Una partida de Wagensberg (1972)

Jorge Wagensberg, el científic i famós divulgador de la ciència català, va morir fa poc, el passat 3 de març. Això em va fer recordar una ocasió en que probablement vam coincidir. 

Si no vaig errat, vaig jugar una partida amb ell al Campionat de Catalunya individual de 3ª categoria a Barcelona. Recordo el meu rival en aquesta partida com un home jove, de vint-i-tants anys, amb un aspecte bastant similar al que uns anys després vaig veure en els mitjans de comunicació[1]. Si la memòria no em falla, vam parlar molt breument, parlava en castellà i tots dos vam coincidir en que érem del ram universitari de ciències. Em va semblar que va quedar decebut pel resultat de la partida[2].

Més tard vaig conèixer personalment a Jorge Wagensberg en una conferència que va fer a Vic l’any 1993[3]. Després m’hi vaig acostar i fins crec que vaig escoltar com responia alguna pregunta o com comentava amb algun acompanyant seu[4]. No sé si vaig arribar a dirigir-m’hi, només recordo estar prop seu escoltant-lo. Fins i tot si vam intercanviar algunes paraules no vaig arribar a preguntar-li sobre si havia jugat a escacs, potser me’n vaig oblidar, no ho vaig considerar adequat o no em vaig atrevir a dir-li-ho.

I em sembla que no va ser l’única vegada, tinc la vaga impressió d’haver-lo vist en alguna altre ocasió en una visita al Museu de la Ciència o a Cosmocaixa de Barcelona, en que va atendre un moment a un grup de l’Agrupació Astronòmica d’Osona en que hi era jo, però ni era el moment oportú ni potser hi pensava aleshores. I crec que no va ser l’única vegada. Però sempre em va semblar que sí, que era ell amb qui havia jugat[5], tot i que mai n’he estat del tot segur.

En tot cas, publico la partida com a record i en homenatge cap a ell[6] i a la seva labor divulgadora de la ciència en les nostres contrades.

Wagensberg – R. Lázaro M.

Ct. Catalunya individual de  3ª categoria, 4ª ronda. 

Barcelona, 9 abril 1972

1. e4, c5; 2. Cc3, Cc6; 3. g3, d6; 4. Ag2, g6; 5. d3, Ag7; 6. Ae3, Db6; 7. Tab1, e6; 8. f4, Cge7; 9. Ch3, Cd4; 10. O-O, Ad7; 11. Ce2, Ac6; 12. c3, Cxe2+; 13. Dxe2, Dc7; 14. Tbd1, Ab5; 15. c4, Ac6; 16. b3, b5; 17. d4, bxc4; 18. Dxc4, d5; 19. exd5, Axd5; 20. Axd5, Cxd5; 21. Db5+, Re7; 22. Dd3, Cxe3; 23. Dxe3, Axd4; 24. Txd4, cxd4; 25. Dxd4, Db6; 26. Dxb6, axb6; 27. a4, The8; 28. Cg5, h6; 29. Ce4, f5; 30. Cc3, Td3; 31. Tc1, Rf7; 32. Cb5, Txb3; 33. Cd6+, Re7; 34. Cb7, Txa4; 35. Tc7+, Re8; 36. Rg2, Ta8; 37. Th7, Tba3; 38. Txh6, Ta2+; 39. Rh3, Rf7; 40. Th7+, Rf6; 41. Cd6, T2a7; 42. Txa7, Txa7; 43. Rh4, Th7++ (0 – 1).

[1] Vaig recordar el nom i em va semblar que si no era ell mateix era un familiar seu, potser un germà, aquell amb qui havia jugat, però que el més probable és que fos ell.

[2] Com si pensés que la lògica no fos suficient en les partides d’escacs. Per diversos motius vaig notar que aquell torneig era el seu debut en competicions oficials i no em consta que hagués seguit jugant partides de campionat després d’aquella experiència en el Ct. de Catalunya individual, potser per a ell va ser com un experiment temporal.

[3] Acabava de tornar d’una expedició de mesos a l’Amaçones, al Brasil, i donava la impressió que n’estava molt d’aquella experiència. Ho explicava d’una manera que ho vivies. Encara recordo quan deia “A la selva amaçònica d’entrada no veus cap animal, sols la vegetació, però si t’estàs ben quiet i en silenci, de seguida els comences a sentir i no tardes en començar a veure’n cada cop més: una granota que treu el cap fora de l’aigua, insectes, un ocell... De sobte descobreixes que allò estava ple de vida” i també una altre frase seva “Allà tenen dues estacions, la seca i la humida. En l’estació seca plou tots els dies... en la humida plou tot el dia” (naturalment jo vaig ser dels que van “picar” i quan encara no havia acabat la frase vaig pensar que s’havia equivocat, crec que buscava l’efecte per ser més didàctic) i encara “A l’estació seca plou a hores regulars, per exemple cada tarda fa una hora o dues de pluja a una hora fixa, la gent concerta les cites dient: quedem per després de la pluja...”. De veritat tenies la sensació com si hi estiguessis, més que no pas t’ho imaginessis, només en el llibre Tristos tròpics de Claude Levi-Strauss he tingut una vivència similar de la selva equatorial, transmesa no sols com a informació sinó com a fet viscut amb tota la seva màgia de vivències, sensacions i sentiments i a més en un sentit panoràmic.

[4] Abans de la xerrada va dir que encara no parlava prou bé el català i que per això faria la conferència en castellà, tot i que estava convençut de la necessitat i importància de poder usar el català i que per això l’estava estudiant i que esperava que una propera conferència la pogués fer ja en català.

[5] No sé com em va arribar que tenia interès pel tema dels escacs i que hi havia jugat com aficionat en partides amistoses. 

[6] Amb tota la meva admiració cap a Jorge Wagensberg (1948 – 2018) i la seva  important obra.