La partida espacial de 1970

La primera partida d'escacs a l'espai, en òrbita terrestre, fou la que jugà el juny de 1970 la tripulació de la Soyuz 9 amb l'equip de control de la missió a la superfície terrestre. 

El coet Proton amb la Soyuz 9 es transportat a la plataforma de llançament
del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan, llavors a la Unió Soviètica

La missió espacial Soyuz 9 va ser llançada des del cosmòdrom de Baikonur  l’1 de juny de 1970 amb dos cosmonautes, Andrian Nikolayev (1929 – 2004) i Vitaly Sevastianov (1935 – 2010), retornant a la Terra a les estepes de Karaganda a l’Àsia Central el 19 de juny, després d’una llarga permanència en vol per a l’època. 

Va ser una missió que va despertar una inusual expectació mundial perquè va tenir lloc tan sols un mes i mig després de l'accident a mitjans d'abril de l'Apollo 13 nord-americà. 

En primer pla Nikolayev i darrera Sevastianov,
a la Soyuz 9 en òrbita al voltant de la Terra, juny de 1970

Com a cosmonautes, Nikolayev, que ho va ser de 1960 a 1982, va fer dues sortides orbitals, una amb el Vostok 3 (18 agost 1962) i l’altre la del Soyuz 9. És famós per haver-se casat amb la primera dona en òrbita Valentina Tereshkova (1937), que ho va fer el 1963 amb la Vostok 6, poc després de la missió d’aquesta* . Els dos va tenir una filla, Elena, nascuda el 1964, però es separaren uns anys després i es divorciaren el 1982.

I Sevastianov, enginyer aeroespacial que havia treballat en el disseny d’astronaus amb el mític Sergei Korolyov (1907 – 1966), va estar en plantilla com a cosmonauta, entrenant al Centre espacial Gagarin** de la Ciutat de les Estrelles, prop de Moscou, de 1967 a 1976. Va sortir en dues ocasions a l’espai, amb la Soyuz 9 (1-19 juny 1970), la primera missió tripulada que va estar més d’una setmana a l’òrbita terrestre, i després amb la Soyuz 18 (24 maig – 21 juliol 1975), ocasió en la que va fer una estança de 62 dies a l’estació espacial en òrbita terrestre Salyut 4***.

Com era d’esperar essent soviètics i russos, tots dos cosmonautes sabien jugar a escacs i eren relativament bons jugant-hi. Per això es van incloure dues activitats escaquistes no tant per distreure’s, que potser també, sinó per a comprovar com es mantenia l’activitat cerebral humana en aquestes situacions. Els responsables dels experiments van pensar que seria una bona idea veure si la ingravidesa afectava a la seva capacitat i estil de joc.

Sevastianov amb el tauler de la nau

I així van fer una partida, que s'ha conservat, amb la base de seguiment. Va tenir lloc quan ja portaven 8 dies a la nau i va ser un Gambit de Dama acceptat, en el que ells portaven les blanques. Alguns la coneixen com "la partida còsmica" i la seva referència és Tripulació de la Soyuz 9, espai exterior - Equip de control de la base, 9 juny 1970, i va acabar en taules per acord en 35 jugades. El seu desenvolupament es pot veure a diversos llocs, per exemple un d'ells es pot trobar aquí:  https://www.chessgames.com/perl/chessgame?gid=1259395

La partida va acabar així, deixant-la per taules

Però no va ser la única activitat que van fer. 

Portaven també en el seu equipatge un problema de Valentin Rudenko (1938 – 2016) que va obtenir un 1è premi al Concurs de problemes finès “Suomen Shakki” del 1957, o sigui quan Rudenko tenia 19 anys. És un problema d’escacs de gran simplicitat, puresa i elegància, que a més té una lògica fina i per això va ser escollit perquè l’intentessin resoldre en òrbita, a veure com l’estança a la nau afectava la seva capacitat racional. Ells el van solucionar. 

     El problema de Valentin Rudenko,  1è premi a la Suomen Shakki de 1957,

     que els hi van posar per tal que el resolguessin en òrbita, per tal de veure

     com anava la seva capacitat de raciocini lògic. L'original, ja dedicat i signat

     amb les seves fotos pels dos cosmonautes es conserva en un Museu de l'Espai

     a Rússia. El problema de mat en 3, és un prodigi de senzillesa, bellesa i claredat.

Vitaly Sevastianov fins i tot va ser anys més tard president de la Federació Soviètica d’Escacs, del 1977 a 1986 i de nou entre 1988 i 1989.

El retorn a la superfície terrestre a les estepes, immenses i planes com la mà,
de la regió de Karaganda a la RSFSR del Kazakhstan a la  U.R.S.S,. 19 juny 1970

Deia un professor d’Història a classe quan jo era un noi, gairebé un nen, que feia  Batxillerat a Barcelona, que només es pot fer Història quan ja han mort tots els protagonistes i que abans és actualitat, periodisme o reportatge. La primera partida d’escacs a l’espai i la resolució del problema d’escacs en òrbita terrestre segurament ja són Història.

* La segona dona en sortir a l’espai va ser una altre soviètica, Svetlana Savitskaya (1948) i ho va fer l’any 1982, és a dir 19 anys després. La primera nord-americana va sortir el 1983. Cap dona va ser comandant d’una missió espacial orbital fins 1999, en que ho fou la nord-americana Eileen Collins (1956).

** Nomenada així després de la seva mort en accident d’aviació militar, en honor de Yuri Gagarin (1934 – 1968), el primer ésser humà en tripular una nau espacial , la Vostok 1,  el 12 d’abril de 1961, sortir a l’espai exterior i fer una òrbita sencera a la Terra.   

*** També va ser part de l’equip de suport de la base de control a terra de la Soyuz 11 (juny 1971), que amb Georgi Dobrovolsky (1928 – 1971), Vladislav Volkov (1935 – 1971) i Viktor Patsayev (1933 – 1971) va fer la primera estança d’una tripulació humana en una estació espacial en òrbita però que va tenir un final tràgic quan al seu retorn a la terra se’ls va obrir accidentalment un petit tap d’un conducte que comunicava amb l’exterior i van quedar exposats al buit de l’espai a uns 80 – 90 km d’altitud; el fet que la Cosmonàutica soviètica confiés en el tancament hermètic de les naus i que els cosmonautes no portessin posats equips espacials sinó només els seus vestits de tripulants, els va resultar fatal.