Una carta en armeni a Kasparov, 1990

Per una iniciativa del nou club de la localitat, es va decidir convidar al llavors campió mundial d'escacs Garry Kasparov, que per aquella època es trobava a Espanya, a fer unes simultànies a Calldetenes.  

Després de diverses converses de la Junta de l'Escacs Calldetenes, que es com es deia el club l'any 1990 i sabent que el campió era d'origen armeni, es va decidir escriure-li una carta en aquest idioma, per tenir un detall cap a ell, oferint-li fer unes simultànies a aquest poble quan passés per Barcelona, amb les que s'inauguraria oficialment aquest club d'escacs recent posat en marxa [1]. 

La carta, amb data del 26 de juny de 1990 i traduïda del català a l'armeni i escrita en aquesta llengua i aquest alfabet a París, pels contactes que tenia un jugador d'origen nord-català resident a Calldetenes, i signada pel aleshores president del Escacs Calldetenes, Ricard Lázaro Sanromà, es va enviar el mes de juliol de 1990 per fax a Alacant on aleshores estava Kasparov jugant un torneig i residint-hi, a l'hotel on s'allotjava. Per una trucada per telèfon a l’hotel i a la sala de joc feta el mateix dia o l'endemà, tot i que no es va poder parlar amb el gran escaquista, el president i qui això escriu es van assabentar que Kasparov l'havia rebuda. 

Un fragment de la carta en armeni que Ricard Lázaro Sr. va signar com
a president del club Escacs Calldetenes amb data 26-06-1990 oferint-li
al campió mundial Garry Kasparov inaugurar el nou club fent unes simultànies

La iniciativa d'escriure-li en armeni va ser producte de la situació d'aquell temps. El mur de Berlín feia poc que havia caigut, el novembre de 1989, arrossegant amb ell la caiguda del comunisme a quasi tots els països de l'Est d'Europa (Polònia, Hongria, Txecoslovàquia, la RDA, Romania i Bulgària) que van canviar a un regim de tipus democràtic occidental en qüestió d'un parell de mesos com a molt i quasi tots ells de forma pacífica i consensual, però sense abandonar oficialment de moment ni el COMECON ni el Pacte de Varsòvia, cosa que succeiria cosa d'un any i mig més tard, ja al 1991, quan aquests es van dissoldre. 

A la U.R.S.S., que encara existia com a tal, hi governava Mikhail Gorbatxev des del 1985, aplicant l'anomenada perestroika des de 1986 i la glasnost des de 1987, però tot i els desigs d'independència dels Països Bàltics (Estònia, Letònia i Lituània), res feia preveure encara la total desintegració de la Unió Soviètica que tindria lloc a la 2ª meitat de 1991 i es consumaria a principis de 1992, amb Rússia i les 15 repúbliques de la CEI. 

A mitjans de l'any 1990 s'estava en plena transició d'aquesta situació i un cop decidits a convidar a Kasparov a fer simultànies a la localitat, va semblar un gest simpàtic i que cridaria la seva atenció escriure-li en la seva llengua materna. En aquella època això sonava molt exòtic i era molt inusual, quasi increïble, i es va pensar que podia ser una bona manera que accedís a venir, o com a mínim que s'hi interessés, tot i que l'oferta no era gaire alta, se li oferien 1.00o dòlars, un preu molt per sota del que acostumava cobrar per sessió de simultànies. 

Kasparov no va contestar, o no es va rebre la seva resposta ni la del seu representant, tot i que se li donava la direcció del club i telèfons i altres mitjans de contacte, i estranyats per aquest silenci, que no portava ni tan sols una negativa o una petició de millora de l'oferta, al cap d'un parell de mesos per part del club es va demanar al president de la Federació Catalana d'Escacs, el vigatà Joan Segura, que mirés d'esbrinar què havia passat. Aquest ja va contestar d'entrada que l'oferta era tan insuficient per al preu habitual de fer-lo venir que no havia d'estranyar que hagués donat la callada per resposta. De totes maneres se li va demanar que mirés de veure que hi havia del tema i unes setmanes després el mateix Segura, un cop fetes les gestions, ho va confirmar punt per punt. Era una oferta econòmica tan baixa que no havia merescut ni tan sols una resposta, no estava en els marges de les retribucions i  el campió no podia fer una excepció; això sí, si la milloràvem substancialment, se'n podria parlar amb el seu representant per veure si tenia un forat quan passés per Barcelona. Però el club, recentment format, tampoc podia pagar el preu d'unes simultànies del campió del món, els mil dòlars  ja eren un esforç considerable. 

Aquest fracàs en la contractació de Kasparov, en la que s'havia posat moltes esperances per al club, va ser un dels principals motius pels que Ricard Lázaro Sanromà va acabar deixant la presidència al mes de novembre del mateix any. La iniciativa de la carta en armeni va acabar com una cosa pintoresca, però ineficaç, ja que aquí encara no s'estava al cas de les implicacions dels profunds i accelerats canvis que estaven tenint lloc a Europa i el món. El que si que va quedar clar és que hagués sigut millor escriure-li la carta en anglès o com a molt en rus o en castellà o potser encara hagués sigut el millor de tot enviar-li en català... 

[1]  Amb la qual cosa el club hagués tingut per aquest sol fet una vinculació molt especial amb aquest campió del món d'escacs, que es veia com un símbol de l'oberturisme i la democratització de la U.R.S.S. en aquell temps, i es va pensar que potser al gran jugador d'escacs li podria interessar fomentar els escacs i tenir un club en que fos com un model i exemple i el tingués com a inaugurador del mateix. Però el món i els escacs al més alt nivell estaven ja regits per criteris econòmics i pràctics i no per motius vocacionals i sentimentals, com era el cas dels escacs amateurs.