Escacs en el viatge, 1973

En el viatge a Grècia en autocar dels alumnes de l’últim curs de l’Institut Jaume Callís de Vic de l’abril de 1973, alguns dels qui hi anaven van jugar en alguna ocasió a escacs. No gaire, però sí algun cop ocasional i aïllat.  Més que res com una mena de demostració de que coneixiem el joc i fins per mostrar que en sabiem o davant situacions que eren ideals per provar un petit joc portàtil que portavem i que habitualment només servia per estudiar o analitzar. Però van ser unes pures anècdotes. 

Així si no em falla la memòria, després de veure a un parell de duaners uniformats búlgars jugant una partida en un tauler, quan ells ho van deixar estar, un parell d’estudiants del grup vam agafar el torn i vam fer algunes jugades d’obertura, davant la curiositat dels mateixos duaners búlgars del lloc de pas fronterer de Kulata; allà em vaig seure davant del tauler i no recordo qui era el rival [1] però ho vam tenir que deixar de seguida perquè just aleshores ens van dir que pugéssim ja a l’autocar per estar a punt per marxar.  Per tant en aquest meu únic cas va ser sols un gest simbòlic, més que qualsevol altre cosa.   

Entre altres segells de pas de frontera, el de Kulata
a Bulgària (23 abril 1973) on vam fer el simulacre
de fer una partida en el tauler de la duana del lloc.

Després al llarg del viatge en alguna parada es va jugar per part de més d’un dels viatgers alguna partida en hores de descans i fins nocturna tant a Iugoslàvia com a Suïssa. Però van ser casos molt concrets i una o dues partides molt informals i ràpides. Més que res com a manera de distreure’s un moment o de fer l’experiència inèdita i ben especial de fer algunes jugades en aquells llocs remots, però o van acabar molt ràpid, en poques jugades, o van restar inacabades. Tot i així es va fer alguna foto.   

Un participant en el viatge jugant en un descans, en algun
lloc del centre de Iugoslàvia (o potser més tard a Zuric).

Es va jugar testimonialment a escacs sí, però molt poc i de forma anecdòtica i curiosament els qui més ens hi dedicàvem, tot i que en el meu cas vaig aportar i deixar el petit tauler de mà portàtil que portava per qui ho va voler quan m’ho van demanar, que recordi no vam jugar quasi gens o gens en el viatge. Estavem per altres coses.  

---

[1] Potser va ser Sardiné.