La Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya

La Verge de Montserrat és la patrona de Catalunya i la seva festa es celebra el 27 d'abril. 

El Papa Lleó XIII la va confirmar com a patrona principal (1) de Catalunya l'any 1881. I ho ha sigut sempre, després de la Guerra Civil va ser reinstaurada en el seu tron en una gran cerimònia el 1947. 

El seu himne és el "Virolai" o "Rosa d'abril" amb lletra del més gran literat català (2) Mn. Jacint Verdaguer (1845 - 1902) i música de Josep Rodoreda (1851 - 1922).  És una de les cançons símbols de Catalunya i dels catalans, que en general ens emocionem sempre quan la sentim o la cantem. 


Aquest himne dedicat a Nostra Senyora de Montserrat es pot escoltar a Internet, per exemple aquí: 

https://youtu.be/7-Fkh3mUqWY

en interpretació de la pròpia Escolania del monestir, famosa a tot el món. 

La "Moreneta" com se li diu afectuosament a la imatge de la Verge per ser negra, el monestir i les mateixes muntanyes del massís de Montserrat, entre les ciutats de Manresa i Igualada i gairebé al centre geogràfic del país, són símbols de Catalunya, com ho són també d'Espanya i de l'Església Catòlica. Un gran nombre de pelegrins i de turistes, catalans, espanyols, europeus i d'arreu del món, el visiten cada any, aquest gran centre d'espiritualitat i fe cristiana, de devoció mariana i de cultura. 

Tots els catalans i molts espanyols i forces europeus i gent de tot el món s'identifiquen amb Montserrat, els seus monestirs benedictins, la basílica i l'especial advocació de Maria. El meu mateix pare i la meva segona mare s'hi casaren a finals de setembre de 1958 i a punt estigueren de celebrar les Noces d'Or de casats l'any 2008. 

Les muntanyes de Montserrat són també conegudes per l'estada que hi va fer de jove Sant Ignasi de Loyola (1491 - 1556), també molt relacionat amb la propera Cova de Manresa i amb la ciutat de Barcelona. Per això és un lloc històric dels Jesuïtes, que cobra una especial rellevància ara que l'Església té el  primer Papa d'aquest Orde. 

Les muntanyes tan especials també han esdevingut símbols no sols geogràfics i històrics sinó també culturals i espirituals, fins i tot hi ha un llibre d'itinerari de progrés religiós que porta el títol "El Montserrat del espíritu" (1953) del P. Columbà Maria Cucurella O.S.B., que les pren com a metàfora i que estava en la biblioteca de casa. 

El nom de Montserrat és un nom de dona català i espanyol i es troba també, encara que no tant, en la majoria de països catòlics del món. Felicitats a totes elles! I per la part que els hi toca, felicitats també a totes les qui porten el bell nom de Maria, perquè de Verge Mare de Déu només n'hi ha una, en totes les seves diverses advocacions!

Avui és un dia molt especial pels catalans, pels espanyols, pels europeus i pels catòlics de tot el món! 

(1) El segon patró és Sant Jordi, la festa del qual es celebra quatre dies abans, el 23 d'abril. A finals d'abril, doncs, els catalans celebrem els nostres dos sants patrons amb pocs dies de diferència. És una de les "Verges negres" com la de Jasna Gora a Czestochowa (Polònia) i moltes d'altres. 

(2) L'equivalent de Cervantes pel castellà, Shakespeare per l'anglès, Molière pel francès, Dant per l'italià, Goethe per l'alemany, Pushkin pel rus, Mistral per l'occità...En el cas del idioma català el màxim representant literari és un sacerdot catòlic nascut a Folgueroles (comarca d'Osona) a la província de Barcelona, i el més proper a ell en grandesa i quasi igual, Ramon Llull (c. 1233 - c. 1315), és un beat molt religiós, terciari franciscà.