Eren bons anys per jugar a escacs

L'època dels Elos més alts dels grans campions

Avui dia és fàcil conèixer quan va ser el cim de la força escaquista d'un jugador mentre va estar en actiu, fixant-se  en el pic del seu Elo, que a més és oficial a la FIDE des de 1970. Així si considerem sols campions mundials i "campions sense corona" que estiguessin vius i en actiu aquells anys dels 1970s i/o 1980s, tenim: 

2851 Kasparov (juliol 1999)

2785 Fischer (juliol 1972)

2780 Karpov (juliol 1994)  

2705  Tal (gener 1980)

2695 Korchnoi (gener 1979)

2690 Spassky (juliol 1971)

2660 Larsen (gener 1971)

2645 Petrosian (juliol 1972)

2630 Botvinnik (juliol 1971)

2620 Smyslov (juliol 1971)
          Stein (juliol 1972)
2615 Keres (juliol 1971) 

2595 Bronstein (maig 1974)

2530 Euwe (maig 1974) 

Això ens dona una idea de la força relativa en el seu moment més alt. Kasparov s'escapa a la meitat dels 2800s, Fischer i Karpov quasi arriben a 2800, Tal supera una mica els 2700 i Korchnoi i Spassky freguen aquesta fita, mentre Larsen. Petrosian, Botvinnik, Smyslov, Stein i Keres estan en els 2600s, Bronstein en el 2600 i l'únic que queda despenjat és Euwe amb 2500s, però cal tenir en compte que quan es començaren a aplicar els Elos FIDE oficials el 1970 ja tenia quasi 70 anys.  

És curiós que excepte Kasparov (1999) i Karpov (1994) tots aquests campions, ex-campions i quasi campions estigueren en el seu apogeu en l'època dels nostres Campionats Comarcals d'Escacs per Equips de la comarca d'Osona, que en sentit estricte són els anys 1971 - 1982.

Així tenim: 
1971 Spassky, Larsen, Botvinnik, Smyslov i Keres. 
1972 Fischer, Petrosian i Stein. 
1974 Bronstein i Euwe. 
1979 Korchnoi
1980 Tal
És a dir que estaven a l'apogeu de força escaquista comprovada i oficial de la FIDE just quan a Osona jugavem els Cts. de la  comarca. Precisament Korchnoi va fer simultànies a Centelles l'any 1979, quan es trobava en el zènit de la seva potència de joc.  

L'avaluació en el rang dels 2600s es considerava en aquells temps la dels super grans mestres, mentre la típica d'un gran mestre normal estava en els 2500. Fischer es va escapar per més de 100 punts, pràcticament 150, i si bé va tardar molt en ser superat ara ja l'han passat molts jugadors i tenen aquestes avaluacions un gran nombre, cosa que sembla indicar que ara es juga millor que abans o que hi ha una inflació dels Elos o una mica de cada cosa. 

L'any 1971, el del I Comarcal, estaven en el seu pic d'Elo 5 dels citats (1), més que en qualsevol altre any i també va ser l'any del "fenomen Fischer" dels 6 - 0 en dos matxs de Candidats. 

És a destacar que Tal va tenir una època molt bona l'any 1972, quan va passar molts mesos invicte i com deia una revista "pujava en l'Elo com un Soyuz" i sobretot una altra i encara més destacada entre el 23.10.1973 i el 16.10.1974, quan va fer 95 partides consecutives de competició oficial sense perdre (+ 46 = 49 - 0), record aquest que no va ser superat fins l'any 2018. En realitat les dos temporades invictes de Tal estan separades només per uns pocs mesos de resultats més normals, el que fa que entre 1972 i 1974 Tal tingués una actuació extraordinaria que feia pensar que potser optaria de nou pel campionat del món, però just llavors Korchnoi optava fort pel títol i sobretot apareixia la nova estrella dels escacs soviètica, Karpov. No va poder ser i Tal va ser ex-campió del món durant 31 anys (2) 

Es veu que eren bons anys per a jugar pels jugadors en la cima.  I potser en general. 

(1) El fet que hi hagin tants pics d'Elo de campions i retadors o quasi aquest any pot deure's a que la FIDE va començar les avaluacions oficials Elo aquell any i per l'edat de Botvinnik, Keres i Smyslov, però no és el cas de Spassky ni Larsen, força més joves i que van jugar molts anys més. 

(2) Però mai va ser el que fou més anys ex-campió del món, degut a Euwe (44) i Smyslov (52) i més tard també l'han superat Botvinnik (32), Fischer (33) i Spassky, que ja en porta 47... Petrosian en canvi sols ho fou 15.  En els casos de Karpov i Kasparov és més difícil de calcular, pels campionats del món duplicats i no reconeguts, però si comptem només el temps d'un sol campió mundial, Karpov porta 34 anys i Kasparov 27. Ara bé, la impressió general és que Tal fou ex-campió del món molts anys, des de ben jove, 24 anys, però això es deu sobretot a que va estar en actiu gairebé fins al final i encara més, molt actiu; si comptessim només els anys d'ex-campió fins que es van retirar oficialment de les competicions o fins que van deixar de jugar regularment en torneigs, Tal estaria força més amunt entre els "ex-campions".