Semblances, 1984

Concepcions dels escacs semblants i estils de joc similars entre jugadors osonencs i mundials.

El 7 de desembre de 1984, el Jordi i jo vam entretenir-nos a elaborar una relació dels estils de joc de jugadors del CE Vic i d’Osona comparant-los amb els d’escaquistes de fama mundial.  No per la força jugant - que potser en part també,  relativament al nostre ambient - sinó sobretot per l’estil de joc. A vegades fins per la personalitat i tot. 

Era un tipus de joc que en aquells anys es feia de tant en tant, per part de diferents jugadors i que anava més enllà d'un comentari casual o puntual sobre similituds de l'estil de jugar a escacs. Era més a quin escaquista d'èlit conegut s'assemblava algú o a qui semblava que prengués per model o que imités, cosa que podia canviar amb el temps, junt amb la impressió de més o menys quin seria si tingués una categoria internacional, o quin de nosaltres podria ser un determinat jugador famós si tingués el nostre nivell. Però solien ser llistes breus i relativament aleatòries o ocasionals, motivades per unes actuacions o partides,  i va ser en aquesta ocasió quan es va fer més general, més completa i a més potser de les que el resultat, que sovint donava diferent, va sortir més rodó. 

En general la comparació es feia de manera directa, buscant d'un determinat jugador osonenc a quin gran jugador mundial podia semblar-se; després va ser també a la inversa, és a dir que donat un determinat campió d’escacs, quin jugador osonenc se li podia comparar[1].

La idea era que la llista fos d’un a un com a norma general, és a dir que a un jugador osonenc li correspongués un jugador famós, sense repetició i sense que fos més d’un, tot i que hi va haver alguna excepció deguda al dubte sobre a qui s’assemblaven més.  

L’ordre indicat va ser l’original, tal com van anar sortint, potser per la facilitat de comparació o l’estil més marcat. Abans d’apuntar-ho ho comentaven i en alguns casos, com queda dit, reflecteix també trets personals o de caràcter similars o que hi feien pensar, però essent fonamental i prioritari sempre l’estil de jugar a escacs, que és del que es tractava.

A Ricard Lázaro Sr. li vam trobar una semblança amb Smyslov. 

Han passat ja molts anys, però pot resultar evocador veure com va sortir i pensar en què s'hi podien assemblar. La llista va quedar així:

Puigsech – Portisch

Bautista – Kàrpov

Teulats – Korchnoi

Comas – Kaspàrov

Ricard Lázaro M. – Tal

Sánchez – Polugaievsky

Ralló – Geller

Vila Parareda  - Bronstein

Canal – Andersson

Solà – Ljubojevic

Rodríguez – Seirawan

Puigdollers – Larsen

Segura – Fischer

Jordi Lázaro – Timman

Barrababe – Botvinnik

Ricard Lázaro S. – Smyslov

Raurell – Spassky

Vinyet – Balashov o Romanishin

Vegara – Olafsson

Heribert Gutiérrez – Gligoric

Brugulat – Taimanov

Vicente – Savon

Xavier Lázaro – Mecking

Mas o Montserrat – Adorjan

Gost – Csom

Serra – Shamkovich (o Liberzon)

Ordeix – Lein

Altés – Bellón

Branchadell – Keres

Climent – Ivkov

Roca – Petrosian

Abeyà – Euwe

Vila Ximénez – Jordi Puig

Font – Pomar

Muntal – Torán

Negre – Torre

Fabré – Ribli

Jugadors centellencs – Miles, Nunn...

Valldeoriola – Chandler

I aquí ho vam deixar [2]. Va ser tal com va anar sortint, espontàniament i per pura associació, va començar volent fer només unes poques comparacions de jugadors del CE Vic i vam acabar fent una llarga llista d’escaquistes osonencs.

L'inici de la llista, que a diferència d'altres s'ha conservat. 

Vam fer també un resum global, recapitulant:

Jugadors “russos”[3] = Bautista, Comas, Raurell, Vinyet, R. Lázaro M, R. Lázaro S, Vicente, Brugulat, Serra, Ordeix...

“Hongaresos” = Puigsech, Gost, Ll. Mas...

Iugoslaus[4] = Solà, Climent...

I vam substituir en el paper, en un torneig A i un torneig B que devía estar jugant-se o haver-se jugat feia poc, els jugadors osonencs pels seus equivalents a veure que tal quedava i quina conclusió en podíem treure, a part d’usar les comparacions per a altres petites classificacions. Era com una petita aplicació d'allò que havíem "descobert". 

Sembla doncs com si en aquella ocasió haguéssim estat particularment inspirats, sobretot en Jordi, que va ser qui principalment va fer les semblances...

---

[1]  Dels noms osonencs proposats no en va quedar cap sense correspondència. Dels mundials sí, van quedar sense adjudicar Stein, Alburt, Dzindzinshasvili, Antoshin... i van aparéixer d’altres que d'entrada no havíem considerat, senyal que ens ho havíem pres seriosament.

[2] Amb la impressió d’haver-ho “clavat” bastant, per no dir molt, i de forma espontània, purament intuïtiva. Però es podrien fer altres equivalències i analogies i així per exemple en un altre sistema de classificació propi meu, molts anys posterior i usant uns determinats paràmetres comparatius, a R. Lázaro Sr. en canvi li vaig trobar un estil més aviat com el de Botvinnik. 

[3] Ja llavors havíem escrit “russos” amb cometes, doncs érem ben conscients que a més de russos hi havia ucraïnesos, letons, armenis, estonis i de les altres nacionalitats de la URSS. Hauria sigut millor escriure “soviètics” i en aquest cas sense cometes, però l’estil rus de joc, el de l’escola russa de Tchigorin, Alekhine, Botvinnik, etc. era també molt important i gairebé decisiu. Potser d’aquí això de “russos”. Però el fet que després s'anotés també "hongaresos" entre cometes devia indicar també que es deia en sentit figurat. 

[4] Aquí escrit ja sense cometes  en l’anotació.