió, d'altres voluntàriament descartades tot  i que les vaig conèixer de noi, com "Una nit a la Muntanya Pelada" de Mussorgski, de caràcter demoniac describint un aquelarre nocturn, que gairebé l'únic de bo que té és el final, quan les campanes de l'església anunciant la llum del nou dia, dissipen les tenebres i els esperits malignes. Jo de jove pensava que es referia al volcà Mt. Pelée de la Martinica i a una experiència terrorífica de por passada allà per l'autor, com un malson, però és més que això i no és recomanable. 

* De Bach, Mozart i Beethoven, pràcticament totes les obres i especialment les de temàtica religiosa. Igualment per la música sacra, de Missa, etc. 

[1] I també les altres com les Simfonies, la Marxa Turca...no es tracta de citar-les totes. 
[2] Totes les de l’àlbum, però sobretot una molt animada i engrescadora, Pora v put’ dorogu (Posem-nos en camí, que cal no confondre amb una altre més coneguda i famosa, En marxa).