La
foto porta la data de 8 de maig de 1978, però això correspon al revelat del
carret. El torneig al que pertany pot ser dels primers mesos d’aquell any, fins
i tot podria ser d’inicis de l’any.
S’hi
veu jugant a Ricard Lázaro Sanromà, de 54 anys llavors, amb Calero, que en
devia tenir 12 o 13. S’ho miren de peu Bueno i Fàbregas fill, acompanyats per
un jugador aficionat “de cafè” que era com el seu sparring en partides
amistoses i així els hi feia una mica com d’entrenador en el joc.
La
partida pertany a un torneig oficial del club, amb rellotge i planilles. En
aquells anys la participació de juvenils i infantils va ser intensa en el Club
Escacs Vic, sobretot entre els anys 1977 i 1979, perllongant-se posteriorment
en el temps, però ja menys nombrosa, als primers anys 1980s. I seria en aquest
ambient on apareixeria poc després el fenomen Lluís Comas, que arribaria a ser
primer campió de Catalunya infantil (1983 i 1984) i donaria la gran campanada
quedant campió del món infantil a l’Argentina el 1984. El fet de que hi hagués
una cantera de nens i nois al Club Escacs Vic a partir sobretot de la
inauguració del nou local social al setembre de 1977 ho va possibilitar i
facilitar.
Però
avui caldria fixar-se més en un fet dels escacs de totes les èpoques: que poden
participar-hi i enfrontar-s’hi jugadors de tot tipus i concretament de totes
les edats. En aquells anys i a la comarca d’Osona en general, i al Club Escacs
Vic en concret, això era una realitat, un fet habitual. I precisament al maig
de 1978 una delegació de jugadors d’escacs juvenils i infantils va participar
amb tota la resta d’esportistes osonencs d’aquestes edats en els Jocs Sant
Jordi que van tenir lloc a Sabadell, estant adequadament preparats per fer-ho a
nivell català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.