Un parell de premis, 1973

L’any 1973 amb motiu del viatge a Grècia de fi d’estudis de l’Institut Jaume Callís de Vic i com ja queda explicat en una altra entrada ni el meu pare, director del centre, ni el meu germà Jordi, estudiant de COU (Curs d’Orientació Universitària) ni jo, que ja havia acabat el Preuniversitari l’any 1971, vam ascendir de categoria. Sense les dues, o en algun cas tres, rondes del Campionat de Catalunya individual del 1973, que no vam jugar per estar fora de viatge, cap dels tres va pujar aquell any, tot i que el Jordi, ja sempre molt fort i el millor en resultats, es trobava en un moment de forma extraordinari.

Ricard Lázaro Sanromà i Jordi Lázaro es van quedar a la 2ª categoria federativa, a la que havíen pujat tots dos l'any 1972 en els Campionats de Catalunya individuals, només un any després de federar-se a 3ª.  I jo vaig restar amb llicència de 3ª ja que a diferència d'ells no havia pujat l'any anterior. El viatge, que va ser extraordinari, molt especial i del tot excepcional, almenys en el meu cas em va mantenir una mica amb el cap encara en els països visitats i en les experiències viscudes durant setmanes o mesos i el record viu em va durar com a mínim fins l'any següent i el sentiment d'haver participat en quelcom notable i memorable m'ha durat fins ara, com en general a tots els companys del viatge amb els que els anys posteriors he pogut parlar, començant pel meu pare i germà, però incloent no sols a pràcticament tots sinó literalment a tots amb els que l'hem recordat, fins i tot després de molts anys. I això també distreia una mica, tot i que d'una manera molt agradable i satisfactòria.

Unit amb l'inici dels estudis universitaris de Ciències Químiques [1] a la Facultat de Ciències Físiques i Químiques a la Universitat Central de Barcelona, a Pedralbes, de gener a juny de 1974 - doncs va ser l'any que el curs va començar al gener - va fer que aquell any tampoc pugés de categoria, cosa que uns anys més tard estranyava a Màxim Borrell ("Et va costar bastant el primer ascens... perquè?" em va preguntar al I Open de Sant Sebastià del 1978, quan li ho vaig dir). Però el Jordi sí que va ascendir aquell any a la 1ª categoria.

En definitiva, Ricard Lázaro Sanromà va pujar a 1ª el 1981 i a Preferent el 1983 [2]. Jordi Lázaro va obtenir la llicència de 1ª el 1974 i la de Preferent el 1981. I Ricard Lázaro Medina la 2ª categoria el 1975, la 1ª el 1977 i la Preferent el 1989 [3]. 

Però això no vol dir que no seguissim obtenint premis, o recollint-ne de ja guanyats, en aquell mateix any 1973 decisiu per a totes les nostres carreres escaquistes. Premis en torneigs socials, comarcals i d'altres competicions.  Ja he citat en un altre lloc els del Jordi aquell any, campió a l'Open Juvenil de Berga i candidat finalista a millor esportista de Vic. En el meu cas en vaig rebre com a mínim dos, segons mostren unes fotos conservades, sense comptar el de subcampions per equips en el III Comarcal, i crec recordar que n'hi va haver encara algun altre. 

 

Amb Ferron a la festa de lliurament de trofeus del CE Vic,
el 20 de juny de 1973, mostrant els premis guanyats. 

En una altra Festa, a finals de novembre o primers de desembre
del mateix any 1973, rebent un premi de mans del president del CE Vic. 

[1] En el meu cas també vaig cursar alhora 1è de Físiques a distància la UNED, ja que la meva il·lusió era l'Astronomia, i al contrari que el curs presencial vaig aprovar aquí totes les assignatures, però em vaig donar compte de que dues carreres difícils a la vegada era massa per a mi i que a Física hi havia massa Matemàtiques pel meu gust, vaig decidir quedar-me només amb una i tot i tenir un parell o tres d'assignatures suspeses vaig escollir Química per creure-la més fàcil i fer-la presencial, i al setembre ja no vaig continuar amb la Física a distància. 

[2] Amb 59 anys i faltant-li mig any per fer-ne 60. 

[3] Tot i que com ja ha sortit en altres ocasions, la vaig tenir a la punta dels dits, amb una partida ben guanyada i necessitant sols unes taules a la última ronda, però perdent per una sèrie d'errors acabats en un de decisiu, l'any 1980.