Cinema memorable (III)

Continuant amb el tema de les pel·lícules, ara faig una llista de les de ficció i imaginació (1). N'hi ha unes quantes de ciència ficció (2)  i algunes de tipus faula o de contingut com de somni o metafòric, poètic o filosòfic. També n'hi ha d'humorístiques, tant volgudament com sense voler. 

The Thing from Another World (1951) 

Forbidden Planet (1956) 

On the Beach (1959)

Fail Safe (1964) 

Dr. Strangelove (1964) 

One Million Years B.C.* (1966) 

Planet of the Apes (1968)

2001: A Space Odyssey (1968) 

Charly (1968) 

When Dinosaurs Ruled the Earth* (1970)

Andromeda Strain** (1971) 

Solaris (1972) 

Silent Running (1972) 

Sleeper (1973) 

The Little Prince (1974)

Murder by Death (1976) 

Close Encounters of the Third Kind (1977)

Star Wars*** (1977) 

La guerre du feu (1981) 

Blade Runner (1982) 

Amanece, que no es poco (1988)

Babe (1995) 

Contact (1997) 

The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring (2001) 

Millions (2004)

Polar Express (2004) 

The Chronicles of Narnia: The Lion, the Witch and the Wardrobe (2005)

Moon (2009) 

Gravity (2013) 

Interstellar (2014) 

The Martian (2015)

Incloc també en aquest apartat les pel·lícules utòpiques o distòpiques, futuristes i de recreació històrica o de mons alternatius, però possibles. Algunes, com les "prehistòriques" de 1966 i 1970, hi surten perquè retraten una certa visió ingenua i com infantil de determinats segments de la societat en una època com els anys 1960s. La gran pel·lícula és evidentment "2001: A Space Odyssey", que representa el màxim del cientifisme i l'optimisme en el futur, però que si s'examina bé ja té explícits o en gèrmen tots els aspectes negatius posteriors: el perill de la I.A. i la rebel·lió de les màquines, diversos esoterismes, el final surrealista... Tot i així és una gran pel·lícula que cal veure, igual que l'estrenada al mateix temps però molt distòpica i pessimista "Planet of the Apes". 

Després de segles de viatge en hivernació, van creure arribar per navegació
automàtica per ordinador d'IA a un planeta habitable d'una estrella propera
semblant al Sol a uns pocs anys-llum de distància (Planet of the Apes, 1968)

Amb els anys he anat deixant de ser aficionat a la ciència-ficció, almenys a la majoria de com es fa ara, no sols perquè m'he anat fent gran sinó sobretot perquè trobo que li falta veritable imaginació, realisme i versemblança i que en el fons és "més del mateix" i per tant ens tanca en lloc d'obrir-nos a nous escenaris. És com si diguessim, "ni en l'espai exterior canvien les coses d'aquí la Terra" i es podria afegir "i especialment les dolentes i indesitjables"****. Totes les especulacions de futur diuen més de nosaltres mateixos, de la nostra mentalitat i el nostre temps que no de la situació objectiva o d'allò probable. Encara no s'ha trobat un autor que realment parli d'un futur en l'espai, en sistemes estel·lars veïns com Alfa Centaure o ni que sigui Tau Ceti i Epsilon Eridani, estrelles properes semblant al Sol, i que tinguin en compte les limitacions com l'escala temporal dels viatges - de desenes de milers d'anys a molts centenars com a mínim a les estrelles més properes -  els perills de tot tipus com radiacions o micrometeorits, el que la velocitat de la llum sigui un màxim per la rapidesa de les comunicacions per ràdio, sense comptar en els enormes gastos d'energia o en les pèrdues infinitesimals que podrien ser molt important en lapses de temps tan perllongats, etc. Per això més probablement la Humanitat restarà confinada ni que sigui per molts segles o uns quants mil·lennis, suposant un progrès més o menys constant, cosa que és molt suposar, al Sistema Solar i a àmbits com la Lluna, Mart i poca cosa més, potser estacions espacials en òrbita, però ni així s'ha conseguit una descripció imaginativa  vàlida. Com podria ser un racó estel·lar, conscient de la seva petitesa en relació no ja a la Galàxia sinó a una nebulosa com la d'Orió, a un cúmul globular com el M13 i no diguem ja a un braç espiral galàctic, petites parts totes elles de la Via Làctia, de la que no veiem la major part.  Aquesta moderació i aquesta modèstia en l'acceptació de la realitat semblen ser el més difícil.  

(1) En aquest cas uso imaginació per dir allò que no essent real, ho pot ser o ho podria ser en determinades circumstàncies: per exemple explicar com veuriem el firmament des d'un planeta al voltant de les estrelles d'Alfa Centauri o fer il·lustració astronòmica i astronàutica de tipus realista. O quan s'especula de forma intel·ligent i informada, a l'estil de "Què hagués passat si...".També quan una cosa es presenta obertament com metafòrica i irreal, com les faules, en que l'important i veritable és el missatge, sense pretensions de veracitat i per tant sense falsedat. En canvi reservo el terme fantasia per allò impossible, il·lògic, absurd, incoherent, anacrònic...Naturalment que hi ha graus i un entremig podrien ser els somnis.  

(2) Quan estudiava ciències químiques a l'Universitat de Barcelona amb un primer any de físiques també aprovat a distància, entre 1974 - 1978, no sols era molt religiós com he sigut sempre sinó que també m'agradava molt l'astronomia i l'astronàutica, aficions que he tingut tota la vida, junt amb el futur, la física nuclear, la paleontologia i la ciència - ficció, i durant uns anys també em va interessar el tema dels ovnis, que anys més tard ha passat a ser interès per la vida i intel·ligència extraterrestres,  l'exobiologia i la recerca SETI.

* Com a pel·lícules "humorístiques" i per a conèixer determinats aspectes de la mentalitat de l'època en que foren fetes, perquè qualsevol semblança amb la paleontologia, la prehistòria, la realitat i fins la verosimilitud és pura casualitat. El mateix es podria dir de "Barbarella" (1968) un altre film, en aquest cas erotitzat, en que qualsevol relació amb el futur o amb la ciència ficció seriosa és una mera coincidència i possiblement involuntària.

** L'argument inicial de la qual té alguna similitud, encara que llunyana, amb la situació actual. 

*** Va crear molta expectació al seu moment, deien que era meravellosa, del futur i d'extraterrestres, i la vaig anar a veure quan la van estrenar a Barcelona i vaig sortir de la sessió estranyat i perplex, cosa que es va convertir aviat en decepció. No en va si no m'equivoco la van criticar Asimov i crec que també Clarke i Sagan i no sols per les incorreccions físiques com les explosions sonores i les flames al buit o les maniobres estil avió de naus espacials a l'espai exterior i altres absurds, sinó sobretot com deia un d'ells, crec que Asimov, en un dels seus articles, referint-s'hi directament o indirecta, "és d'aquelles obres de ciència-ficció en que canviant els extraterrestres pels indis surt una peli de l'Oest, o canviant-los  per uns altres enemics en surt una de guerra" i el mateix podriem dir que podrien ser perfectament films sobre l'Edat mitjana o l'Antiguitat disfressats - cosa de la que no està lliure el propi Asimov, amb els seus "imperis galàctics" però que ell mateix reconeixia obertament dient que per a la trilogia de la "Fundació" s'havia inspirat en la caiguda de l'Imperi Romà i per un dels seus personatges en Belisari -  o films de bruixeria, de capa i espasa... falsament presentats com a espacials i futuristes. Al seu torn Clarke criticava especialment "la pornotecnologia de les armes relluents i de les fastuoses explosions" i Sagan també es mostrava crític, l'únic bo que molts destacats escriptors de SF li trobaven era haver popularitzat el tema, però a costa de banalitzar-lo i deformar-lo. A més hi havia molta càrrega ideològica indissimulada i un esoterisme que apareixia insinuat que ho acabava de desvirtuar. Aquí, per acabar-ho d'espatllar, es va titular "La guerra de las galaxias" (!). I encara si hagués sigut un sol film i no hagués sigut copiat i imitat en les successives entregues de la saga i en altres films sense relació, podria haver quedat en una curiositat anecdòtica, però les continuacions, de les que no n'he vist cap, no semblen haver millorat sinó just al contrari, presumint i aprofondint en els errors i en els disbarats de tota mena i afegint-n'hi molts de nous. Tot i així la incloc, pel que va significar en el seu moment, aixecant grans expectatives durant l'any 1976, en que s'estava filmant, que després van resoldre's en una mena de broma. 

**** Cosa que li feia dir a un astrònom que "sort de les llargues i insalvables distàncies" que ens imposen com una mena de quarantena còsmica, d'aïllament en que el perill som nosaltres que com a mínim podem contaminar amb vida microscòpica i fins podriem exportar exèrcits, guerres, fets delictius i immorals, ideologies totalitzants, etc.