El mètode RLS (IV)

Fent una al·locució, escoltada amb atenció, a una Festa dels Escacs, la del I Comarcal d'Osona, Vic, setembre de 1971

Un fet que Ricard Lázaro Sanromà no sols destacava, sinó que vivia i transmetia, era que els escacs eren importants, el rei dels jocs, al igual que la filatèlia és la reina de les aficions col·leccionistes, i amb una qualitat comparable també a la de la música clàssica. Totes tres eren aficions que ell tenia i en música clàssica li agradaven especialment els compositors russos com Txaikovski, Rimsky-Korsakov, Mussorgski... i fins els Cors de l'exèrcit rus, cosa que no desentonava gens ni mica amb el fet que en la seva època els grans campions mundials d'escacs fossin soviètics, o com se solia dir per l'étnia preponderant i dominant, "russos", com Alekhine (rus blanc exiliat), Botvinnik, Smyslov... Per tant un punt que amb ell quedava clar era el respecte cap als escacs i el seu món, com una activitat no sols interessant sinó d'alta categoria també, tant pel seu aspecte intel·lectual com per la seva seriositat, el seu desenvolupament històric, el seu caràcter diferent, especial i superior al d'altres jocs, diversions i passatemps. Es tenia que reconèixer i entrar en la màgia del seu món.

Guanyar dona una gran satisfacció, però només si no s'espera fer-ho

Un altre punt que ensenyava amb el seu exemple i la seva actitud és que es jugava a escacs per passar-s'ho bé, per gaudir de l'experiència del seu enigma, per esforçar-se i superar-se un mateix com en tots els esports i també per socialitzar amb els altres. La pràctica dels escacs era per ell una manera de fer coneixences, de passar temps en companyia, de descobrir i crear junts, de fer i cultivar amistats. Guanyar partides i torneigs és important, perquè indica que les coses s'han fet bé i perquè estàs en el camí del progrés i de l'èxit, però primer cal participar, tenir l'hàbit i trobar i agafar el gust de jugar partides i competicions, fer-ne una preparació a base d'estudi i, sobretot, ser correcte i educat, tenir una actitud esportiva - el que en anglès se'n diu "fair play" - i contribuir a crear caliu, el de la gent unida per una mateixa afició, i el de club. "Gens una summus" (Som una família) diu en llatí el lema de la F.I.D.E. adoptat en la seva fundació l'any 1924. Això implica ser humil, tenir una actitud general amistosa, un estil cavallerós de guanyar i perdre...i buscar en general, i excepte en situacions molt excepcionals, la concordia, l'harmonia, un estil simpàtic de fer l'acollida dels altres membres del club, dels participants en un torneig i del propi contrincant de torn. Ja des del principi d'ensenyar-nos escacs ens havia destacat que els jugadors es donaven les mans al iniciar i al acabar la partida i que es respectaven mútuament com a competidors lleials i com a semblants i iguals que comparteixen la mateixa afició, el temps i la partida. 

Una de les parts més importants dels escacs és el compartir amb els altres

És a dir que als escacs s'hi havia d'anar amb actitud d'aprenentatge i aprenent no sols dels llibres sinó sobretot els uns dels altres, en la manera de fer, de jugar i de comportar-se, en els anàlisis i comentaris després de la partida. En un món en que tenies que anar-te introduint i fent-lo teu, perquè t'agradava d'entrada i et resultava gratificant de participar-hi i, si les coses anaven bé estaves satisfet dels resultats i això et donava més motivació per seguir i tornar-hi. I que calia tenir molt present que la partida era cosa de dos i el torneig cosa de molts, i les regles del joc i dels campionats, el paper dels àrbitres i directors del torneig i del president i directius del club, els companys de l'equip i els coneguts per haver-hi jugat, que se t'anaven fent més familiars a còpia de jugar-hi partides, de passar-hi anys veient-los i trobant-els, de compartir festes i celebracions, potser taula i tot en elles. Sense aquests aspectes, tot l'altre i la dedicació als escacs, al seu estudi i joc, no s'entén i no s'hi veu el motiu, ja que en general i sobretot en els inicis i en les categories d'aficionats no dona diners sinó despeses i les satisfaccions són de tipus personal, sentimentals i d'autoestima, i ahora social, de compartir moments i vivències, de sentir-se comprès i acceptat, i comprendre i acceptar als altres, d'integrar-se en un grup i en un món, d'interessar-se els uns pels altres i d'ajudar-se mútuament. I de la solidaritat i el sentit d'estar d'alguna manera units en una mateixa afició, activitat i projecte. Enfrontar-se sobre el tauler és una forma de conèixer-se i de descobrir-se. Els escaquistes tenen molt en comú, és de nou el "Gens una sumus"...