La mirada llunyana: Nadal a la Lluna

En una ocasió fa molts anys vaig llegir referències a un relat curt de ciència-ficció, “The Far Look” (1956) de Theodore L. Thomas (1920 – 2005). Havent llegit només la sinopsi, vaig imaginar que era una obra molt del meu gust: en un futur no molt llunyà respecte a l’època de la narració, un grup d’astronautes viatja per primer cop en la Història de la Humanitat a la Lluna i l’explora. No hi troben res de particular, només confirmen el que la ciència ja sabia del nostre satèl·lit, però des d’allà veuen la Terra des de la Lluna, com la bella imatge del planeta que és el seu bressol i des d’on han vingut. Passen uns dies a la Lluna i retornen sense trobar res d’especial. 

Però de retorn a la Terra aquests astronautes tenen “la mirada llunyana”: han vist el nostre planeta com un conjunt i com una meravella única al costat del Sol i de la Lluna i en mig dels altres planetes del Sistema Solar i amb el fons extremadament llunyà de les estrelles properes de la Galàxia. Per a ells perden importància les fronteres artificials i convencionals i les divisions ideològiques, politiques i de tota mena davant la contemplació física i real, més forta que en imatge de fotografia o audiovisual, del Globus al que pertanyem tots. Això els porta a enfocar la vida d’una manera diferent, més àmplia, més tolerant, més respectuosa, adonant-se que tots els éssers humans som uns de sols, els habitants del planeta Terra, i que la vida és una meravellosa originalitat i un regal extraordinari en mig d’un ambient astronòmic on és una rara i curiosa excepció, fins i tot els que no ho eren passen a ser creients i reprenen la seva pràctica religiosa cristiana els que l’havien deixat i els que ja eren practicants es fan devots i fervorosos. Alhora que han vist la Terra des d’un altre astre, han sentit una intensa presència i connexió amb Déu, senzillament contemplant i meditant la grandesa de la Creació.

Bé, en realitat segons he descobert després, la historia breu de ciència-ficció de referència és més complicada i té desenvolupaments posteriors que s’allunyen bastant, però bàsicament va per aquí almenys en el seu plantejament inicial i això era el que jo trobava adequat, suggeridor i realment interessant i enriquidor.

La Terra la nit i el dia de Nadal de 1968 vista des de l'òrbita lunar pels astronautes
 de l'Apollo 8, Borman, Lovell i Anders, els primers en sortir del nostre planeta

I resulta que en la realitat ha estat així.

La primera missió tripulada en orbitar la Lluna fou l’Apol·lo 8, amb Frank Borman (1928), James Lovell (1928) i William Anders (1933). Van arribar i estar en òrbita lunar els dies de Nadal de 1968. A la Nit de Nadal als Estats Units cada un dels tres astronautes va llegir un fragment bíblic escaient, concretament del llibre del Gènesi capítol 1, inici de tota la Bíblia, que comença “Al principi va crear Déu els cels i la Terra...”. Va ser llavors quan Anders va fer la foto de “la sortida de Terra” sobre l’horitzó lunar que es faria famosa i passaria a la memòria comuna de la Humanitat. I a la Terra era Nadal!

      Van ser els primers éssers humans en orbitar un altre món. Com també els primers en passar un Nadal fora de la Terra i en enviar un missatge de felicitació de Nadal des d'un altre astre: 

https://youtu.be/ToHhQUhdyBY

    Van tenir l'audiència més gran de gent escoltant-los fins aleshores i va ser la primera audiència mundial d'un missatge des de fora de la Terra. Però no va quedar aquí perquè l'any següent, Correus dels Estats Units en va fer un segell commemoratiu: 

Segell  de correus d'USA del 1969 

      Així el primer contacte d'éssers humans amb un altre astre, la Lluna, va tenir una connotació religiosa i específicament cristiana, com ho eren i ho són, o judeocristiana, ja que es tracta de  Gn 1-10, de l'Antic Testament, comú a jueus i cristians. Però el fet de ser una felicitació de Nadal ho decanta clarament cap el Cristianisme. La NASA els ho va permetre fer, gairebé els ho va demanar que ho fessin, i els va donar llibertat de fer el que volguessin, dient-los només que fos un missatge adequat. 

      I no va ser l'únic cas, tot al contrari, moltes altres expedicions tripulades a la Lluna, de les 9 que se'n van fer, de les quals 6 amb arribada i estança a la superfície lunar, van tenir també connotacions religioses cristianes, començant per l'Apollo 11, el juliol de 1969 i arribant fins a l'Apollo 17 el desembre de 1972.